Público
Público

I si ens aturemi riem una mica de tot plegat?

Escriu, dirigeix i interpreta 'Alopexidin', una comèdia sobre les pors que sorgeixen en la rutina laboral

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

I si, amb tanta crisi, ens aturem una estona i riem una mica de tot plegat? Aquest és el plantejament que es va fer Xavier Pujolràs a l'hora de parir Alopexidin (la solució definitiva a l'alopècia). 'Jo ho veig així, la gent té ganes de riure', explica, 'doncs em vaig tancar a escriure una comèdia pura i dura'. Després de triomfar en l'últim festival Temporada Alta de Salt i Girona, l'obra arriba a Barcelona. 'No és gens fàcil que et programin a la capital', diu Pujolràs. Però ell considera que per via de l'humor es pot obrir alguna porta més. De moment, la Sala Muntaner hi ha apostat.

La comèdia s'ubica en uns laboratoris químics de productes capil·lars. Cinc tècnics fa anys que treballen buscant la fórmula miraculosa que posi fi a l'alopècia. Però aquesta recepta màgica no arriba mai i el grup de científics queda sepultat en una rutina densa i insuportable però que és millor que res (i això és el pitjor). És a dir, perduda l'esperança de mantenir els cabells de milions de persones, aquests investigadors només tenen una aspiració: mantenir el seu lloc de treball. 'Aquest ambient ve a ser una metàfora de la vida laboral actual', diu Pujolràs. Els treballadors ja s'han rendit a aquesta situació quan irromp un sisè personatge, que 'destapa la traca de les suposicions falses que tothom es creu i que desestabilitza totalment el laboratori'.

L'artista planteja amb aquesta comèdia una divertida metàfora de la vida laboral

En poc més d'una hora, l'obra, que escenifica un divendres, un dilluns i un dimecres en horari laboral, 'posa a prova l'estupidesa humana'. Els treballadors es pensen que el nouvingut prendrà el lloc a un d'ells i sorgeixen les preocupacions, les pors, el mòbing... 'En situacions com aquesta, la rutina i la pressió ens fa una mica més estúpids', justifica Pujolràs. El leitmotiv de la comèdia és l'alopècia, una problemàtica sense solució mèdica, gens greu però que fa la vida impossible a molts homes. La definició de l'autor és... interessada: 'És una cosa que ens està passant al 50% de la companyia', diu. Tot i així, cap dels tres afectats assegura que tingui cap mena d'estrès ni de preocupació.

L'únic tret autobiogràfic és l'ambient de treball escollit: 'Jo vaig ser infermer en un centre hospitalari i en el torn de nit', explica. 'Ens passàvem gairebé totes les hores xerrant perquè els malalts dormien'. Així, diu, va arribar la rutina, la pitjor enemiga de la incentivació. I, amb molt de tacte, amb l'obra tracta de donar resposta a una pregunta: som estúpids?

La fórmula inexistent contra l'alopècia dóna peu a criticar una societat poruga

És el tercer text que escriu Pujolràs, que va començar alternant l'escriptura amb la interpretació a les ordres de Xavier Albertí, Xicu Masó i Toni Casares. El 2003 va fundar la companyia 4Produccions. 'El fet de ser sis homes m'encapsula molt a l'hora d'escriure', reconeix. Ell, de fet, escriu, dirigeix i interpreta l'obra. No és qüestió de voler-ho acaparar tot, simplement li agrada tot, fins al punt que ja no sap si es quedaria amb la feina d'autor, de director o d'actor. Els sis membres de la companyia són veïns de la Cellera de Ter, a la Selva, una localitat de 2.000 habitants. Ja no hi viuen, però la sala d'assajos és al poble. 'Al tanatori', diu. 'És un edifici que inclou el tanatori, una fusteria i la nostra sala. Però quan hi ha funció de mort no assagem', matisa.