El confinament per la pandèmia de la Covid-19 va fer emergir una nova modalitat de treball desconeguda fins a aquell moment: el teletreball. Tot i que ja fa gairebé quatre anys, alguns experts vaticinaven que aquest havia arribat per quedar-se, les dades mostren que, encara que hi hagi més persones a Catalunya practicant-lo que al període prepandèmic, el boom s'ha diluït i el col·lectiu de teletreballadors no arriba al 10% del total de la població ocupada.

El descens cal atribuir-lo a les dificultats per incloure-hi les condicions als convenis col·lectius, que regulen les relacions laborals, i sobretot, segons expliquen els sindicats, a l'obligatorietat per part de les empreses d'assumir els costos derivats del treball a la llar. "En tractar-se d'una opció voluntària consideren que suposa un sobrecost que moltes empreses no estan disposades a prendre". Així ho revela la secretària de Política Sindical d'UGT Catalunya, Núria Gilgado.

Les xifres de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que recull aquesta dada només fins a l'any 2022, mostren que ja llavors, el percentatge d'ocupats que treballava al seu domicili particular més de la meitat dels dies ha baixat fins al 8,91%, ja que ho feien 313.300 persones sobre un total de 3.514.300 persones actives.

Núria Gilgado precisa que "la necessitat d'assumir els costos d'una part de les despeses, com el material de treball o els subministraments han fet que les empreses no apostin per aquesta modalitat i el teletreball es refredi". La responsable sindical insisteix que es tracta d'una mesura voluntària que "mai s'ha d'assimilar a la conciliació laboral".

De fet, Gilgado incorpora un altre element per explicar la davallada del teletreball. "Encara existeix una cultura empresarial que vincula una productivitat més gran a la presencialitat a l'oficina".

Inclusió als convenis col·lectius

Els pocs casos d'empreses que han apostat de forma decidida pel teletreball estan relacionats amb l'estalvi en costos econòmics que representa reduir l'espai que ocupen les oficines. Gilgado lamenta aquesta visió. "Només contemplen els beneficis econòmics, quan cada vegada més, s'ha demostrat que el treball ajuda la conciliació de la vida familiar i laboral, a més de millorar-ne la productivitat".

El percentatge de treballadors que teletreballa a Catalunya durant l'any 2020, forçat per les circumstàncies, va arribar a ser del 21%. Ara, en menys de quatre anys, s'ha reduït un 40%. Tot i aquesta caiguda, els sindicats han aconseguit que l'Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC en les seves sigles en castellà) incorpori fórmules de teletreball que combinin l'activitat remota i la presencial.

Els sectors del comerç, metall, majoristes de fruita, òptiques i el químic són alguns que han recollit aquests supòsits.

El 30% dels homes que teletreballen, almenys un dia a la setmana, declara implicar-se més que les seves parelles en les feines de casa. Així només el 18% dels homes que mai treballa en remot afirma tenir una càrrega superior que les seves parelles en les tasques domèstiques. Aquesta és una de les principals conclusions extretes de l'estudi Teletreball després de la pandèmia. Anàlisi des de la perspectiva del treballador, de l'Observatori Social de la Fundació "la Caixa".

El projecte de recerca, que s'ha fet sobre una mostra de 4.000 persones d'entre 24 i 50 anys, està liderat per les investigadores de la Universitat de Barcelona (UB) Marta Curull i Laia Maynou, i per Lídia Farré de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC i la Barcelona School of Economics. Una de les conclusions de l'estudi és que la contribució de les dones a les tasques domèstiques i la cura dels fills és molt similar independentment de si teletreballen o no.

Farré explica que la participació dels homes en les tasques domèstiques i les cures a menors, en relació amb les seves parelles, és major entre els quals teletreballen que entre els quals no. Segons les dades recollides, "el 30% dels que teletreballen, almenys un dia a la setmana, declaren contribuir més que les seves parelles a les tasques i cures domèstiques, enfront del 18% que mai teletreballa. Per tant, el teletreball està associat a una major participació en la producció domèstica per part dels homes".

El perill de la bretxa salarial de gènere

La investigadora alerta sobre la forma com es dissenyen les polítiques de teletreball. "Si s'aprofiten les possibilitats de les feines en remot per adjudicar-les a les dones, es corre el perill d'incrementar la responsabilitat d'aquestes en les tasques de la llar i incrementar la bretxa salarial de gènere".

Per altra banda, Farré adverteix que el predomini de la cultura de la presencialitat acaba perjudicant el benestar dels empleats. "Més hores a l'oficina no implicar un grau més alt de productivitat. Sovint aquesta presència es vincula a valors com el compromís o els processos de promoció laboral".

Més enllà dels estalvis econòmics i de temps, Farré afegeix els avantatges sobre la salut mental i la conciliació. A l'acord de l'AENC entre sindicats i patronals, signat el maig del 2023, s'estableixen una sèrie de recomanacions en matèria de treball a distància, instant les companyies i els comitès d'empresa a precisar els llocs de treball o funcions que poden ser realitzats mitjançant teletreball. Així mateix, el text suggereix que s'estableixi una jornada mínima presencial, una durada màxima del temps permès per a treballar a casa i un percentatge de referència.

Malgrat aquest marc normatiu, aquestes directrius sembla que només funcionen als llocs de treball de l'administració pública a Catalunya, on sí que s'estipula la possibilitat de dos dies de feina a distància de forma voluntària. En aquest àmbit, és possible que factors com la productivitat, la confiança en el treballador o la promoció professional no pesin tant com a l'àmbit de l'empresa privada.