Público
Público

L'exalcaldesa Ana Botella i set càrrecs del seu equip, condemnats a pagar 23 milions per la venda de pisos públics a fons voltor

El Tribunal de Comptes condemna l'exalcaldesa, els seus regidors i el màxim responsable de l'EMVS pel mal causat a les arques públiques en vendre els habitatges per sota del preu de mercat. Els condemnats ja han anunciat que interposaran un recurs.

Ana Botella, exalcaldesa de Madrid i encarregada de la venda d'habitatges socials a fons voltors. EFE

públic

El Tribunal de Comptes ha condemnat l'exalcaldesa de Madrid Ana Botella i set membres del seu govern a pagar gairebé 23 milions d'euros per la venda de 1.860 habitatges públics protegits a dues societats del fons voltor Blackstone a un preu per sota de mercat del 2013, en plena crisi econòmica.

Concretament, Ana Botella i el seu equip van vendre 1860 habitatges, 1.797 places de garatge i 1.569 trasters, a més d'altres 89 elements no vinculats als fons voltor per 128,5 milions, quan podria haver ingressat més de 151 milions, segons el Tribunal de Comptes, tal com ha avançat la Cadena Ser.

L'organisme públic declara responsables comptables directes de la venda a l'exalcaldesa Ana Botella i a tots els regidors de l'equip de govern que llavors, a més, formaven part de la Junta de l'EMVS: Concepción Dancausa, Enrique Núñez, Diego Sanjuanbenito, Paz González, Dolores Navarro i Pedro Corral. A més, també ha estat condemnat el que fóra màxim responsable de l'Empresa Municipal d'Habitatge i Sòl: Fermín Oslé.

Tots ells hauran d'assumir el pagament solidari de gairebé 23 milions d'euros per a restituir el mal patrimonial causat a l'Ajuntament de Madrid.

El Tribunal de Comptes considera que la venda d'aquests habitatges es va realitzar per sota del preu de mercat i culpa els citats responsables polítics d'"incórrer en una negligència greu" al "no impedir" el "perjudici en el patrimoni públic". "L'alienació es va fer per un preu inferior al valor mínim possible que calia atribuir als immobles venuts, la qual cosa va suposar un crebant al patrimoni públic", diu l'informe que parla, a més, de "falta de transparència" i "opacitat" en tota l'operació.

L'informe dóna per fet, per exemple, que el fons Blackstone va tenir informació privilegiada i que el Govern de Botella va pagar dos milions d'euros a una empresa sense que s'hagi provat la seva participació en la compravenda.

Així mateix, denúncia que l'Ajuntament no obrís un procediment amb publicitat perquè hi hagués més ofertes i que no realitzés una taxació fiable dels immobles que va vendre. De fet, el procediment de venda va durar només 14 dies.

La condemna, informa eldiario.es, també dóna per fet a més que “l'empresa municipal de l'habitatge a Madrid no va entrar en una mala situació financera per la crisi econòmica sinó per la seva mala gestió” i recorda que tant la Intervenció municipal com la Direcció General del Sector Públic de l'Ajuntament van oferir “solucions alternatives a l'alienació dels habitatges”.

Els acusats recorreran

Fonts de l'anterior Junta de Govern de l'Ajuntament consultades per Europa Press han avançat que recorreran una sentència que no comparteixen. Segons diuen, aquesta Junta no va intervenir ni directa ni indirectament en l'operació de venda d'habitatges a què es refereix la decisió del Tribunal de Comptes, sinó que únicament, en la seva condició de Junta General d'Accionistes de la citada mercantil, va ratificar el pla de viabilitat que el Consell d'Administració de l'EMVS havia recorregut.

Incompleix diversos articles de la Llei

La Cambra de Comptes de la Comunitat de Madrid el 2016 ja va denunciar que la venda d'aquests habitatges públics es va fer "sense atenir-se a les referides instruccions internes de contractació ni elaborar un plec de condicions de venda, ni fer l'estudi o informes de necessitat i viabilitat tècnica i jurídica de l'operació ni fixar amb caràcter previ al procés de publicació de la venda el valor de les promocions a alienar".

L'organisme madrileny concloïa que la venda va incomplir la normativa interna i diversos articles de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), així com els criteris de "racionalitat, economia i eficàcia que han de presidir la gestió dels interessos públics".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?