La major part de la comarca del Pla d'Urgell, el nord-est del Tarragonès i tota la meitat occidental del Baix Penedès formen part del 0,9% de territoris de la Unió Europea en estat d'alerta per sequera, segons dades recollides pels satèl·lits del programa comunitari Copernicus. A més, pràcticament tot el nord i est del país estan en estat d'avís i, el Ripollès, en estat de supervisió.

L'Observatori Europeu de la Sequera (EDO) elabora cada deu dies un mapa amb les zones que, o bé no tenen problemes per falta d'aigua, o bé estan en risc, amb tres nivells: supervisió, avís i, el més greu de tots, en estat d'alerta. L'actualització més recent, publicada dimarts, mostra dades de l'11 al 20 d'octubre.

En el nivell d'avís, el segon més greu, s'apleguen els territoris amb nivells baixos d'humitat com a resultat de dèficit de pluja, però on encara no s'aprecia un impacte significatiu en la vegetació. Segons l'última actualització de l'Observatori, les comarques de l'Alt Empordà, Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany, la Selva i la Garrotxa es troben en aquest estat, a banda d'Osona i les parts més septentrionals del Maresme i el Vallès Oriental. Zones de l'Alt Penedès, l'Alt Camp i el Baix Camp també es troben en aquest estat, així com el Berguedà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el nord de la Noguera i el sud del Pallars Jussà.

Zones "recuperades"

Z

El mapa de l'EDO també mostra el Ripollès com a única zona del país en el grau més baix d'alarma per sequera, el de supervisió. D'altra banda, la gran majoria de la superfície de les quatre comarques ebrenques, així com bona part del Segrià, l'Urgell i el sud de la Noguera estan marcades sense cap anomalia.

L'anàlisi de Copernicus també inclou algunes zones que es consideren "recuperades", és a dir, que tant les condicions pluviomètriques com les del creixement de la vegetació han tornat a nivells normals. Es tracta de la franja que comença a les Garrigues, passa per la Conca de Barberà i l'Anoia, i acaba al Bages, el Vallès Occidental i el Moianès.

Anomalies en el creixement de la vegetació

Segons Copernicus, tant en el Pla d'Urgell com el Tarragonès i el Baix Penedès, el creixement de vegetació s'està veient afectat negativament, probablement per causa de la manca de precipitacions i d'una anomalia negativa en la humitat del terreny. L'índex es basa en informacions meteorològiques i hidrogràfiques, combinades amb dades de teledetecció obtingudes pels satèl·lits del programa comunitari.

A la resta del territori, s'aprecien només algunes zones d'uns 25 quilòmetres quadrats en l'estat més greu de sequera. És el cas del Cap de Creus (Alt Empordà), les àrees de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre), Vilalba dels Arcs i la Fatarella (Terra Alta), o bé Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i la desembocadura del riu Ter.

Les àrees en alerta van començar a aflorar en els mapes de la primavera d'aquest any, i cap al juny ocupaven la majoria de tant el territori català com d'arreu de l'Estat i del sud de Portugal.

L'any més càlid des que hi ha registres

D'altra banda, l'observatori Copernicus afirma que aquest 2023 serà l'any més càlid a escala global des que hi ha registres. "Aquest octubre s'han detectat temperatures anòmales, després de quatre mesos on ja s'havien batut tots els rècords", assegura a través d'una nota de premsa la subdirectora del servei per al canvi climàtic de l'organisme, Samanta Burgess.

La temperatura mitjana el darrer mes d'octubre es va situar en els 15,3 graus centígrads, 0,85 graus per sobre la mitjana corresponent al període 1991-2020, fins a 1,7 graus per sobre l'etapa preindustrial (1850-1990) i 0,4 graus per sobre l'octubre de 2019, fins ara el més càlid.

Segons dades publicades aquest dimecres per l'observatori, la temperatura mitjana al planeta entre els mesos de gener i octubre es va situar 0,1 graus centígrads per sobre la registrada durant el mateix període de 2016, l'exercici que fins ara ostenta el rècord.