Diario Público
Diario Público

Creix el rebuig polític a les maniobres militars de l'exèrcit espanyol a Catalunya

L'anunci d'uns exercicis entre Girona i Celrà desferma una forta oposició al segon municipi, governat per la CUP. La formació també reclama que es prohibeixi qualsevol presència de l'exèrcit al parc de Collserola. Les forces armades espanyoles sumen més de 1.500 soldats a Catalunya.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1
Comentarios:
Exercici militar a Sant Climent Sescebes.

Exercici militar a Sant Climent Sescebes.

La decisió de l'exèrcit espanyol de portar a terme el proper dilluns unes maniobres militars en camins rurals de Girona i Celrà ha generat un fort rebuig polític, especialment al segon municipi, governat per la CUP. Paral·lelament, la formació de l'esquerra independentista ha presentat al·legacions a les modificacions de les ordenances del Parc Natural de la Serra de Collserola amb l'objectiu que s'hi prohibeixi qualsevol activitat de les forces armades.

La presència de l'exèrcit espanyol a Catalunya sempre ha generat malestar entre l'actiu moviment antimilitarista, però la irrupció del procés sobiranista ha amplificat aquest rebuig. I en l'actual context, amb el creixent enfrontament institucional entre els governs espanyol i català -aquesta mateixa setmana la vicepresidenta estatal, Soraya Saénz de Santamaría ha arribat a proposar deixar de considerar la Generalitat com l'únic interlocutor possible sobre Catalunya- qualsevol actuació dels uniformats és analitzada amb lupa i genera més recels.

Actualment l'exèrcit espanyol manté uns 1.500 soldats al Principat, el gruix dels quals estan concentrats en tres instal·lacions: les casernes del Bruc, a Barcelona, i de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà); i l'acadèmia de sotsoficials de Talarn (Pallars Jussà).

La darrera polèmica ha esclatat al Gironès. Aquest dimecres, l'exèrcit va avisar els ajuntaments de Girona i Celrà que dilluns farà les esmentades maniobres militars, que consistiran en què una vuitantena de soldats faran una marxa a peu per camins rurals acompanyats de quatre vehicles tot terreny i dos busos. Tot i que no s'ha especificat el punt exacte de les maniobres, la sospita és que serà a les Gavarres.

La reacció de l'Ajuntament de Celrà, governat per la CUP, va ser fulminant. L'alcalde, Dani Cornellà, va emetre un ban en què prohibeix que es facin maniobres militars al terme municipal i va avisar que si l'exèrcit, com és previsible, fa cas nul de la prohibició, treballaran per donar una resposta ciutadana a la presència dels soldats a Celrà.

Segons Cornellà, és la primera vegada que l'exèrcit pretén fer exercicis militars al municipi, un fet que considera que "no és casualitat" i ho atribueix a una moció aprovada pel ple al novembre. En el text es donava suport a la Diputació de Girona per portar a terme accions davant del Ministeri de Defensa per tal de reclamar el traspàs a la Generalitat del patrimoni militar que s'hi mantingui en desús amb l'objectiu de destinar-lo a usos públics de caràcter civil. A més, la moció també rebutjava els "actes d'exaltació militar i de legitimació de la violència de les armes" en espais civils de Girona i es va decidir reclamar a les institucions militars que posessin fi a les maniobres militars fora dels espais no estrictament militars. La resposta va arribar d'un coronel de l'exèrcit de terra, que va deixar clar que farien les maniobres on volguessin.

Paral·lelament, el grup de la CUP Poble Actiu a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha emès un comunicat aquest dijous per anunciar la presentació d'al·legacions a les modificacions de les ordenances del Parc Natural de la Serra Collserola, amb l'objectiu de prohibir la totalitat de les activitats de les forces armades. En un comunicat, el grup recorda que tot i les resolucions aprovades per l’Assemblea del Consorci del Parc Natural de Collserola, pel Parlament de Catalunya, per la Diputació de Barcelona, per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i pels ajuntaments d’Esplugues de Llobregat, de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola i de Molins de Rei, "totes elles sol·licitant la prohibició de les activitats de l’exèrcit al Parc Natural de la Serra de Collserola, el Consorci del Parc va aprovar provisionalment la presència de l’exèrcit sota alguns condicionants". La CUP vol que es prohibeixi sense condicions la presència dels soldats a l'espai natural.

Rebuig a Sant Climent, defensa a Talarn

Quina presència té l'exèrcit espanyol a la Catalunya que, si es fa cas del full de ruta del govern de Junts pel Sí, teòricament s'encamina cap a la independència? El diari Crític informava fa alguns mesos en un ampli reportatge que les forces armades compten amb uns 1.500 soldats al Principat, concentrats fonamentalment a les casernes del Bruc (Barcelona) i de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) i a l’acadèmia de sotsoficials de Talarn (Pallars Jussà). 

Desfilada a l'acadèmia de Talarn.

Desfilada a l'acadèmia de Talarn.

Fins al gener, els quarters del Bruc i de Sant Climent, que és la caserna General Álvarez de Castro, acollien batallons del regiments de Caçadors de Muntanya Arapiles 62, mentre que ara la base alt empordanesa és la seu del nou batalló d'infanteria mecanitzada Badajoz I/62, mentre que la caserna de la capital ho és del batalló Badajoz IV/62. Són, precisament, els soldats destinats a Barcelona els que han protagonitzat diversos exercicis militars per Collserola. Ambdós batallons estan integrats a la brigada d'Aragó. Més enllà del canvi de nom, la nova denominació també ha implicat una renovació dels materials i, per exemple, segons ha informat el Centre Delàs d'Estudis per la Pau a Sant Climent es disposaria ara de 100 vehicles blindats de combat d'infanteria.

La presència de l'exèrcit a Catalunya genera un fort malestar ciutadà i polític a l'Alt Empordà, però no al Pallars. En el cas de Sant Climent, tant l'ajuntament com la ciutadania han manifestat -per exemple al reportatge de Crític- que la caserna no comporta cap benefici econòmic, i sí perjudicis i perills, ja que les seves pràctiques de tir han acabat amb projectils impactant en finques privades en més d'una ocasió. De fet, va crear-se la plataforma Alto el Foc a l'Albera, que reclama aturar l'activitat al camp de tir de la caserna General Álvarez de Castro i que veu contraproduent la base pel desenvolupament del turisme a la zona.

En canvi, l'amenaça de tancament de l'acadèmia de sotsoficials de Talarn va mobilitzar gran part de les institucions pallareses per evitar-lo. Més enllà de la seva posició en la qüestió nacional -l'independentisme hi és predominant- la defensen amb l'argument de la generació d'ocupació. Entre les forces polítiques amb presència a la comarca, només la CUP ha reclamat la sortida de l'exèrcit i que es destini les enormes instal·lacions -unes 600 hectàrees- a ús civil. Talarn, al cap i a la fi, demostra que el rebuig a la presència de l'exèrcit a Catalunya no és unànime ni entre els independentistes, sinó que també n'hi ha que l'accepten per uns suposats beneficis econòmics.