Público
Público

Vivint el somni americà (a Barcelona)

Les germanes Gonzalez van deixar els Estats Units per venir a obrir un hostal a l'Eixample de Barcelona

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Van néixer a Chicago, van estudiar una carrera i van entrar a treballar en un banc. Però a l'estiu del 2006 van fer un cop de cap. Van deixar tot el que tenien als Estats Units per obrir un hostal a Barcelona. La Lauren, la germana petita, no havia trepitjat mai la ciutat. La Lee havia conegut Catalunya com a turista i només tenia un parell de contactes a l'agenda. 'L'únic que sabíem era que volíem treballar per a nosaltres i crear el nostre negoci'.

El que més els va costar va ser trobar un lloc on instal·lar-se. 'Vam passar nou mesos visitant immobiliàries. Volíem un pis que tingués moltes finestres, que no s'haguessin de pujar gaires escales, que els veïns hi estiguessin d'acord... Érem dues noies nord-americanes buscant i això no ens ho va posar més fàcil', expliquen.

'Barcelona és molt cosmopolita i molt poble a la vegada'

Al final, van trobar un pis prou cèntric a l'Eixample, molt a prop de la rambla de Catalunya. El van condicionar gràcies a un crèdit i, el març del 2008, van obrir. 'El primer estiu, sense que ningú ens conegués, ja vam omplir. Per això ens vam decidir per Barcelona, perquè té molt de turisme tot l'any i vèiem que ens podia anar bé'.

Ara ja han aparegut en diferents guies de viatge i han aconseguit bones ressenyes a internet. Estan animades a obrir un segon hostal a Barcelona abans de finals d'any. A la llarga, voldrien crear una cadena. 'Amb la crisi, la gent busca allotjaments més econòmics. Això és el que oferim. Un hostal amb preus ajustats però, a la vegada, amb una qualitat per sobre de la mitjana'.

Tenen deu habitacions, algunes amb lliteres, i una capacitat per a 27 persones. 'La mitjana d'edat dels clients és de 31 anys. Hi ha de tot, des de joves que volen gastar una mica més i estar a gust... fins a gent més gran que vol una experiència més familiar que la d'estar en un hotel'.

Elles també s'hi senten a gust. Però noten el pes de la responsabilitat. 'Tenim obert les 24 hores del dia i els 7 dies a la setmana. Per sort, si passa alguna cosa, vivim a prop. Però hi hem d'estar a sobre'. L'altra renúncia és la de no poder estar a prop de la família. 'Anem als Estats Units un parell de vegades a l'any, sobretot pel Dia d'Acció de Gràcies i per casaments. Per sort, els amics també ens vénen a veure'.

El que més maldecaps els genera són els robatoris que assetgen els turistes de la ciutat. 'L'any passat ens vam trobar que a 12 clients dels 20 que teníem els van robar en una mateixa setmana. Això dóna mala fama a Barcelona', diu la Lee. 'Hi ha turistes que van a la policia i no troben cap agent que parli anglès. A una persona que va resultar ferida els Mossos li van dir que abans de denunciar havia d'anar a l'hospital', afegeix la Lauren.

A la vegada, les dues s'estimen la ciutat i, sobretot, la vida de barri que encara queda en alguns carrers. 'Barcelona és molt cosmopolita i molt poble a la vegada. Ens agrada conèixer els veïns i també aconsellar els nostres clients perquè vagin a altres llocs que no siguin els pubs irlandesos del carrer Ferran'.

Entre la clientela acumulada, recorden especialment un noi que va venir amb la seva nòvia per declarar-se a Barcelona. 'Van anar a sopar a la Barceloneta i després a caminar a prop de la platja. Va anar bé... encara segueixen casats!'.