Público
Público

Quan la solidaritat és l'últim refugi per sobreviure

Càritas va evitar que una barcelonina del barri de Gràcia perdés el pis

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La desesperació va fer que s'hagués de vendre els records. Joies de la mare, que va morir, peces de plata o coberts. Qualsevol objecte pel qual poguessin oferir alguna recompensa servia per poder pagar la mensualitat de la hipoteca, uns 350 euros. Però el mes de maig va rebre una notificació del banc: si no saldava el deute hipotecari en 15 dies seria desnonada juntament amb els seus dos fills. Sense família i amb totes les prestacions esgotades després de cinc anys a l'atur, va acudir a Càritas, desesperada davant de la possibilitat de perdre el petit pis del barri de Gràcia de Barcelona que tants esforços li havia costat aconseguir.

No vol que es publiqui el seu nom autèntic i es fa dir Carme. Forma part de les 57.000 persones que han rebut l'ajuda de Càrites l'any 2010. I ahir mateix l'entitat va anunciar la posada en marxa d'un servei de mediació en l'habitatge per evitar desnonaments.

'Aquells van ser els dies més angoixants de la meva vida. Podia perdre la casa i els fills', recorda. Gràcies a aquesta entitat social i quan faltaven poques hores perquè acabés el termini de pagament, va poder saldar el deute i, per tant, evitar un desnonament imminent. 'Vam poder arribar a temps. Càritas va evitar que anés a viure al carrer i em separés dels meus nens. Mai em cansaré d'agrair tot el que han fet per mi. Són àngels'.

El servei impulsat per Càritas començarà a funcionar oficialment a partir del setembre i oferirà assessorament i intermediació entre les famílies i els bancs o els propietaris.

La Carme té 48 anys i està separada després d'aconseguir escapar dels maltractaments del seu exmarit ara fa dos anys. 'Visc amb molta por perquè no ens faci mal a mi o als meus fills', assegura mentre conté el plor. I és que la Carme encara està a l'espera que se celebri el judici pels maltractaments. Mentrestant, viu amb una doble por: la de saber que el seu exmarit no té encara una ordre d'allunyament i la de no poder oferir una vida millor als seus fills.

'L'únic que vull es trobar una feina per poder subsistir. No demano grans luxes, només poder pagar la hipoteca, les factures i alimentar els meus fills', diu. Una filla de 4 anys, un fill de 19 i zero euros al mes.

La manca de recursos econòmics han fet que la Carme hagi de recórrer a un banc d'aliments per poder subsistir. 'Abans tenia una vida normal. És molt dur haver de demanar ajuda perquè no pots cobrir ni el més bàsic. La impotència creix dia rere dia'.

Se sent 'abatuda i deprimida. L'única il·lusió que em queda són els meus fills. Ara visc en un estat de depressió perpètua que no em permet tenir il·lusió per res més'.

La Carme, que conviu des de fa mesos amb la pobresa sense cap ingrés per afrontar-la, no entén que el Govern retalli les ajudes socials. 'Em sembla lamentable que en moments tan difícils, que és quan més cura cal tenir dels més desfavorits, el Govern de la Generalitat decideixi mirar cap a una altra banda', sentencia.

Mentre espera que jutgin el seu exmarit per maltractaments, la Carme seguirà recorrent els carrers de Barcelona, com cada dia, deixant currículums arreu.