A tot just mig any de les eleccions municipals, els governs locals comencen a fer balanç de les seves principals polítiques del mandat, amb l'objectiu d'intentar convèncer la ciutadania dels seus mèrits per mantenir-se al capdavant del consistori de torn. L'Ajuntament de Barcelona no és una excepció i aquest dilluns l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, han volgut posar en valor l'aposta contra les violències masclistes que ha fet el govern de Barcelona en Comú, amb una inversió de més de 22 milions d'euros que ha permès arribar amb els serveis d'atenció a 14.500 dones i familiars.

En una roda de premsa que també ha servit per presentar la campanya de comunicació "El futur no és masclista", coincidint amb el 25 de novembre, dia internacional en contra de la violència masclista, Colau ha proclamat que "aquest govern ha estat compromès amb el feminisme des del principi del mandat. Hem fet un punt d’inflexió, doblant el pressupost i reforçant les polítiques municipals de prevenció i atenció." Justament va ser un altre 25 de novembre, el de 2015, que va aprovar-se com a mesura de govern la "Millora del sistema per a l'abordatge integral de les violències masclistes a Barcelona", i des d'aleshores la inversió en aquest àmbit ha estat de 22,46 milions. La xifra suposa gairebé doblar la del mandat anterior.

La inversió s'ha traduït, entre d'altres qüestions, a augmentar les places d'acollida en pisos i cases per a dones víctimes de violència masclista, que ha passat de 104 el 2015 a 204 el 2018; a internalitzar dos serveis municipals en aquesta matèria, com són els PIADs (Punts d'Informació i Atenció a les Dones) i els SARA (Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida), que també han doblat el personal; com també ha passat al SAH (Servei d'Atenció a Homes) on poden anar-hi els homes que han exercit o exerceixen violència masclista. Tot plegat ha comportat també que gairebé s'hagin doblat les intervencions que fan els PIADs, passant de 6.719 persones a 2014 a 11.769 durant el 2018. En el total del mandat s'ha arribat a 29.000 persones a través d'accions de detecció, formació i sensibilització.

Entre les diverses actuacions que s'han portat a terme durant el mandat hi ha la línia d'intervenció en l'oci nocturn, fonamentalment adreçada a un públic jove, que ha consistit en accions com la ubicació dels estands de Barcelona antimasclista a les festes de de La Mercè, a les festes de la Lali Jove, a les festes majors de districte i al front marítim, que han arribat a assessorar més de 30.000 joves. També s'ha actuat en la contractació municipal, introduint la clàusula de desenvolupar mesures contra l’assetjament sexual i per raó de sexe, aplicada el darrer any per 50 dels nous contractes adjudicats per l’Ajuntament de Barcelona. També s'ha impulsat la primera Unitat de tràfic d’éssers humans de l’Estat espanyol, que en el seu primer any ha atès 109 persones.

Més de la meitat de les dones han patit violència masclista

Que la violència masclista és un problema estructural i absolutament generalitzat ho demostren les dades. Segons la darrera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya, que data del 2016, més de la meitat de les dones (el 57,7%) ha patit violència masclista en algun moment de les seves vides. I cal tenir en compte que l'enquesta exclou els comentaris, els gestos sexuals i l’exhibicionisme. Gairebé una de cada tres dones ha patit fets de violència molt greus al llarg de la seva vida. Un 37% de les dones residents a Barcelona ha patit alguna forma de violència per part de la seva exparella i/o parella des dels 15 anys. I un 8,6% la va patir durant l’any 2016. Les formes de violència més comunes són la psicològica, patida per un 39% de dones, la física (14%), l’econòmica (13,3%), la sexual (10,4%) i, per últim, la perpetrada vers els fills i les filles (4,1%).