La decisió de l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau de suspendre la setmana passada les relacions amb l'Estat d'Israel i l'agermanament amb la ciutat de Tel Aviv segueix generant reaccions. Segonsha avançat Rac1, mig centenar de personalitats internacionals han publicat una carta aquest dimarts a favor de la posició de l'Ajuntament de Barcelona. El manifest compta amb el suport de quatre Premis Nobel: Annie Ernaux, George P. Smith, Jody Williams i Mairead Maguire.

També s'hi sumen els actors Mark Ruffalo, Susan Sarandon, Viggo Mortensen i Alia Shawkat, o les activistes Angela Davis, Arundhati Roy i Naomi Klein, i els músics Marianne Faithful, Peter Gabriel i Brian Eno. També compta amb el suport de l'activista nord-americana Angela Davis, el diputat sud-africà Nkosi Zwelivelile, net de Nelson Mandela, l'advocat i autor palestí Raja Shehadeh, els legisladors Hanan Ashrawi i Mustafa Barghouti, el fundador de Physicians for Human Rights-Israel, Ruchama Marton, i Nora Cortinas, cofundadora de les Mares de la Plaça de Maig d'Argentina. 

La carta critica els governs per no reaccionar davant les infraccions del dret internacional i les violacions dels drets del poble palestí per part d'Israel durant dècades, amb "gestos buits, alhora que armen, financen i protegeixen" la impunitat del règim israelià. Assenyalen que la mesura de l'alcaldessa de Barcelona "recorda la valentia dels ajuntaments que van ser pioners en tallar vincles amb l'apartheid a Sud-àfrica en el passat".

"Amb l'actual govern israelià, el més ultradretà, racista, masclista i homòfob de la història del país, cal pressionar més que mai per acabar amb la seva impunitat i obligar-lo a respectar els drets dels palestins", diu la carta. "La decisió de Barcelona hauria d'inspirar institucions d'arreu del món", acaba. 

A favor dels drets humans 

L'Ajuntament de Barcelona va decidir fa uns dies suspendre les relacions amb l'Estat d'Israel, així com l'acord d'agermanament entre la ciutat i Tel Aviv. Així ho va comunicar l'alcaldessa, Ada Colau, en una carta dirigida al primer ministre del país, Benjamin Netanyahu, després de la campanya que prop d'un centenar d'entitats de la ciutat -com Lafede.cat, la Coalició Prou Complicitat amb Israel i el Centre Irídia, entre d'altres- han fet perquè el consistori condemni l'apartheid israelià contra els palestins. 

La decisió de Colau de trencar l'acord d'amistat que tenia Barcelona amb la ciutat israeliana ha generat molta polèmica, de fet, l'oposició ha forçat un ple extraordinari. Junts per Barcelona, Ciutadans, el PP i Valents creuen que l'alcaldessa va cometre un error.

No obstant, la posició de l'Ajuntament de Barcelona s'ha vist com un acte de valentia en alguns sectors pro drets humans. Sense anar més lluny, Francesca Albanese, relatora especial de l'ONU sobre els drets humans a Palestina, va dir en un tuit que "defensar el dret internacional dels drets humans mai no pot ser una decisió errònia".

European Jews for a Just Peace (Jueus europeus per una pau justa, en català) també va mostrar el seu suport a Colau. "El boicot és un mètode legítim de la societat civil per protestar contra un país que comet abusos. L'alcaldessa Ada Colau segueix els passos dels que van boicotejar l'apartheid a Sud-àfrica", va dir en un comunicat l'entitat.