La darrera jornada d'aquesta primera setmana de judici pels atemptats del 17 d'agost de 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils ha tingut algunes de les víctimes com a protagonistes. Un dels testimonis més colpidor ha estat el de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort a l'atemptat. Martínez ha explicat al judici de l'Audiència Nacional que no oblidarà mai "el silenci de la Rambla". "En aquell moment tots els principis com a pare i els sentiments per seguir i lluitar van quedar trencats al terra de la Rambla", ha exposat. Ha explicat que després del que va viure i de les "promeses no complertes" del Ministeri de l'Interior fa tres anys que treballa per millorar el tracte a les víctimes. "L'hem perdut tots, ara no sé si seria el president del món, el primer astronauta de Mart... ja mai sabrem què seria", ha dit. Ha afegit que vol que la mort del seu fill "serveixi per a alguna cosa bona, no per començar una guerra".

"Vaig començar a veure gent ferida i un silenci que no oblidaré en la meva vida, i que no he viscut ni a cap església ni enlloc" en arribar al la Rambla, ha relatat. "Per a mi reviure-ho és molt dur, envio una abraçada a totes les víctimes", ha dit Martínez, quan li han ofert aigua.

Després que li comuniquessin la mort del seu fill va anar a casa seva. "No sé com hi vaig arribar". El matí següent va demanar als agents que l'acompanyessin a la Ciutat de la Justícia. "Els mossos han estat persones magnífiques en els moments més durs de la meva vida, estic molt agraït per com ho han fet tot i com a persones i perquè se sentien igual de malament que jo de no haver pogut salvar la vida del meu fill", ha relatat.

Ha manifestat que l'objectiu de la seva compareixença és que es millori el tracte que reben les víctimes. "Les sensacions d’odi, ràbia, indignació, depressió, totes les coses negatives les he ajuntat i d'aquestes coses he fet una causa" perquè aquesta situació "no torni a passar". Ha dit que els darrers tres anys ha parlat amb diverses persones i ha treballat perquè els protocols canviïn.

Ha acabat dient que vol que la mort del seu fill "serveixi per a alguna cosa bona, no per començar una guerra". Ha afegit que per això va abraçar un imam i va demanar que no s'ataqui a la comunitat musulmana. "No ataqueu qui no té la culpa", ha reblat.

Rebuig a anul·lar el judici

D'altra banda, el tribunal del 17-A ha rebutjat la petició de nul·litat del judici presentada per l'acusació particular dels pares del Xavi, el nen de tres anys mort a la Rambla. "No toca un incident de nul·litat", ha dit el president del tribunal, Félix Alonso Guevara, a l'inici de la quarta sessió aquest divendres. A més, Guevara ha remarcat que ja va avisar que no acceptaria escrits. Els advocats d'aquesta acusació particular han protestat. A banda, aquesta acusació ha renunciat al testimoni de la mare del Xavi, Sílvia Monpart.

Tampoc testificarà la dona a qui Younes Abouyaaqoub va tractar de robar el cotxe a l'aparcament del Centre Comercial de Sant Pere Molanta el 21 d'agost del 2017, Montserrat Durant, ja que l'acusació particular que l'havia proposat ha renunciat al seu testimoni.

Altres testimonis

Entre els testimonis que han declarat al judici, un home que va ser ferit a l'atropellament massiu del 17 d'agost del 2017 a la Rambla ha explicat que encara té "ansietat" i "estrès" pels fets. "El no saber si tornarà a passar", ha relatat aquest divendres a la sessió del judici a l'Audiència Nacional. Salvador López Granero, acusació particular, va ser ferit al peu per la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub, però també té danys psicològics. "No puc apropar-me a llocs amb molt volum de gent", ha afirmat, i també té dificultats per anar a la Rambla, on està situat el seu lloc de feina. "Em costa anar a treballar", ha dit, i també té problemes per dormir.

També una florista que va presenciar l'atropellament massiu a la Rambla ha explicat que des d'aquell dia no ha pogut tornar-hi i que després de passar mesos tancada a casa seva va decidir anar a viure fora de Barcelona. Núria Suara ha explicat que des del dia dels atemptats pateix estrès posttraumàtic crònic i s'ha de medicar. Ha relatat com es va quedar en estat de xoc des del moment que la furgoneta va impactar a molta velocitat contra la seva parada de flors i va veure "gent que sortia disparada" i diversos ferits. En el seu testimoni ha explicat que ha estat indemnitzada pels danys materials i no va patir danys físics, però no se li ha reconegut la incapacitat permanent ni ser víctima del terrorisme.
"Jo estava a la meva feina, vaig sentir molts crits, vaig mirar amunt i de sobte vaig veure gent que sortia disparada. La furgoneta a molta velocitat va xocar contra la meva parada. Vaig començar a veure gent per terra, tota la gent tirada per terra amb ferits", ha relatat.