Público
Público

El teatre dels tres milions d'euros

L'Església Cristiana Xinesa, propietària de l'antic Arnau, posa preu de venda a l'edifici abandonat per evitar-ne l'expropiació

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Nou capítol del llarg serial en què s'està convertint la reobertura del Teatre Arnau. Després de quasi tres anys de negociar amb l'ajuntament, que vol convertir l'espai en un equipament cultural, l'Església Cristiana Xinesa, propietària de l'edifici, s'ha cansat d'esperar una oferta com cal i ha decidit posar a la venda el local per més de tres milions d'euros. Ara bé, la propietat només té fins al desembre per trobar un comprador. En cas contrari, el consistori tornarà a iniciar el gener del 2011 l'expropiació de l'antic teatre, tancat des de fa una dècada i que cau a trossos tot i que forma part del patrimoni arquitectònic de Barcelona.

Entre tres milions i tres milions i mig d'euros és el que l'Església Cristiana Xinesa demana perquè l'edifici canviï de mans. Així ho ha reconegut el portaveu de l'entitat, Juan Sun. I, pel que sembla, tot i la crisi, ja tenen diversos interessats. Entre ells, 'alguna empresa del sector del teatre', avança Sun sense dir noms. En qualsevol cas, qui compri l'espai no podrà fer-hi pisos ni construir cap altre edifici. 'Els usos hauran d'estar vinculats a les arts escèniques i no es podran canviar', afirmen fonts municipals.

De fet, l'ajuntament va aprovar el juliol del 2007 un pla especial urbanístic per iniciar l'expropiació del teatre per 1,1 milions d'euros per obrir-hi un equipament cultural (una de les opcions que es planteja és un espai sobre la memòria artística del Paral·lel). Finalment, però, es va abandonar la idea de l'expropiació per intentar negociar la compra del teatre a l'Església Cristiana Xinesa.

Segons Juan Sun, l'any passat van arribar a un acord amb el consistori per uns tres milions, però aquest no es va concretar perquè l'administració local els va dir que no disposava de diners. Des del consistori es reconeix que van acordar unes quantitats, però que es va creure que amb l'arribada de la crisi immobiliària eren xifres massa elevades i van proposar una important rebaixa. Tot i que es tracta de diners públics, l'ajuntament diu que no facilitarà quantitats fins que s'hagi tancat un acord per evitar que s'especuli amb el preu.

Ara la propietat, asseguren fonts municipals, té fins al desembre per trobar un comprador o per vendre el tea­tre a l'ajuntament per un preu molt per sota dels tres milions. En cas contrari, l'ajuntament reobrirà al gener el procés d'expropiació, ja que l'Arnau té la qualificació urbanística d'equipament públic.

Mentre els núvols de les negociacions s'esvaeixen, l'Arnau cau per la falta de manteniment (l'ajuntament assegura que la propietat no els ha demanat cap llicència) sense que ni l'Església Cristiana Xinesa ni l'administració local com a responsable subsidiari facin res per canviar una situació que cada cop es fa més perillosa. 'Està abandonat. I ningú fa res per arreglar-lo', diu Eduardo Rasillo, el cambrer del bar El Retiro, un dels tres establiments que hi ha llogats als baixos del teatre.

Una passejada pels voltants posa de relleu el lamentable estat de l'edifici, ple de pintades i brutícia, la porta principal tapiada amb totxos (des que uns okupes hi van entrar el 2006) i vells cartells publicitaris. I el que és pitjor: esquerdes a la cantonada del carrer de les Tàpies, trossos de teulada que cauen al carrer, canonades i persianes inutilitzades i importants filtracions d'aigua quan plou.

'Qualsevol dia hi haurà una desgràcia i després tot seran lamentacions', sosté Juan Noval, el titular d'una floristeria als baixos. I afegeix: 'L'Arnau és la vergonya de Barcelona. Dóna una imatge molt dolenta de la ciutat. Els turistes surten del metro i pregunten què és això tan deixat. És ridícul que diguin que forma part del patrimoni arquitectònic'. Alguns veïns es queixen també d'un grup d'indigents que cada nit dormen a la porta del teatre. 'Fa un any que són a la zona. S'hi posen amb els seus matalassos i les seves mantes. Fan foc i fins i tot barbacoes', denuncien.