El tren es va aturar a l'estació de Castelldefels cap a les 23.40 hores. Uns minuts després, la megafonia va avisar que tardaria a arrencar. Cap explicació més. Impossible imaginar que a uns centenars de metres tretze persones que anaven al tren anterior acabaven de perdre la vida.

L'espera es va anar allargant, però els joves que omplien els vagons s'ho van prendre amb calma. Alguns ja havien començat a celebrar la revetlla de Sant Joan al tren i bevien el que portaven a les bosses de super­mercat. Com tots els caps de setmana, havien entrat com una allau d'eufòria a l'estació de Sants camí de les platges i discoteques del sud: Castelldefels, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cunit, Calafell...

Era impossible imaginar que a uns centenars de metres havien mort tretze persones

El ritual té lloc cada divendres i dissabte al voltant de les 10 de la nit. Centenars de joves menors de 25 anys amb pintes i ganes de festa omplen els trens de gom a gom. 'És la manera més segura d'anar de marxa', explica un adolescent. Res de cotxes. Així els pares estan tranquils. De tant en tant, alguns els truquen per telèfon i se senten converses càndides: 'Sí, no pateixis'.

Sovint porten música pròpia i la fan servir per amenitzar el viatge de tots els passatgers, ho vulguin o no. Ahir, però, un noi que no passava dels 20 anys recitava amb veu baixa els versos d'un rap que acabava de compondre. Lletra crítica amb el capitalisme i fins i tot amb Teresa de Calcuta. Molt semblant a la d'un artista llatino­americà. Els sud-americans continuensent el referent, admetia, però ell confiava que els nous temes en què estava treballant agradarien molt. Mentrestant, la noia que seia sobre les seves cames demanava a una amiga que tampoc havia trobat cap seient lliure que s'animés a cantar. 'Si vols dedicar-te a això de veritat, has de perdre la vergonya', l'intentava convèncer. 'Si ho fas, et faig una cançó', l'animava el raper. Un altre company de la colla va canviar de tema durant uns minuts: 'Doncs jo m'apuntaré a l'Escola Elisava', deia.

Els minuts passaven i el tren continuava aturat. 'Segur que hi ha hagut un atropellament. Ja n'hi ha hagut uns quants avui', pronosticava el cantant, que havia sentit parlar dels accidents a Sant Adrià del Besòs i Sant Feliu de Llobregat de divendres, un dels quals mortal. A continuació, van seguir parlant de música. Alguns companys van sortir a fumar. Malgrat tot, l'ambient era tranquil i ningú no protestava.

'El tren és el més segur per anar de marxa', deia una ocupantdel comboi següent

Una trucada al servei d'atenció telefònica de Renfe va confirmar que hi havia hagut un atropellament important i que el trànsit tardaria molt a restablir-se. A poc a poc, els passatgers van ocupar l'andana. Començaven a arribar alguns SMS i les primeres trucades que deien que havia passat alguna cosa important al tren immediatament anterior.

En pocs minuts, centenars de viat­gers es van acumular als voltants de l'estació de Castelldefels sense saber com arribar a les seves destinacions. A més dels passatgers habitualsels caps de setmana a la línia R2, procedents sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona, la nit de Sant Joan va fer que molts joves turistes agafessin els Rodalies per apropar-se a platges, teòricament, menys atapeïdes que les de Barcelona. La de Castelldefels, on sovintegen els locals amb música reggaeton, és una de les preferides dels joves d'origen llatí.

Els pocs taxis que circulaven a quarts d'una prop de l'estació estaven ocupats. Alguns joves van començar a organitzar-se per compartir-ne un quan hi hagués sort. Finalment, a les 00.40 hores, un taxista confirmava amb un company que hi havia hagut molts morts al baixador de la Platja de Castelldefels.

'Sembla que un Euromed ha atropellat gent que baixava d'un Rodalies. Molta gent jove', deia. I expressava la seva indignació mentre conduïa al llarg del passeig Marítim. La sorra estava plena de gent de festa. Música altíssima, petards i focs artificials sota la lluna plena. Era difícil entendre que només a 100 metres els Mossos d'Esquadra i la Policia local havien acordonat tota la zona al voltant del baixador perquè tretze persones acabaven de morir quan travessaven les vies del tren.

Ni tan sols els familiars i amics dels afectats podien traspassar l'àrea restringida i els agents de policia els atenien en una cantonada abans de portar-los al Centre Cívic Frederic Mompou. A diferència d'altres tragèdies, gairebé no hi havia curiosos i la premsa encara no havia arribat a les 00.50 hores. A aquelles hores, una nota 'urgent' de l'agència Efe era tota la informació disponible.

'No podem donar cap dada fins que no arribi la responsable de comunicació d'Interior', insistien els mossos mentre improvisaven un lloc per quan comencessin a arribar els mitjans just davant del baixador. A través de la reixa vermella que caracteritza les instal·lacions de Renfe es veia el trànsit de desenes de bombers, serveis sanitaris i policia judicial.

En aquesta cantonada, els propie­taris del supermercat Queviures de l'estació donaven ampolles d'aigua als mossos. 'Vine, vine, és molt fort. Els periodistes ho heu d'explicar', deia, commocionada, la parella d'argentins que va obrir la botiga fa set anys i que des d'aleshores ja ha vist tres atropellaments. 'És que no hi havia prou agents de seguretat. Sempre està ple de policies demanant papers als immigrants que van a vendre coses a la platja, però avui, amb la gentada que sabíem que vindria, només es veien dos vigilants', va afegir la dona. L'Andrés l'interrompia nerviós: 'Estàvem feliços perquè sortia molta gent del Rodalies i dèiem avui farem negoci'. Però, de sobte, vam sentir un soroll molt fort, com de pedres que queien. I era la gent!'.

La festa, però, va continuar a la nit a l'altra banda de la cinta que delimitava la zona restringida. Entre aquesta zona i la platja, atapeïda de gent ballant i fent botellón, només hi ha una quarantena de metres que semblaven un desert. Els que temien haver perdut algun amic o familiar es concentraven al centre cívic habilitat per informar els afectats. Un dels nois que s'hi va apropar per trobar quatre amics va descobrir que dos d'ells estaven malferits. Els altres dos no eren a les llistes d'ingressats als hospitals i ja els donava per morts.

Sota els focs artificials que il·luminaven la platja de Castelldefels, només hi havia uns quants joves que intentaven digerir el que havia passat. 'Això, Déu no ho vol', deia un dominicà de 16 anys que havia anat a celebrar la nit més curta de l'any amb un grup d'amics. Un d'ells, coix, assegurava que el tren l'havia tocat lleument, però esperava anar a l'ambulatori de la seva ciutat, l'Hospitalet. A les dues de la matinada, buscaven un autobús nocturn per tornar a casa. La Russa, com anomenaven una amiga, plorava ajupida. Al seu costat, descansava una motxilla esquitxada de petites gotes de sang.

'Sé que sóc egoista, però espero que elles no fossin allà', deia un altre noi que buscava unes amigues per la platja. Justament les taques de sang que embrutaven les robes de dues noies que ploraven va fer que una colla que celebrava la revetlla a la platja s'assabentés de l'accident. A primera línia de mar l'atropellament no era el tema principal de la nit.

Les primeres dades oficials no es van fer públiques fins a les quatre en punt de la matinada, quan van arribar al baixador de Rodalies el conseller d'Interior, Joan Saura, i l'alcalde de Castelldefels, Joan Sau. Després d'expressar el condol als familiars,tots dos van explicar que en aquell moment hi havia dotze morts i que eren 'molt joves'. I van avançar que les causes de l'atropellament apuntaven que havien comès una 'imprudència' en creuar les vies sense fer ús del pas subterrani que es va inaugurar la tardor passada. D'aquesta manera desmentien que els accessos estiguessin tancats. Només ho estava l'accés al pas elevat des de l'andana.

Però aquesta passarel·la va ser l'única sortida que alguns viatgers van veure quan van baixar entre la gentada. 'L'any passat no existia el pas soterrat', argumentava un dels nois que viatjaven al Rodalies. El colombià Fernando Ortega, que també anava al tren, va explicar que hi havia certa confusió i que, per això, 'alguns van decidir creuar la via'.

Aquesta pràctica és molt freqüent, repetia el Genís Gil, un dels veïns del barri, que va córrer a apropar-se al baixador després de l'accident. També ho va fer el Sergio Espinosa, que va dir que el que més l'havia impressionat 'va ser veure els policies en estat de xoc pel que havien vist a les vies de l'estació'. Una impressió que tampoc no podia oblidar un taxista que va presenciar com l'Euromed feia volar cossos de persones.

La imatge de l'impacte va deixar sense paraules una jove francesa. 'Vam veure que la passarel·la estava tancada i que molta gent creuava la via perquè s'amuntegaven al pas subterrani. Els meus amics van proposar que ho féssim nosaltres també, però els vaig dir que no. Un moment després ja hi havia l'altre tren. I ho vam veure tot. Ara puc parlar, però ha estat molt fort', deia la jove, a les 5.40 de la matinada, mentre esperava un autobús de tornada a Barcelona.

Un dels seus amics criticava que no hi hagués més prevenció en 'una nit especial, quan molta gent ja va beguda al tren'. Tot just un agent de seguretat que acabava d'incorporar-se al servei els preguntava si estaven bé. La noia va respondre que sí. 'Però ho he vist tot. Tot', repetia, preocupada.