Público
Público

Les biblioteques es transformen en espais d'activitat social

L'any vinent la xarxa de la capital catalana constarà de 40 centres d'arquitectura oberta i transparent

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

De la biblioteca d'El nom de la rosa a les que funcionaven a Barcelona el 1998 hi havia diferències, però potser no tantes. Aleshores, la diputació va impulsar el seu pla de biblioteques. 'Volíem trencar amb la foscor, trencar amb la idea que per a l'únic que serveix la biblioteca és per estudiar. I vam apostar per espais cèntrics d'arquitectura oberta i transparent, per interiors alegres i lluminosos... i a més per un desplegament en xarxa', diu Assumpta Bailac, gerent del dispositiu.

Aleshores funcionaven 18 biblioteques a la ciutat. Avui són 36 i es preveu rematar el pla al 2012 amb un total de '39 i la Biblioteca Central Urbana, que estarà al costat de l'Estació de França. Es tracta que el ciutadà trobi una biblioteca a menys de vint minuts de casa seva a peu', detalla Bailac, que subratlla la idea de xarxa.

Es tracta que el ciutadà trobi una biblioteca a menys de vint minuts a peu

'A fora sorprèn el model, perquè la majoria de ciutats aposten pel gran equipament. Per pensar els edificis, ens vam fixar sobretot en biblioteques nòrdiques, però el desplegament té poc a veure amb el de Copenhaguen, Oslo o Hèlsinki', afegeix.

Quines altres ciutats desenvolupen la xarxa? 'No tinc notícies de cap. És un model molt ambiciós, que requereix molts recursos'. Es preveu una despesa final de més de 110 milions d'euros.

La xarxa permet, per exemple, que les biblioteques intercanviïn llibres i informacions que ajudin a orientar-se, i disposar de materials amb una rapidesa considerable. També ha convertit aquests llocs en centres de referència per als barris. 'Ens vinculem a l'entorn', diu Imma Solé, directora de la Sant Pau-Santa Creu, la biblio­teca amb l'afluència d'immigrants més alta. A mitjans dels noranta va obrir una secció en àrab, 'si bé la realitat canvia, i actualment el nostre col·lectiu més gran és el pakistanès', continua Solé, passejant davant prestatges en basc, panjabi, italià, hindi i rus. Moltes d'aquestes lectures 'les comprem a les botigues del barri'.

'Els immigrants han donat un nou impuls a les biblioteques'

Com a trets distintius de la Sant Pau-Santa Creu destaquen la majoria de públic masculí, la minsa presència de filipins, no proporcional a la quantitat que habita al barri; i que ja quasi ningú llegeix la premsa en paper dels seus països. 'Deu ser internet', dedueix Solé.

Quan el pla va començar el 1998, Google no existia. Ara s'han obert sales polivalents on escoltar música, veure pel·lícules i navegar pel ciberespai. 'La tecnologia ha suposat un canvi enorme. Però molts endevinaires que pronosticaven la fi de les biblioteques demanant qui les visitaria podent disposar de tota la informació des de casa, s'han equivocat. Perquè ha estat al contrari: els immigrants han donat un nou impuls a les biblioteques', apunta Òscar Carreño, tècnic cultural.

És veritat que la gratuïtat d'internet i el fet que un carnet de préstec bibliotecari serveixi legalment per demostrar pertinença han contribuït a aquest èxit. Però és que una vegada l'immigrant té el carnet, acostuma a usar-lo. 'La tasca de cohesió social és una prioritat. Aspirem que els estrangers aprenguin català i castellà i que la segona o tercera generació utilitzi les biblioteques de manera normalitzada', observa Bailac.

'La de Gràcia s'ha distingit pels tallers de recuperació de memòria històrica'

Físicament, els espais han passat d'una mitjana de 616 m2 a tenir 1.382 m2. Paradigma de l'ampliació és el vestíbul amb gran cafeteria de la biblioteca Jaume Fuster. Malgrat una arrencada controvertida els veïns volien un poliesportiu, la biblioteca compta amb més de 2.000 visites diàries. 'Esperem que obri aviat la nova Biblioteca Central i que els fluxos es reparteixin', diu la directora, Carme Galve, que ha fet uns tallers sobre memòria històrica que han funcionat força bé.

Triar Gràcia per a aquest taller té a veure amb la intenció d'explotar el caràcter de cada barri a través de la biblioteca. 'La de Gràcia s'ha distingit pels tallers de recuperació de memòria històrica. I el percentatge de gent gran és alt', diu Galve. Resultat d'aquests tallers és el llibre Vivències, un recull de textos dels mateixos talleristes. 'Durant dos mesos, cadascú explicava les seves vivències diu Encarna Hernández, amb un oncle afusellat al Camp de la Bota i el seu pare que va fugir a l'exili. Ens van dir que les escrivíssim, així que ens posàvem a l'ordinador i ho deixaves sortir tot, espontàniament. La presentació del llibre va ser molt emocionant. Volem que les biblioteques siguin alhora espais per a la creació', argumenta Arranz.

Cada biblioteca mira al carrer, a si mateixa, i decideix la seva especialitat

Tanmateix, la gran iniciadora en converses sobre història ciutadana va ser la biblioteca del Carmel, 'potser perquè, a banda d'Últimas tardes con Teresa, no tenia llibres, documents que aportessin una memòria col·lectiva del barri', diu Galve. El Carmel també ha convidat escriptors de tot arreu i ara la biblioteca d'aquest barri forma part indiscutible de l'imaginari cultural de la ciutat.

Cada biblioteca mira al carrer, a si mateixa, i decideix la seva especialitat. La Mercè Rodoreda, al Guinardó, ha preferit la poesia. Com que l'Ateneu Popular de Nou Barris és un nínxol pel circ, allà s'han especialitzat en aquesta disciplina. I així la resta, fent desfilar des de Maria Barbal i Sánchez Piñol a Murakami o John Irving, engegant clubs de lectura, cicles que es diuen Vine a fer un cafè...

Sempre amb la gent de Biblioteques alerta, intentant 'fixar hàbits, crear recorreguts'. Què vol dir? 'Per exemple, si veiem una senyora llegint habitualment premsa rosa, li proposem animar-se amb una novel·la romàntica. I quan més endavant la veus llegint un llibre sobre Lady Di... és molt gratificant', explica Galve visiblement satisfet.

Les biblioteques també col·laboren amb iniciatives com Barcelona t'acull, estrenada l'any passat amb 63 joves estrangers d'entre 12 i 18 anys que van aterrar a la ciutat durant l'estiu. Abans de començar el nou curs, se'ls va oferir una mena de colònies per aprendre a moure's per Barcelona, i nocions bàsiques de català i castellà.