El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja dona per feta l'amnistia als encausats i condemnats independentistes i exigeix al candidat del PSOE a la investidura, Pedro Sánchez, anar més enllà i assolir un acord en els propers quatre anys per fer un referèndum. "L'amnistia és inevitable i passarà", ha afirmat Aragonès en el debat de política general al Parlament.

El mateix dia que el Congrés celebra el ple d'investidura -previsiblement fallida- del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, Aragonès ha aprofitat per llançar missatges directes a Sánchez, que depèn dels vots d'ERC i Junts per repetir com a president del Govern. "Sánchez s'ha de comprometre a què trobarem entre tots la via perquè la ciutadania de Catalunya voti", ha apuntat.

El president ha tret pit dels resultats de les eleccions generals a Catalunya, dels qual ha dit que "van frenar l'amenaça de la dreta i l'extrema dreta" a l'Estat i ha insistit que Feijóo, que no disposa de vots suficients, perdrà la votació de la seva investidura: "Fracassarà perquè Catalunya l'haurà derrotat".

En un discurs que ha durat poc més de dues hores, Aragonès ha fixat les prioritats del curs polític que ara comença, amb un èmfasi especial en el conflicte amb l'Estat però amb espai també per mesures socials i econòmiques, a més de l'impuls del català en tots els àmbits.

Algunes de les mesures més destacades han sigut l'anunci de l'ampliació del programa de cultura per a joves "Escena 25" a "Escena 30" -fins als 30 anys-, l'impuls d'un pla per garantir el dret a ser atès en català a la sanitat pública i també la consolidació del val escolar amb la seva extensió a estudiants de Secundària, tot i que passa de 100 euros a 70 euros.

Conflicte polític

"Ens deien que l'amnistia era impossible i ara ja no ho és. Cal que Sánchez prengui nota del greu error de no aprofitar la força que ens han donat les urnes, i cal fer-ho amb la màxima unitat". Amb aquest missatge Aragonès s'ha adreçat al candidat del PSOE, però també a Junts, de cara a unes negociacions que tenen previst començar "oficialment" amb el fracàs de la investidura de Feijóo aquesta setmana.

Aragonès ha fixat l'amnistia com a qüestió indispensable per la investidura i l'ha situat des del 9-N fins a l'1-O i el dia d'avui. En aquest sentit, preveu poder rebre a la Generalitat l'expresident Carles Puigdemont i també la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en els propers mesos.

Tot i això, ha recordat que el conflicte no és sobre l'amnistia sinó sobre la sobirania de Catalunya: "No és un problema de convivència ni d'encaix, no es pot resoldre parlant d'un retrobament", ha reblat. En aquest sentit, vincula l'amnistia no a un punt i final, sinó a un punt de partida per negociar el referèndum.

D'aquesta manera, ha reclamat a Sánchez acordar en els propers 4 anys la forma d'exercir el dret a l'autodeterminació. "Estem disposats a guanyar un referèndum però també estem disposats a perdre'l si així ho decideix la ciutadania", ha afirmat. Aragonès no renuncia a l'acord de claredat per acordar-ne els termes, anunciat al debat de política general de l'any passat, tot i que cap altre partit va recolzar la idea.

El català, "pilar essencial"

Al llarg de tot el seu discurs, Aragonès ha remarcat en diverses ocasions el paper "central" del català en l'obra de govern, tant pel que fa a l'impuls del seu ús amb campanyes com la de "Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure" com pel seu rol com a "cohesionador" de la societat.

"Durant temps no hem cuidat la llengua com calia", ha reconegut, i la conseqüència és la davallada any rere any del seu ús social. Per això el Govern ha impulsat o ho farà properament accions com la incorporació de sèries en català a les plataformes o el nou canal per a infants i joves SX3 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

A més, en els propers mesos el Pacte Nacional per la Llengua vol fixar les prioritats en el futur. Així mateix, Aragonès ha anunciat que treballen en un pla per garantir el dret a ser atès en català a la sanitat pública.

El dèficit fiscal, principal fre econòmic

Davant de prop d'un 60% de compliment de les mesures del pla de govern, Aragonès ha repassat les principals accions dels departaments, tot i que ha destacat que el dèficit fiscal se situa com el principal "fre" a les polítiques de la Generalitat amb 22.000 milions d'euros.

A més, també ha parlat de Rodalies i l'afectació diària a milers de ciutadans pels retards i incidències, i ha tornat a reclamar el traspàs integral del servei al Govern. Tant aquest com el dèficit fiscal són dues qüestions que també estan sobre la taula de les negociacions per la investidura.

Més enllà d'això, Aragonès ha donat pinzellades de la feina feta en el darrer temps, entre la qual el reforç dels serveis públics amb la contractació de personal mèdic, docents i també l'obertura de més de 1.600 places de Mossos d'Esquadra.

L'aprovació dels pressupostos va permetre actualitzar l'Índex de Renda de Suficiència (IRSC), una mesura per la qual Aragonès s'ha felicitat i que ha remarcat que beneficia a milers de beneficiaris de prestacions públiques. Les negociacions pels comptes de l'any que ve estan molt endarrerides però Aragonès ha deixat entreveure que parlarà amb els mateixos socis de l'any passat. Els comptes es van aprovar amb els vots de Comuns i PSC.

L'impuls del Pla 2024-2030 en salut mental, un per promocionar l'esport femení i l'èxit d'haver assolit el Pacte Nacional per la Indústria han sigut algunes de les fites que ha llistat Aragonès. El Govern també tirarà endavant el Pla Nacional per frenar les violències masclistes, que suposarà un "canvi cultural", ha sostingut.

A més, Aragonès ha anunciat que treballen en la creació d'un cos diplomàtic propi per consolidar la tasca exterior, que ja compta amb representació a 72 països. Un pla de retorn pels catalans que van marxar a treballar fora arran de la crisi és un altre àmbit de treball del Govern pels propers mesos.

Per últim, la memòria també ha sigut un dels temes destacats, i Aragonès ha recordat que aviat s'aprovarà la Llei de Memòria Democràtica i també es rellançarà el Memorial Democràtic.