Només sortir del metro a la Plaça Universitat, sobre els caps que pugen per les escales mecàniques s’aixeca una pancarta amb cinc demandes. És l’entrada a l’Acampada de la Generació del 14 d’octubre, que des de dimecres a primera hora cobreix tota la plaça del plàstic de colors característic de les tendes. Només entrar-hi, hi ha un gran bullici de gent que va amunt i avall.

- “Nois i noies, 15 minuts i obrim”, se sent dir des del megàfon de la cuina.

Des del primer moment, els integrants de l’acampada van decidir repartir les tasques diàries a través de diverses comissions per tal de poder fer front a les necessitats quotidianes, a més de debatre i construir espais de diàleg en un entorn que ells mateixos asseguren que agrupa joves amb una gran diversitat d’idees. L’acampada no ha deixat de créixer i dissabte ja ha arribat a les 500 tendes instal·lades, amb més de 1.000 persones dormint-hi. Amb tot, en previsió d'un hipotètic desallotjament, els joves han fet una crida aquest dissabte a què més persones s'hi sumin. 

Diversos joves subratllen que “no és un espai de festa” sinó que és un “punt de mobilització permanent”. La Natàlia explica que ja el primer dia, una vegada donada per acabada l’assemblea -que és un dels moments centrals del dia i té lloc a les 5 de la tarda- es van constituir taules de debat -sobre feminisme, ecologisme, internacionalisme i moviment estudiantil, amb multitud de temàtiques pendents- per tal d’assentar unes primeres línies comunes. “Hi ha tantes sensibilitats que volíem xerrar amb la majoria per intentar entendre perquè estan aquí”, reconeix. Al mateix temps també s’han organitzat en cinc comissions -continguts, Punt lila, logística, comunicació i seguretat- per fer més manejables les necessitats del moviment.

En el cas de la comissió de continguts, per exemple, la seva trentena d’integrants tenen com a repte, explica la Natàlia, “generar una estratègia compartida i establir diversos punts en els quals ens volem centrar i establir consensos”. Malgrat que la majoria d’acampats provenen de les universitats de la capital, també hi ha alguns estudiants dels últims cursos d’ESO i de Batxillerat. Per a alguns d’ells, l’acampada és la primera gran experiència de mobilització.

Superant el 15-M

“L’acampada es podria equiparar d’alguna manera amb el 15-M, però crec que va molt més enllà d’això”. Qui parla és el Manel, també estudiant, que està a la cuina acabant d’organitzar els últims serrells d’un sopar que s’ha de servir al cap de pocs minuts. Explica que va sumar-se a la iniciativa el primer dia i que des de llavors molta gent que passava per la plaça els ha preguntat pels motius de l’acampada: “Nosaltres volem un futur i aquest futur ens inclou a cadascú de manera individual”, sentencia subratllant que les raons de la mobilització van molt més enllà de la independència de Catalunya.

Precisament, des que va començar el moviment del #14O, en al·lusió al dia que es va fer pública la sentència del Procés al Tribunal Suprem, personalitats polítiques i mitjans de comunicació han intentat buscar símils i punts comuns entre aquesta acció i les protestes del 15-M quan es van ocupar places d’arreu de l’Estat espanyol per posar de manifest el descontentament d’una part de la ciutadania amb la classe política. Tot i això, els acampats advoquen per una anàlisi més complexa. “És evident -diu la Natàlia- que hi ha descontentament amb les elits polítiques i que la nostra generació hem volgut, des de la resposta a la sentència, generar propostes. Volem fer-ho partint de nosaltres mateixos, perquè entenem que el futur l’haurem de lluitar nosaltres”.

L'acampada ha guanyat suports i tendes a mesura que han passat dies.

El nou paradigma ha de passar per ells per una millora de les condicions laborals, de l’accés a l’habitatge i per consensuar respostes als comportaments i a les dinàmiques masclistes. En aquest sentit, a més de fer del feminisme un dels eixos principals de debat, el col·lectiu ha creat un “Punt lila” en el qual es pugui denunciar les actituds i accions no adequades i on també es pugui fer ús, entre d’altres, de productes d’higiene femenina.

Consensuar des de la diversitat ideològica

Passejant per la plaça es poden veure tota mena de símbols. Des de marques anarquistes, a estelades amb l’estel blanc i l’estel vermell, passant per grafitis okupes o homenatges a la cantant Rosalía. El Ricard, de 22 anys, fa èmfasi en la varietat de perfils que es poden trobar a cada tenda. Com que hi pot haver “tant gent organitzada en espais polítics des de fa temps, com persones que arran de la sentència s’ha activat”. És per això que els joves consultats coincideixen en què estan fent un treball lent i que a poc a poc se’n veuran resultats.

Per tot plegat, una de les qüestions que queda a l’aire és la previsió de durada de l’acampada. La Natàlia és taxativa: “No ens hem plantejat fins quan ho allargarem perquè estem anant dia a dia. Anem fent assemblees cada dia i en funció del context en què ens trobem ho anirem veient”.

La repressió i l’eventual paper que puguin tenir els cossos policials és un fet que apareix en totes les converses. El proper dilluns, precisament, els CDR han convocat una concentració amb motiu de la visita de Felip VI a Barcelona i la Natàlia confessa que els “preocupa”. Malgrat comenta que durant els dies previs no han tingut cap incident. Igualment el Ricard exposa que no creu que “interessi” desallotjar la plaça abans de les eleccions espanyoles del 10 de novembre, el diumenge que ve, perquè interferiria en la campanya electoral.

“L’Acampada no s’ha de vincular a cap partit”

Durant l’estona que duren les converses, apareixen per la plaça diversos diputats tant del Parlament com del Congrés. Els joves entrevistats també expliquen que des que estan a la plaça hi han passat algunes cares conegudes i mediàtiques però que “no els han interpel·lat”. La Natàlia constata que “almenys a la comissió de continguts no ens han vingut a dir res”, però no se sent molesta. Emfatitza que no creuen que l’acampada “s’hagi de vincular a cap partit polític” i reivindica l’espontaneïtat de les accions col·lectives.

Just acabades les explicacions s’encén la pantalla que hi ha col·locada al centre de l’espai comença la projecció de La Cifra Negra, documental sobre tortures i violacions dels Drets Humans en el context de l’Estat espanyol. En paral·lel, es forma una cua per sopar. El Manel insisteix en que “hi ha menjar per a tothom” i vaticina que la protesta durarà setmanes.