Público
Público

Manca d'inversió, ràtios altes i complexitat a les aules, alguns dels factors darrere dels mals resultats a les proves PISA

Una primera ànalisi del Govern ho atribueix a la "sobrerepresentació" de l'alumnat migrant a les proves, tot i que una lectura més profunda d'experts i sindicats apunta a les desigualtats creixents i al model educatiu. L'oposició critica l'executiu en bloc

2022 - Alumnes en una aula d'una escola, en una imatge d'arxiu.
Alumnes en una aula d'una escola, en una imatge d'arxiu. ACN

La manca d'inversió, les ràtios altes i la complexitat a les aules són alguns dels factors que sindicats d'educació i oposició parlamentaria atribueix als mals resultats de Catalunya a l'últim informe del Programa per a l'Avaluació Integral d'Alumnes (PISA). El Govern admet els mals resultats, però una primera anàlisi assenyala la "sobrerepresentació" de l'alumnat immigrant a les proves. Segons Educació, un 24% dels alumnes examinats eren immigrants, mentre que en el conjunt del sistema educatiu català aquests representen un 15%. "Això dificulta l'obtenció d'un diagnòstic més ajustat", defensen.

El secretari de Transformació Educativa, Ignasi García Plata, ha admès que l'alumnat català "ha empitjorat clarament" en els tres àmbits que avaluen les proves PISA. D'altra banda, el departament ha indicat que els mals resultats en comprensió lectora es deuen a un "relaxament" en l'ensenyament de l'hàbit de lectura des de les etapes inicials de l'educació.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès en un fil a X que l'informe és "dolent, sense excuses". Assegura que estan intentant "capgirar la situació" i ha reivindicat que el curs va començar amb "més mestres que mai i reduint les ràtios". La consellera d'Educació Anna Simó ha afegit que el Govern ja ha posat les mesures per millorar l'educació al país, lamentant que els resultats no són "tan ràpids" de veure, en declaracions a TV3.

Per la seva part, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha fet una "crida a la tranquil·litat", assegurant que s'està "treballant fortament per revertir la situació". "Les dades posteriors a PISA comencen a albirar un canvi de tendència" i les proves de competències que es fan a Catalunya anualment ja "apunten que aquest any començarem a revertir les dades, especialment en competències cientifico-tècniques i matemàtiques". Educació desplegarà el paquet de mesures per a millorar resultats, "i es milloraran", ha dit.

D'altra banda, preguntat per si les retallades de fa una dècada han pogut impactar en els resultats, García Plata ha admès que "algun impacte ha de tenir". El responsable ha afirmat que Catalunya té un sistema educatiu amb una complexitat "incontestable" i que necessita així "el màxim de recursos". Tot i això, no ha volgut atribuir els resultats a una mesura concreta perquè seria "reduccionista i demagògic".

Ràtios altes i manca de recursos

En aquest sentit, els sindicats educatius vinculen els mals resultats de PISA a la manca de recursos i d'inversió educativa. Ho han dit USTEC, Professors de Secundària, CCOO i la Intersindical, poc sorpresos pels resultats dels alumnes catalans. Les organitzacions reclamen un canvi de model i millors condicions laborals, apuntant que els recursos afecten àmbits com les ràtios, l'estabilitat de les plantilles o l'escola inclusiva.

La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha lamentat que no s'hagin aportat els recursos necessaris i que l'escola inclusiva quedi altre cop "en dubte", amb Educació atribuint els resultats a la "sobrerepresentació" d'immigrants. Xavier Massó, secretari general de Professors de Secundària, coincideix que "el que està fallant no és ni la pandèmia ni el creixement d'immigrants" sinó "el model educatiu que s'està implementant". La secretària general de CCOO, Teresa Esperabé, ha recordat que la davallada del nivell educatiu no es dona "d'un dia per l'altre" i ha assenyalat les ràtios elevades.

Els resultats coneguts aquest dimarts han propiciat també les crítiques en bloc de l'oposició. La portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, demana al Govern que expliqui quin es el seu pla davant les dades "esfereïdores". El grup parlamentari de Junts també demanarà la compareixença en seu parlamentària de la consellera d'Educació, Anna Simó. La portaveu al Parlament Mònica Sales ha qualificat "d'alarmants" les dades: "És hora de passar de les paraules als fets".

La CUP considera "molt dolents" els resultats i assenyalen que els factors que hi han portat són "la manca de recursos a l'educació pública i les ràtios massa elevades", en paraules del portaveu adjunt Xavier Pellicer. Per la seva part, els comuns consideren com a "catastròfica" la situació de l'educació a Catalunya. El portaveu parlamentari David Cid ha recordat que Educació està en mans d'ERC "des de fa cinc anys" i ha reclamat al Govern un diàleg per a rellançar i refer el Pacte Nacional per l'Educació.

La diputada de Vox al Parlament María Elisa García Fuster ha titllat els resultats de "pèssims" i ha acusat Educació "d'adoctrinar els fills". El president de Ciutadans a la cambra, Carlos Carrizosa, ha lamentat que la política catalana "pivoti en negociacions opaques a Suïssa", i ha retret al Govern "que no parli d'educació". Pel que fa al PPC, la diputada Lorena Roldán ha atribuït els "mals resultats" a la immersió lingüística. Els populars també han acusat el Govern de justificar de manera "xenòfoba" els resultats: demanen explicacions a l'executiu i l'opinió de Pedro Sánchez.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?