Público
Público

Llibertat amb càrrecs per als docents de la Seu d'Urgell denunciats per incitació a l'odi

El manifest de suport al centres de l'Alt Urgell ja recull més de 75.000 signatures i vol "aconseguir continuar amb el bon clima de convivència que sempre ha guiat l'escola catalana". Els imputats van tractar l'1-O a classe.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Façana dels jutjats de la Seu d'Urgell. S.P.

El jutjat de la Seu d’Urgell era aquest matí un dels llocs més concorreguts de la població. Fora de les dependències judicials, mitjans de comunicació, veïns i representats d'entitats polítiques del municipi esperaven l'entrada dels vuit denunciats a les dependències judicials. Els mestres han demanat a la comunitat educativa que no vinguessin a donar mostres de suport, però sí hi que hi han acudit els 25 directors de La Salle de Catalunya, per demostrar unió i rebutjar el procés judicial.

Els primers a arribar han estat els docents del col·legi Mossèn Albert Vives, que ho feien a les 9:35h. A primera fila, el delegat dels serveis territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés que s'ha desplaçat fins a la Seu per acompanyar els docents imputats per un suposat delicte d'incitació a l'odi pel tractament sobre el referèndum de l'1-O a les seves classes.

Els vuit mestres han sortit del jutjat passades les tres del migdia, en llibertat amb càrrecs i sense mesures cautelars després de declarar durant tot el matí. Tot i això, continua la investigació i el jutge haurà de veure si hi ha indicis de delicte. A més, les denúncies ja han pujat ara a 11. Es dóna la circumstància que el fiscal present a les declaracions no era el dels jutjats de la Seu d'Urgell, sinó un fiscal procedent dels jutjats de Lleida especialista en delictes d'odi.

Debats a classe sobre els fets de l'1-O

Tres famílies del centre públic Mossèn Albert Vives van presentar una denúncia el passat mes d'octubre per aquest fet, i el jutge de primera instància de la Seu va admetre a tràmit la querella. Així, avui el director i quatre mestres del col·legi, més la directora i un docent del centre Pau Claris i la directora de La Salle han hagut de declarar davant el magistrat. Tots ells s'han mantingut en silenci a la sortida del jutjat. Les famílies denunciants ja van declarar davant el mateix jutge el passat 18 d'octubre i ara tocava el torn als docents per saber la seva versió dels fets.

Mentrestant, representants de la Comissió de Suport a l'Escola Catalana de la Seu d'Urgell han lliurat aquest dilluns al matí a l'Ajuntament urgellenc les més de 30.000 signatures recollides en suport al manifest en defensa de l'Escola Catalana. L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla (PDeCAT), ha rebut els membres d'aquesta comissió, que han fet una valoració ''molt positiva'' de la resposta ciutadana que s'ha obtingut a favor del manifest. Aquest dimarts ja eren 75.000 les signatures recollides i anaven pujant. "Amb aquest manifest volem aconseguir suport per tornar a la normalitat després dels darrers fets que estem vivint", assegura Jordi Fàbrega, portaveu de la Comissió de Suport a l'Escola Catalana.

A la Seu tenen clar que els docents denunciats són professionals i no passa res per comentar l'actualitat, i més després de fets que per molts catalans van ser traumàtics. "L'escola catalana està lligada a la realitat social i és evident que si els alumnes tenen inquietuds del que passa al món, doncs s'haurien de poder comentar", explica Fàbrega. I això és el que van fer a classe, segons sembla, els alumnes de segon i tercer del centre Albert Vives. La resta de persones investigades, sis més, ho són per ordre del jutge de la Seu que ha acceptat a tràmit les denúncies de tres famílies de l'Albert Vives. Batalla ha lamentat "que hagin d'estar aquests dies immersos en un qüestionament que sense cap dubte, per nosaltres, no té cap tipus de base".

Segons les denúncies, un dels alumnes hauria sofert "humiliacions, insults i fins i tot agressions", després que la seva mare i dues famílies es queixessin de la manera com es va tractar l'1-O a classe. Com a resposta el manifest afirma que ''els problemes de l'escola s'han pogut resoldre sempre a l'escola, a través dels canals ja establerts: primer amb el professorat, després amb els tutors i caps d'estudis, i finalment amb direcció''.

Jaume Ribes, advocat de la mestra i directora del col.legi Pau Claris ha explicat que les docents han narrat la seva versió dels fets i han negat cap tipus d'incitació a l'odi. Ribas ha explicat que "en cap moment es va parlar malament de la Guàrdia Civil ni de cap cos policial, al contrari, van posar exemples als infants per fer-los adonar de la importància dels agents de la policia". Per l'advocat és un fet normal voler explicar als alumnes "allò que van veure per la televisió el dia 1 d'octubre"

El document redactat per docents explica que ''l'escola catalana és convivència: la garanteix i la treballa dia a dia amb tots i cadascun dels components de la comunitat educativa'' i afegeix en el relat que ''els atacs externs intenten trencar-la i afavorir interessos polítics i mediàtics, mai pedagògics''.

El consistori de la Seu d'Urgell entregarà les firmes al departament d'Ensenyament i a tots els col·legis de la ciutat. La plataforma continuarà obtenint firmes a internet durant els pròxims dies, però la recollida en format paper ha quedat tancada. Els membres de la comissió van assenyalar que aquesta recollida de firmes "deixa una empremta més a favor de l'ensenyament de qualitat" i constata que "el rigor del nostre professorat segueix vigent".

Aquestes darreres hores tant la Federació d'AMPES de Catalunya com la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí -a Brussel·les amb el president Puigdemont- han mostrat el seu suport als mestres denunciats a través de les xarxes socials. A Lleida, una vintena de persones convocades per la CGT s'han emmanillat i tapat la boca amb esparadrap per mostrar el seu rebuig al tracte que estan rebent aquests docents.