Público
Público

CONTAMINACIÓ CREUERS Creuers, luxe i contaminació a Barcelona

Creix el debat per l'impacte ambiental dels grans creuers que arriben cada dia al port de la ciutat. Un creuer mitjà, d'entre 2.000 i 3.000 passatgers, consumeix el mateix combustible que 12.000 cotxes; i aquest mes d'agost passaran 80 pel port

Publicidad
Media: 3
Votos: 2
Comentarios:

El creuer MSC Splendida arribant a Barcelona./ EFE

Barcelona és una ciutat líder a nivell mundial en turisme de creuers. Alhora, és una ciutat amb notables problemes de contaminació de l'aire. Dos fenòmens que es relacionen, perquè la presència de creuers és un factor important d'emissió de gasos i partícules contaminants. Un problema que denuncien regularment les entitats ecologistes, i que també reconeixen l'Ajuntament i el propi Port de Barcelona. I que no sembla tenir una solució senzilla, almenys a curt termini.

Durant aquest mes d'agost, prop de 80 creuers passaran pel port de Barcelona

Durant aquest mes d'agost, prop de 80 creuers passaran pel port de Barcelona. Molts d'ells, grans bucs de fins a 300 metres d'eslora i més de 10 cobertes, amb capacitat per a més de 2.000 passatgers. Uns monstres marins que consumeixen gran quantitat de combustible, no només per la seva mida, sinó pel fet que l'utilitzen per generar l'electricitat que requereixen els serveis a bord. Segons Ecologistes en Acció, un creuer mitjà, d'entre 2.000 i 3.000 passatgers, consumeix el mateix combustible que 12.000 cotxes. Amb l'agreujant que aquest combustible és de pitjor qualitat -i molt més contaminant- que el dels cotxes.

"Cremen un combustible altament contaminant, un fueloil pesant que de fet està prohibit en terra", explica Maria Garcia, d'Ecologistes en Acció, que posa com a exemple que "la mateixa central tèrmica del port no pot usar aquest combustible, que pot tenir fins a un 3,5% de sofre", mentre que el percentatge màxim per als vehicles rodats és del 0,001%. 

Cal precisar que, dins de port, però, i segons una normativa europea del 2010, els vaixells han de canviar a un combustible amb un màxim d'un 0,1% de sofre. Vila alerta, no obstant, que aquest canvi de combustible s'ha de dur a terme després de dues hores d'arribar a port, i que "no sabem quin nivell de control hi ha".

Una ciutat contaminada

Segons un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona corresponent al 2016, a la ciutat se superen habitualment els nivells màxims de contaminació de l'aire que recomana la Organització Mundial de la Salut (OMS), i molt especialment pel que fa als òxids de nitrogen (NOx) i a les partícules en suspensió, dos agents contaminants especialment preocupants pels seus efectes en la salut. 

Una part significativa de les emissions de contaminants corresponen al trànsit marítim

Concretament, l'estudi revela que "el 68% de la població" barcelonina està exposada a nivells anuals de diòxid de nitrogen (NO2) superiors als que recomana l'OMS, i que aquest percentatge augmenta al 95% de la població en el cas de les partícules en suspensió. I una part significativa de les emissions d'aquests contaminants corresponen al trànsit marítim.

Segons el Pla per la Millora de la Qualitat de l’Aire de Barcelona (2015-2018), elaborat per l'Ajuntament, un 46,16% de les emissions d'NOx el 2013 corresponien al port de Barcelona, per un 33,48% del trànsit viari i prop d'un 16% d'origen industrial. Pel que fa a les partícules en suspensió, i concretament a les partícules de menys de 10 micrometres de diàmetre (PM10), el Port acumula més de la meitat de les emissions, un 51,74%.

L' 'Independence of the Seas' és el creuer més gran del món.

D'aquestes emissions de l'activitat portuària, el trànsit de creuers té un percentatge significatiu -tot i que no el més important-: un 12%, tant en òxids de nitrogen com en partícules, segons les xifres del Port de Barcelona. L'autoritat portuària, però, matisa que tot i aquestes elevades xifres en emissions, l'impacte real en la contaminació de l'aire és molt menor.

"No es el mateix emissions que concentració de contaminants", explica el cap de Medi Ambient del Port de Barcelona, Jordi Vila. "Les emissions que surten de les xemeneies dels vaixells, quan arriben a la atmosfera es dispersen i es transporten, per l'acció del vent i altres factors, o es dipositen per la pluja", il·lustra. Vila afegeix que, per l'efecte del vent, bona part d'aquestes emissions no arriben a la ciutat i marxen mar endins, i redueix a "un 7,6%" l'impacte de l'activitat portuària total en la concentració de NOx en l'aire de la ciutat, i a un 1,2% l'impacte dels creuers.

Els ecologistes no discuteixen aquestes xifres, però sí les matisen. "Quan el port dóna dades, sempre busca minimitzar l'impacte, en repartir-lo en el total de la ciutat, però la contaminació dels creuers afecta especialment els barris més propers a les terminals", puntualitza Vila. "El que demanem nosaltres és que es faci un estudi de l'impacte en els barris propers, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, que estan especialment exposats", exposa. "Especialment, pel que fa a les partícules ultrafines, que s'ha demostrat que són les més cancerígenes", conclou.

El preu de l'electricitat, un impediment

Amb unes xifres o d'altres, el Port també reconeix que seria desitjable reduir les emissions. "Per suposat", afirma Vila, que recorda que ja estan en marxa diverses actuacions per minimitzar l'impacte ambiental de l'activitat portuària. "Estem treballant en l'electrificació", explica, al·ludint a una vella reivindicació ecologista i ciutadana: que els bucs es connectin a la xarxa elèctrica mentre estiguin a port, per no haver de seguir cremant combustible.

Una vella reivindicació és que els bucs es connectin a la xarxa elèctrica, però els únics ports electrificats són els suecs

Adverteix, no obstant, que aquesta solució és ara per ara inviable per als creuers, per la desmesurada potència elèctrica que requereixen, "d'entre 6.000 i 14.000 KW/h", i pel preu de l'electricitat a l'estat. "Els únics ports realment electrificats a Europa són els suecs, perquè els ports suecs van quedar exempts de pagar peatges elèctrics", narra Vila.

En aquest sentit, el Port de Barcelona aposta més per promocionar l'ús de gas natural liquat -menys contaminant- com a combustible. "No hi ha una altra alternativa al fuel per als vaixells", assegura, i explica que les principals companyies navilieres ja estan encarregant creuers que funcionin amb gas. El canvi, però, va per llarg, tenint en compte que la flota actual segueix funcionant amb fueloil, i que un creuer pot tenir una vida útil de 20 o 25 anys. "Els canvis en el transport marítim no es poden fer de la nit al dia", reflexiona

Vila creu que la "gran eina d'acció immediata" del Port per reduir les emissions són les "bonificacions" perquè els creuers es passin al gas natural. Però lamenta que la llei de ports espanyola només permet oferir als ports bonificacions màximes d'un 5% en les taxes que cobren als vaixells, quan "el que seria efectiu és un 20% o un 40% de bonificacions, i a canvi d'actuacions concretes".

Els ecologistes demanen gravar les emissions

L'ajuntament de Barcelona no té competències per regular el trànsit dels creuers

"El que està plantejant el port és paper mullat, perquè consisteix en un sistema de bonificacions voluntàries", contraposa Vila. L'ecologista creu que l'única solució efectiva seria implantar "sistemes de fiscalitat per gravar les emissions", i posa com a model el sistema noruec. Afirma també que aquests impostos a les emissions contaminants dels bucs "no farien que deixessin de venir creuers a Barcelona, en contra del que es diu, i com s'ha demostrat en altres països".

L'Ajuntament de Barcelona és conscient d'aquesta problemàtica, però recalca que no té competències per regular el trànsit dels creuers -ni de cap altre vaixell- pel Port de Barcelona. En aquest sentit, Ecologistes en Acció també posa de manifest la contradicció que gairebé totes les possibles actuacions per reduir la contaminació que causen els creuers siguin competència dels ports -de titularitat estatal-, sense que la Generalitat ni l'Ajuntament tinguin gaire cosa a dir. 

"El port no pot decidir les polítiques de turisme de la ciutat", lamenta Vila. I es queixa que "s'està beneficiant unes navilieres que amplien beneficis cada any, quan està demostrat que aquest tipus de turisme té uns costos mediambientals enormes".