Público
Público

COP CONTRA CATALUNYA Rajoy cessarà Puigdemont i posarà la Generalitat sota control dels ministeris

El president del govern espanyol reclama per a si mateix la facultat de dissoldre el Parlament de Catalunya i que la presidència de la cambra legislativa catalana no pugui proposar candidat a la presidència de la Generalitat 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Reunió extraordinària del Consell de Ministres per decidir l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya / EFE

Mariano Rajoy ha optat per la línia més dura entre totes les possibles per dur a terme l'activació de l'article 155 de la Constitució. Ha decidit suspendre l'autogovern de Catalunya. Demanarà al Senat el cessament del President de la Generalitat Carles Puigdemont, del vicepresident Oriol Junqueras i de tots els  consellers i reclama per a si mateix la facultat de dissoldre el Parlament de Catalunya.

"La meva voluntat", ha dit, és "convocar eleccions tan aviat com sigui possible". Ho farà ell mateix i s'ha posat un termini màxim de sis mesos.

Les funcions del president i dels consellers les exerciran persones nomenades pel govern espanyol i que estaran sota les ordres dels ministeris corresponents de l'Executiu central.

La Generalitat "continuarà funcionant com administració ordinària", però sota les directrius dels diferents ministeris, ha afirmat, abans de reiterar que el que ha decidit no suposa "la suspensió de l'autonomia de Catalunya".

Es digui com es digui, però, el govern de Mariano Rajoy preveu també el cessament de tots els càrrecs de la Generalitat designats pels actuals consellers.

El Parlament de Catalunya perd la seva capacitat de debatre i treballar de manera autònoma. Mantindrà algunes funcions "legislatives", segons Mariano Rajoy, però la seva presidenta no podrà proposar candidat a la presidència de la Generalitat i la cambra no podrà tractar sobre cap iniciativa que pugui resultar contrària a la Constitució o les mesures que s'apliquen en virtut del seu article 155 o al seu pressupost. El govern central s'atorga a si mateix la capacitat de vetar qualsevol iniciativa en el termini de 30 dies.

"Denegada expressament la conformitat per part de l'autoritat designada pel Govern de la Nació, quedaran suspesos tots els tràmits parlamentaris subsegüents", assenyala el govern central.

Els mitjans de comunicació catalans de titularitat pública, TV3, Catalunya Ràdio i altres empreses de la CCMA, passaran a dependre del ministeri de la presidència, es a dir, de Soraya Sáenz de Santamaría.

Els Mossos d'Esquadra podran ser substituïts per la Guàrdia Civil o la policia espanyola  si així ho considera el Ministeri de l'Interior.

Mariano Rajoy, que ha volgut parlar a la premsa en presència de tots els seus ministres,  ha explicat prèviament a aquestes mesures de xoc frontal, un argumentari, prou conegut en la major part dels seus aspectes, sobre com entén ell que s'ha desenvolupat el procés sobiranista i sobre els motius pels quals ell interpreta que ha estat impossible el diàleg amb el govern de la Generalitat.

Ha afirmat que per això ha hagut d'aplicar l'article 155 de la Constitució i ha enumerat de nou els seus objectius: "retorn a la legalitat, recuperar la normalitat i la convivència, continuar amb la recuperació econòmica i celebrar eleccions en situació de normalitat".

Argumentari del govern del PP

Prèviament el govern havia distribuit per escrit les linies generals del mateix argumentari. 

El govern espanyol acusa la Generalitat d'incomplir deliberadament amb el que preveu la Constitució i de desobediència rebel, conscient i sistemàtica de les ordres del Tribunal Constitucional. Aquests són alguns dels arguments amb els que ha  justificat l'aplicació de les mesures aprovades aquest dissabte per intervenir l'autogovern de Catalunya, però ho ha volgut fer de manera exhaustiva. 

En un document d'onze fulls, distribuit abans de la compareixença de Mariano Rajoy, l'Executiu afirma que s'ha produït una "greu afecció al model de convivència" i que l'aplicació de l'article 155 obeeix, entre altres motius, a la necessitat de fer front al deteriorament econòmic i al risc de recessió. Fa referència a dades tals com el canvi de domicili social d'empreses de l'IBEX, a la disminució del turisme, a la caiguda de comandes al sector de l'automòbil i a les grans superficies i, en general, a un hipotètic empobriment de Catalunya que avalua en un 25 o 30 per cent.

En el mateix text es nega validesa a la resposta que va donar el president Carles Puigdemont a la pregunta que li va formular Mariano Rajoy sobre si s'havia declarat la independència de Catalunya i qualifica de "xantatge intolerable" que no descartés l'aixecament de la suspensió de tal declaració.

"Es constata que no ha estat atès el requeriment formulat el passat 11 d'octubre, reiterant l'incompliment frontal de les obligacions constitucionals i estatutàries per la Comunitat Autònoma de Catalunya, amb greu risc a l'interès general", continua el text. "Aquesta actitud, a més d'intolerable, no és ni de bon tros innòcua", s'afirma, per afegir a continuació que la situació actual és "improrrogable". "Per les causes que el motiven i les conseqüències que provoca", el Govern considera que cal "tallar" aquesta situació "mitjançant l'activació de les facultats que l'article 155 de la Constitució atorga al Govern de la Nació".

El document utilitza la paraula 'rebel' per referir-se a l'actitud del govern de la Generalitat. En aquest sentit, s'ha pogut saber que la Fiscalia General de l'Estat prepara una querella per rebel·lió contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, davant la hipòtesi que el responsable del Govern català porti a terme una declaració unilateral d'independència. Fonts de la Fiscalia han indicat a Efe que l'òrgan treballa des de fa setmanes en l'elaboració de la querella.

El tràmit del Senat

El Senat, on el PP té majoria absoluta, celebrarà un ple extraordinari divendres que ve per tractar sobre el que ha acordat el govern de Mariano Rajoy.

Sobre les 14,35 hores d'aquest dissabte s'ha reunit la Mesa de la cambra alta, que ha de tramitar les mesures aprovades pel Consell de Ministres, amb l'assistència dels set membres d'aquest òrgan, quatre representants del PP, dos del PSOE i un del PNB, sota la presidència del dirigent del PP Pío García-Escudero.