Público
Público

Memòria històrica El Parlament repara la memòria de les dones acusades de bruixeria

La cambra aprova una proposta de resolució amb la qual les reconeix com a "víctimes d'una persecució misògina" i reclama al Govern que n'impulsi accions de desgreuge i que els ajuntaments les incorporin als seus nomenclàtors. La iniciativa se suma a la campanya "No eren bruixes, eren dones", impulsada fa uns mesos per la revista 'Sàpiens'

Un fotograma del documental 'Bruixes, la gran mentida', emès per TV3.
Un fotograma del documental 'Bruixes, la gran mentida', emès per TV3. CCMA

Catalunya fa un pas per reconèixer i reparar institucionalment la memòria de les dones acusades de bruixeria, que van ser centenars al país entre els segles XV i XVIII. En concret, el Parlament ha aprovat aquest dimecres una proposta de resolució amb la qual reconeix les acusades i condemnades per bruixeria com a "víctimes d'una persecució misògina que va dur a l'assassinat a milers de dones arreu del món". A més a més, se suma a la campanya "No eren bruixes, eren dones", impulsada per la revista Sàpiens i que acumula més de 12.000 adhesions. En el marc de la iniciativa, aquesta setmana s'ha estrenat a TV3 el documental Bruixes, la gran mentida, una coproducció amb la revista de divulgació històrica. La moció ha tirat endavant amb els vots d'ERC, Junts, la CUP, En Comú Podem -els quatre grups l'havien presentat conjuntament- i el PSC, mentre Cs s'ha abstingut i Vox i PP hi han votat en contra. 

Segons han documentat diversos experts, Catalunya va ser un dels territoris d'Europa on més dones van ser acusades de bruixeria. Es calcula que en total la xifra de víctimes se situa al voltant del miler de persones, la immensa majoria dones, que en la pràctica totalitat dels casos van patir tortures per obtenir-ne falses confessions i van ser executades. Recentment s'ha pogut recuperar el nom de més de 700 víctimes de la persecució i, en aquest sentit, la proposta aprovada al Parlament insta el Govern a promoure'n accions de desgreuge i "sensibilitzar el conjunt de la població en els valors de la igualtat i els drets humans".

La moció també reclama "impulsar estudis acadèmics amb perspectiva de gènere sobre la cacera de bruixes i les seves causes", promoure accions divulgatives per donar a conèixer aquest fet històric i emplaçar els ajuntaments catalans a incloure als seus nomenclàtors els noms de dones condemnades per bruixeria del seu municipi. El reconeixement i reparació segueix el camí fet prèviament per territoris com Escòcia, Suïssa, Noruega o Navarra, on la cacera de dones sota l'acusació de bruixeria també va ser comuna durant diversos segles.

En el text parlamentari s'argumenta que la cacera de bruixes és un "clar exemple de la violència i la discriminació a les quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història" i que se les acusava de ser bruixes "en base a la mentida i la manera de forçar-les a confessar aquests crims inversemblants eren les tortures més terribles". "Contra aquestes dones, el poder es va saltar les pròpies lleis i les va jutjar i assenyalar sense cap garantia processal", s'afegeix.

"No són llegendes, són fets històrics"

La misogínia, que ja era habitual durant l'Edat Mitjana i no ha desaparegut encara avui, està darrere de la persecució de dones a través d'acusacions falses. En aquest sentit, l'inici de la cacera de bruixes s'emmarca en un moment, el segle XV, marcat per la crisi social, la pobresa i collites ben migrades, que van estimular la recerca de culpables. El fenomen va ser més habitual en zones rurals o de muntanya que no pas a les ciutats i a Catalunya la primera referència data de 1424, a través d'una llei a les Valls d'Àneu, al Pirineu. Per a Ivet Eroles, periodista, escriptora i autora de Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit (Fonoll), l'assassinat d'un miler de persones a Catalunya acusades d'un crim que mai havien comès "no són llegendes ni contes: són fets històrics".

Catalunya va ser un dels territoris on la cacera de bruixes va ser més important, i una de les explicacions més consolidades pels experts és perquè es tractava d'un regne feudal amb lleis pròpies, on els poders locals tenien molta autonomia jurídica. "La Corona catalanoaragonesa o el regne de Navarra tenien furs i lleis pròpies on la Inquisició no tenia competència, ja que es tracta de judicis de caire civil i no eclesiàstic", explicava fa uns mesos a aquest mitjà Pau Castell, historiador i professor de la Universitat de Barcelona del departament d'Història medieval i moderna. I és que, en contra de la seva llegenda negra, allà on la Inquisició hi arribava amb més facilitat es van cometre moltes menys condemnes i execucions per bruixeria. L'inici del procés molt sovint era una denúncia dels propis veïns. 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?