Els reclusos saluden des de dalt de l'escenari un públic que aplaudeix content, satisfet i, sobretot, emocionat. El director del grup de teatre, Pedro Cánovas, reparteix agraïments des de dalt de l'escenari i acaba amb aquestes paraules: 'I ja només em falta donar les gràcies al Pare Manel, que sempre està amb els més necessitats i que ara viu una situació de dificultat. Estem amb tu i t'estimem molt'. El públic de l'Ateneu Popular de Nou Barris aplaudeix encara amb més força, la noia del costat s'eixuga discretament una llàgrima i el Pare Manel, assegut entre el públic com si fos un més, es gira i diu en veu baixa: 'Ho han fet molt bé, oi?'. Ni està emocionat ni es dóna per al·ludit. O ho dissimula molt bé.

Encenen els llums. Els que s'han emocionat per les paraules del director fan com si els hagués entrat alguna cosa a l'ull, i els familiars i amics aprofiten per felicitar els reclusos del centre de Quatre Camins que ahir, almenys per un dia, van ser lliures i reconeguts com a artistes. El més sol·licitat, però, és el Pare Manel. Tothom va fins a ell per mostrar-li el seu suport i ell no para de dir: 'No res, tot bé'. Però no és del tot cert.

Els artistes i el públic van donar suport ahiral Pare Manel

Possible expulsió

Aquesta setmana l'Arquebisbat de Barcelona ha iniciat una investigació que pot acabar amb la pena d'excomunió del Pare Manel. El motiu és una afirmació que ell mateix fa en el llibre Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel, d'Angle Editorial i escrit pel periodista Francesc Buxeda. Segons explica en el llibre, en una ocasió va donar diners a una noia perquè avortés en una clínica i no ho fes de manera casolana, amb el risc que això comporta. Pel Codi de Dret Canònic, que fixa les normes dels catòlics, 'cooperar en un avortament comporta la pena d'excomunió latae sententiae', és a dir, trenca els lligams amb l'Església de manera automàtica. Les dues persones que per ordre del bisbat estan investigant el cas hauran d'esbrinar si el polèmic avortament hauria tirat endavant encara que el Pare Manel no l'hagués finançat. Aquesta és l'única possibilitat que li queda per no ser expulsat i perdre, per tant, la rectoria del barri de la Trinitat, on fa molts anys que ajuda els més necessitats.

Segons fonts de l'Església catòlica, aquest procés s'ha obert per la pressió que el sector més tradicionalista de la institució ha exercit sobre el bisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Des de fa temps, els més ortodoxos estan molestos per la manera de fer del Pare Manel, un capellà atípic que està a favor del celibat voluntari, de les bodes homosexuals i en contra de la marginació que pateix la dona dins de l'Església.

L'arquebisbat decidirà en els propers dies si l'excomuniquen

El Pare Manel és especialment conegut pel festival benèfic anual que se celebra a TV3 amb el nom Guanya't el cel amb el Pare Manel i també perquè era molt amic de Pepe Rubianes, i ho és des de fa més de 50 anys, quan van coincidir als Maristes, de Carles Flavià. Tot i ser famós, és una persona tímida i gens mediàtica. De fet, enmig de tota aquesta polèmica ha preferit des del principi no tirar més llenya al foc i no ha fet cap tipus de declaració sobre la investigació que ha obert l'arquebisbat.

Les conclusions d'aquest procés se sabran en els propers dies, però, mentre no arriben, la tasca social del Pare Manel continua tal com es va poder veure ahir, amb la representació que un grup de presos va fer de l'obra de teatre Farsa del Cornudo Apaleado, una divertida adaptació que Alejandro Casona va fer d'un conte del Decameró de Boccaccio. També es van poder veure els Monòlegs DAE de la Comedia.

Lliures dalt de l'escenari

Els reclusos van interpretar dues obres i van tastar la llibertat

Les dues representacions s'han estat preparant durant tot un any des del Taller del Centre Penitenciari i ahir ningú no va dubtar que valia la pena. A més del suport implícit que, en aquest moment tan delicat, l'obra suposa per a la feina del Pare Manel, la representació també va fer passar una bona estona al públic i, sobretot, va servir per donar força als mateixos actors, que són persones que han tingut problemes amb les drogues i ho estan pagant amb la seva llibertat. Es tracta de reclusos en règim ordinari que tenen permisos de fins a 36 dies l'any. I ahir en van gastar un.

'Un d'ells em va dir una vegada que representar un monòleg li va servir més que totes les trobades amb els psicòlegs', explicava Cánovas, el director que per preparar el grup ha comptat amb el suport de l'actor Pep Molina. El Llorens, un dels reclusos que ahir va pujar a l'escenari, va explicar que els presos que han participat en l'obra s'han sentit lliures durant tots els assajos, que s'han convertit en una via d'escapament: 'Només amb els assajos ja et fan desconnectar i sortir de dins', va dir i va afegir: 'Si no hagués estat per ells, no ho hauríem aconseguit'.

Per donar ànims als reclusos, alguns companys seus de Quatre Camins que ja estan en llibertat van anar fins a l'Ateneu Popular de Nou Barris amb les seves famílies. A més de veure l'obra de teatre, van anar després a dinar amb els artistes per aprofitar al màxim el dia de llibertat.