Público
Público

IMPACTE D'UNA GRAN INSTAL·LACIÓ El casino més gran d’Europa, un enigma per la supervivència del territori

La instal·lació del projecte de Hard Rock Entertainment World, l’antic BCNWorld i amb un superfície de 745.000 metres quadrats, fa aflorar dubtes en tècnics i col·lectius de la demarcació de Tarragona

Publicidad
Media: 5
Votos: 1
Comentarios:

Àrea que ocuparà el Hard Rock Entertainment World. / Europa Press

Ja hi ha un desllorigador per l’antic BCNWorld. Després de mesos d’incertesa per la viabilitat del projecte, la Generalitat ha anunciat el nom de l’empresa guanyadora del concurs públic que es farà càrrec de la construcció de les instal·lacions a l’espai del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou. El traçat total, que recorrerà la Rambla del Parc entre aquestes dues localitats, està previst en un termini d’execució de sis anys a partir del 2018 i té un pressupost de 2.100 milions d’euros. Tot plegat implicarà, segons les primeres dades, un canvi en el sistema turístic de la zona i de Catalunya amb grans obres i amb la vinguda d’un públic nou als entorns de la Costa Daurada.

L’empresa nord americana Hard Rock International ha estat l’escollida per fer realitat aquesta iniciativa després d’haver quedat com a única candidata per la retirada progressiva de la resta de grups inversors nacionals i internacionals: Peralada, Melco i Genting. La marca ha presentat una proposta de construcció que es dividirà en tres fases. Això no obstant, fins ara només se saben els detalls de la primera fase, que els promotors van anunciar a través d’una nota de premsa. La superfície tindrà 745.000 metres quadrats i comptarà amb un casino, l’espai recreatiu més gran d’Europa amb 1.200 màquines escurabutxaques i un total de 100 taules de joc.

Reaccions oposades

Les característiques d’aquesta nova macrooperació han generat reaccions oposades entre la població de la Costa Daurada i els experts. Mentre per un costat alguns defensen que “causarà un efecte molt positiu sobre la producció i l’activitat econòmica”, altres reflexionen sobre la projecció del complex i recorden que “el desencadenant de tota l’operació té un objectiu fonamental de donar valor a uns terrenys que no valien res”. Robert Casadevall, professor de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) reconeix que encara hi ha poca informació per poder entrar a fer valoracions però es mostra escèptic amb les característiques del Pla Director Urbanístic. La documentació preveu que les obres es completin en tres trams de dos anys cadascun. D’aquesta manera, explica, augmenta el risc que les obres quedin inacabades. 

L’Incasòl serà l’encarregat de fer les obres i requerir a Hard Rock el capital necessari

En el redactat es fa palés que l’execució es farà per mitjà del sistema de cooperació, mètode que estipula que una part serà la que executarà les obres i l’altra tan sols aportarà els recursos econòmics necessaris. En el cas del Hard Rock Entertainment World, nom amb el qual s’ha batejat la proposta, els dos actors implicats en aquesta acció són el mateix Hard Rock i l’Institut Català del Sòl (Incasòl), organisme que pertany a la Generalitat de Catalunya.

L’Incasòl serà l’encarregat de fer les obres i requerir a Hard Rock el capital necessari. Aquesta situació esbossa un possible escenari en el qual l’inversor es pogués desentendre del procediment engegat i l’Incasòl, per tant les arques públiques, s’haguessin de fer càrrec del cost restant que fos necessari fins a arribar als 2.100 milions d’euros necessaris projectats com a inversió total. Alguns experts però resten importància a aquest possible fet. Juan Antonio Duro, professor d’Economia de la URV, considera que “si un operador com aquest ha resistit tot aquest període d’incertesa i continua amb l’aposta, vol dir que està molt interessat a ser-hi”. Afegeix que fins i tot podria ser Melco, grup que en un inici va fer tàndem amb Hard Rock per la consecució de la fita empresarial i es va apartar a les acaballes del tràmit, “esperi que el projecte sigui una realitat per tal d’esdevenir soci en aquesta àrea”.

Una construcció darrere una cortina de fum

La sensació d’optimisme contingut és la tònica general pel que fa a les sensacions respecte a la construcció d’aquesta primera part del Hard Rock Entertainment World. Si parlem de les etapes posteriors, les respostes són d’un caràcter més escèptic. Així mateix s’expressa Casadevall quan diu que el que més el preocupa és que “dintre del mateix centre turístic, però també fora del que serà Hard Rock, hi ha més sostre hoteler preparat”. El que apunta com una macroestructura turística genera incertesa. En aquesta línia, Duro explica en condicional que l’espai d’oci representa una ampliació de l’oferta dels mercats turístics i no pas una diversificació: “El tipus de perfil i de mercat cap als quals es vol dirigir l’oferta ara no es donen a la zona, fet pel qual serà un salt per la destinació que complementarà els altres productes que ja s’estan desenvolupant a la demarcació”. 

El professor Duro ha realitzat juntament amb la professora Maria Llop un estudi sobre els efectes que generarà aquest nou BCNWorld sobre l’economia catalana i preveuen que també sigui un revulsiu pel turisme. Comenta el professor que la posada en marxa del centre de Hard Rock permetrà reduir l’estacionalitat de la província, que és el segon territori espanyol amb la taxa més alta en aquest aspecte només per darrere de les Illes Balears, obrir-se a nous mercats i al mateix temps augmentar la mitjana de la despesa turística que actualment es troba al voltant dels 200 euros per càpita.

Els veïns, inquiets

Malgrat que en un futur es trobaran suposadament envoltats de luxes, els veïns recorden que “és una zona sense serveis bàsics”

Els veïns de la zona però, no veuen la futura experiència amb els mateixos ulls i demanen voluntat política a les administracions en favor dels habitants de la zona del que serà el centre neuràlgic europeu en el sector dels casinos. Guillermo Pié, president de l’Associació de Veïns Units pel Cap Salou, lamenta que en cap moment s’hagi consultat a la ciutadania per dur a terme aquest macroprojecte. Explica Pié que des de l’ajuntament de Salou no s’han posat en contacte amb ells i recorda que malgrat que en un futur es trobaran suposadament envoltats de luxes, “és una zona sense serveis bàsics”. L’entitat fa anys que reclama a l’ajuntament de la localitat una escola i una llar d’infants pels nens i un centre d’atenció primària (CAP) i no reben resposta. “Hi ha nens que han d’anar a l’escola a La Pineda perquè és la més pròxima, a vuit quilòmetres, però al ser municipis diferents tenim molts problemes”, recalca. 

L’experiència del parc temàtic de Port Aventura encara es fa notar en aquella àrea i és el model que els porta a assegurar que el projecte no revertirà en el municipi. Comenten que als anys 90, amb la posada en marxa del que avui és Port Aventura World que havien de ser tres parcs temàtics i en va acabar sent un, el consistori va animar als veïns a portar el seu currículum vitae a les oficines de l’entitat però finalment la marca va acabar optant per contractar a gent vinguda d’altres destinacions. En aquest sentit, els sindicats expressen els seus dubtes respecte la nova operació urbanística i de consum i demanen “apostar per projectes que vagin en la línia d’un imprescindible canvi de model productiu, que garanteixin un futur industrial i apostin per un sector turístic en què la formació, la professionalitat i les bones pràctiques laborals siguin les seves senyes d’identitat”.

Un paradís amb vistes al fum i a la contaminació

La zona en la qual es construiran les instal·lacions de Hard Rock, el CRT, es troben només a 500 metres del complex petroquímic. Aquesta xarxa és la més gran del sud d’Europa i genera uns volums estratosfèrics de contaminació. La singularitat del Camp de Tarragona rau en el fet que algunes indústries manipulen i treballen amb productes que no estan regulats per la llei i per tant no es poden establir uns límits d’alliberament de gasos a l’atmosfera automàtics. Pié recorda aquesta realitat i recalca com a mesura preventiva pel públic assistent que “com no s’orientin tots els balcons cap a l’altre costat els turistes veuran tot el complex petroquímic allí mateix”.

El casino més gran d'Europa obre el debat de l’atenció per la prevenció i la detecció de les ludopaties

A més de l’efecte dels contaminants en l’aire entra en confrontació el model social que emanarà del nou parc de Hard Rock. Construir el casino més gran d’Europa portarà amb ell més que les 1.200 màquines escurabutxaques i les 100 taules de joc. Francesc Perendreu, president d’ACENCAS, l'Associació Catalana d'Addiccions Socials, llança un advertiment: “Ens preocupa que la classe política digui que el casino és un complement de tota l’oferta. Ens estan dient que una inversió de 2 milions d’euros s’amortitzarà a través de botigues i hotels, i que el casino no té importància?” Les addiccions al joc a Catalunya es troben lleugerament per sota de la mitjana espanyola gràcies a una de les regulacions pioneres en joc responsable que estableix que els salons de joc han d’estar compartimentats i tan sols autoritza l’obertura d’una sala per cada 60.000 habitants mentre que en comunitats autònomes espanyoles com Múrcia n’hi ha aproximadament una per cada 6.000 persones. 

Amb tot, el casino més gran d’Europa representarà una concentració d’aparells sis vegades superiors a la del Casino de Barcelona que és el més gran de l’Estat amb 200 màquines de joc. Tot plegat obre el debat de l’atenció per la prevenció i la detecció de les ludopaties. La demarcació de Tarragona no compta amb cap centre especialitzat en aquest àmbit, tal com comenta Perendreu, i de moment ni les administracions públiques ni Hard Rock s’han posat en contacte amb ACECAS per exposar els seus plans de futur.

“Ens posarem en contacte amb Hard Rock per invitar-los al nostre congrés anual del febrer perquè expliquin quin és el programa que proposen pel seu projecte”, assegura Perendreu. Segons un estudi de la Universitat Carlos III de Madrid, entre un 0,3% i un 0,9% de la població espanyola té una ludopatia. Aquesta xifra equival a 150.000 persones. El president de l’associació explica que “com més oferta de joc hi ha, més probabilitats hi ha d’incrementar aquesta taxa” que podria augmentar amb la instal·lació del casino perquè, segons Perendreu, “aquí no vindran els jugadors estrangers a jugar, de manera que el pes del manteniment del model recaurà sobre el territori”. Això, obstant l’especialista espera que “la rebaixa del 55% al 10% en impostos impliqui que una part d’aquesta mesura vagi destinada a la prevenció de les ludopaties o altres addiccions a Catalunya”.

Relacions entre Generalitat i capital privat

Més enllà de la rebaixa dels impostos al sector del casino del 55% al 10% gràcies als vots favorables de CiU i el PSC, la connivència de mesures per part de les administracions catalanes per poder acabar fent el macro casino que beneficiaven el sector privat ha estat important. En primer lloc, els terrenys sense valor requalificats posteriorment van rebre una oferta de compra per part de l’Incasòl de 110 milions d’euros per tal que el projecte seguís viu. Al mateix temps, aquesta empresa pública ha estat l’encarregada de fer la crida a nous inversors cada vegada que s’han exhaurit les ofertes. 

Joan Pons: “El Pla director suposa un desencaix respecte a altres planificacions que hi ha projectades al Camp de Tarragona”

Joan Pons, portaveu de la Plataforma Aturem BCNWorld, destaca que “el setembre del 2012, el grup que es va presentar per tirar endavant el projecte de la mà de la Caixa era el grup Veremonte i al cap de pocs mesos s’hi van afegir els hotels Melià i el grup Melco entre d’altres i precisament aquests van ser els que van demanar en una compareixença al Parlament la modificació de la normativa del joc i la rebaixa dels impostos del joc i sobretot que es modifiqués la qualificació dels terrenys”. L’assemblea s’oposa per complet al projecte del nou ressort i per això va presentar una demanda el dia 10 de juliol al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per aturar el projecte. Pons diu que “el Pla director suposa un desencaix respecte a altres planificacions que hi ha projectades al Camp de Tarragona”, fet pel qual suposaria una contradicció des del punt de vista legislatiu i un “xoc amb la resta de planificació sectorial”.

En aquest sentit, Robert Casadevall subratlla que no creu que “el disseny del projecte s’hagi fet a mida per Hard Rock però sí que s’adapta a un model que li anava molt bé tant a Hard Rock com a Melco”. Els alcaldes de la zona i la Generalitat, per la seva banda, es mostren satisfets amb el tancament de l’acord. Pere Granados, alcalde de Salou assegura que el municipi té aspiracions a reals per convertir-se en “un Orlando europeu” i Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda de la Generalitat afirma que el Hard Rock Entertainment World “és una gran oportunitat pel país”.