Público
Público

POLÍTIQUES SOCIALS El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la Renda Garantida de Ciutadania

Totes les persones que rebin pensions inferiors a la RGC de dependència, beques menjador, transport escolar o ajudes escolars, entre d'altres, rebran un complement fins a arribar als 564 euros

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Tots els partits han celebrat l'aprovació al Parlament de la Renda Garantida

El Parlament ha aprovat avui per unanimitat la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), un ajut de 564 euros mensuals, la qual augmentarà gradualment fins a arribar als 664 el 2020, i que substituirà la Renda Mínima d'Inserció (RMI) a partir del 15 de setembre, quan entri en vigor.

El nou subsidi el percebran les 29.000 persones que cobren la RMI, així com totes aquelles persones que ho sol·licitin i compleixin els requisits: ser major de 23 anys, residir a Catalunya durant almenys dos anys, no tenir patrimoni més enllà de la primera residència i haver esgotat totes les prestacions possibles.

El portaveu de la comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que ha tirat endavant la proposta, Diosdado Toledano, ha assegurat que la renda garantida és "un avanç social" i un "autèntic salvavides" en un context econòmic "que mata", ha dit parafrasejant al papa Francesc.

Les entitats socials, els sindicats i el tercer sector portaven perseguint la renda garantida des del 2006, quan es va recollir aquest dret a l'Estatut, i els diferents grups polítics portaven treballant-hi des de fa més de tres anys.

Toledano, que va recollir al costat del grup promotor més de 121.000 signatures, va demanar l'acceleració dels procediments burocràtics per presentar una ILP i ha reconegut que durant aquests anys de negociació totes les parts han fet "concessions".

La RGC serà un dret subjectiu individual, no estarà subjecta a disponibilitats pressupostàries (el Govern haurà de reservar una partida obligatòriament) i es concedirà per silenci positiu, és a dir, si l'administració no respon en un termini de quatre mesos, es reconeixerà l'ajut automàticament .

Aquesta renda suposa una millora respecte a la PIRMI, que ara és de 426 euros mensuals i que suposa una despesa pública de 177 milions d'euros, molt menor a la forquilla d'entre 500 i 600 milions que s'invertiran per a la Renda Garantida de Ciutadania .

Totes les persones que rebin pensions inferiors a la RGC de dependència, beques menjador, transport escolar o ajudes escolars, entre d'altres, rebran un complement fins a arribar als 564 euros, igual que les famílies monoparentals que tinguin un sou inferior a la RGC, que es s'estima que són prop de 7.000 famílies.

Dels 564 euros (664 el 2020), 150 restaran subjectes a la participació en un pla d'inserció social o d'ocupació, i, per tant, si el beneficiari deixa de seguir-lo o rebutja una oferta laboral, no els percebrà.

Ajut suplementari per cada fill

L'ajuda contempla que diversos membres d'una mateixa unitat familiar la puguin demanar, encara que en aquest cas la quantitat total serà menor, i reconeix un plus de 100 euros per cada fill.

El segon membre de la família que cobri la renda obtindrà el 50% (836 euros al setembre i 996 el 2020, en total), i cada fill, fins els tres descendents, suposarà un augment de 100 euros en el 2020, el que significa que les unitats de cinc persones o més arribaran a percebre 1.208 euros mensuals (14.500 anuals) el 2020.

En aquest sentit, el PP ha criticat que només es contempli un ajut addicional fins als tres fills, ja que això discrimina aquelles families amb quatre o més descendents, i ha lamentat que les famílies nombroses no gaudeixin dels mateixos beneficis que les monoparentals.

Les persones que trobin feina mentre siguin beneficiaris de la RGC, però amb un sou inferior a aquesta, han de cobrar durant sis mesos la diferència fins a completar els 564 euros.

Diputats i promotors de la llei aplaudint després de la seva aprovacióper unanimitat / Parlament de Catalunya. Job Vermeulen 

Tots els partits han celebrat l'aprovació de la llei i han qualificat la jornada com "dia històric" o fins i tot "dia feliç", tot i que l'oposició també ha retret al Govern la lentitud del procés de negociació i la poca concreció que hi ha hagut sobre el desplegament de la norma.

Des de la tribuna de públic i les llotges del saló de sessions i des de la sala de grups, han seguit el debat membres de la comissió promotora de la ILP; el president de la Taula del Tercer Sector Social, Oriol Illa; el portaveu de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, Carlos Macías; el secretari general de la UGT, Camil Ros; el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello; l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón; l'alcalde de Sallent, David Saldoni, diversos representants d'entitats i organitzacions socials, l'exconseller Ignasi Farreras i els exdiputats David Companyon i Laura Massana, entre d'altres.