Público
Público

El nou curs escolar arrenca amb por i recels per part del professorat

L'autonomia dels centres, que ja s'aplicarà, crea una forta divisió entre la comunitat educativa

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

A l'entrada del centre Els Pins de Cornellà penja una pancarta en la qual es llegeix: 'Escola pública en perill. No imposició, sí negociació'. És la imatge que veuran els pares quan dimarts, dia en què comença el curs escolar, duguin els seus fills a l'escola. El llenguatge críptic d'una proclama diu poques coses, però amaga la tensió entre una part significativa del col·lectiu de mestres i el Departament d'Educació. Hi ha ferides obertes, però sobretot hi ha por i incertesa pel que suposarà la proposta del conseller Ernest Maragall, una de les novetats del nou curs escolar, d'impulsar l'autonomia dels centres, un dels mecanismes que preveu la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per millorar la qualitat de l'ensenyament i rebaixar el fracàs escolar.

Des de la conselleria, com a objectiu estratègic, es pretén dotar de més capacitat de decisió els directors dels centres, enfortir el seu lideratge, apostar per projectes educatius que donin respostes a les necessitats de l'entorn en què es mouen els alumnes i recompensar els docents que tinguin un major grau d'implicació.

La raó d'aquesta estratègia no és la cobertura legal que dóna la mateixa LEC, sinó el fet que experts com Beatriz Pont, analista en matèria d'educació de l'OCDE, han demostrat que l'autonomia escolar en paï­sos com Finlàndia, el Regne Unit, Holanda, Alemanya i el Japó 'es relaciona de forma positiva amb el rendiment dels alumnes'.

El curs escolar que comença demà servirà per veure quina és la resposta a les propostes de la conselleria, que inclou el decret aprovat pel Govern el passat 3 d'agost i en el qual es fixa el camí per dotar de més autonomia als centres públics de primària i secundària de Catalunya. En la redacció s'estableixen les etapes que s'hauran de recórrer en els pròxims quatre anys, i la primera acaba el juny del 2011, quan totes les escoles hauran d'haver redactat un projecte educatiu adaptat a la realitat en què presten servei i on es concretin les places docents específiques per dur-lo a terme.

Jaume Graells, director general d'Educació Bàsica i Batxillerat, defensa que 'si apostem per dotar de més autonomia els centres és perquè es puguin adaptar millor a la realitat del seu entorn i disposin d'eines de resposta per fer-ho possible'. Graells, però, assumeix que tot i que serà un any complicat per les conseqüències que es puguin derivar de les pròximes eleccions autonòmiques, desenvolupar la LEC en aquest punt prescindint de la conjuntura 'és un exercici de valentia política evident'.

Més enllà del coratge, la clau del canvi està en la resposta dels mestres de l'escola pública i en l'actitud dels sindicats que els representen, que s'han mostrat extremadament bel·ligerants als canvis. Dit en altres paraules, com interpretaran que, en l'adjudicació d'una part de les places del centre, el director tingui la potestat d'introduir elements de discrecionalitat que vagin més enllà dels criteris objectius de selecció de personal que han funcionat fins ara i que introdueixen factors com els anys de carrera i l'especialitat.

Rosa Cañadell, portaveu del sindicat USTEC, majoritari en el sector de l'ensenyament a Catalunya, anticipa la resposta: 'Es tracta d'una manera de promoure direccions més autoritàries', a més d'insistir que el model és poc transparent i pot anar en contra de la igualtat d'oportunitats. Una posició a la qual Graells respon de manera taxativa: 'Dir que l'única recepta és l'igualitarisme en el fons suposa maltractar les persones amb més compromís i competència'.

La fórmula per assignar places no és l'únic retret a les propostes de canvi que es promouen des del departament per a aquest nou curs escolar. Narcís Rispau, director del CEIP Pompeu Fabra de Llançà, destaca que és un contrasentit demanar un projecte educatiu, com ha anunciat la conselleria, sense tenir un decret de plantilles previ que asseguri els mínims recursos econòmics i humans que necessita cada centre i un pacte global de plantilles per al conjunt de l'ensenyament públic a Catalunya.

'Plantejar l'avaluació en funció de si els resultats són més favorables o no té un caràcter punitiu i, a la llarga, pot ser discriminatori', agrega Narcís Rispau.

Una por que també comparteix Montse Ros, secretària general de la federació d'Ensenyament de Comissions Obreres, mentre es pregunta quines conseqüències tindrà la proposta de crear 'centres de referència' en la xarxa pública de Catalunya.

'Tot té un risc, però el que no podem fer és quedar-nos en l'immobilisme i en posicions homogeneïtzadores', diu el director general d'Educació Bàsica i Batxillerat de la Generalitat, en resposta als temors que expressen alguns responsables sindicals i docents. I per dissipar els núvols que apareixen a l'horitzó, Graells destaca que, en aquest punt, la Llei d'Educació de Catalunya 'possibilita un canvi, però no el força de manera artificial, possibilita un canvi estructural de l'educació i, especialment, de l'escola pública com a eix central de la qualitat de l'educació a Catalunya'.

Com a mostra que el camí que s'ofereix al col·lectiu d'ensenyants públics de Catalunya és factible, Graells posa sobre la taula l'experiència positiva del Pla d'Autonomia de Centres (PAC), al qual s'han acollit des de fa quatre anys 634 centres de tot Catalunya: 292 de primària i 332 de secundària.

Aquests centres són un referent, encara que ara comencin a patir les conseqüències de la retallada econòmica i assumeixin que algunes propostes capdavanteres, com les que es donen a les escoles inclusives aquelles que integren en la xarxa escolar ordinària nens amb discapacitats importants, vegin perillar la seva feina per la manca de recursos necessaris en detriment de la bona atenció d'aquests alumnes.