L'estiu és un moment per gaudir dels vespres a la fresca i dels dinars lleugers. Un moment en el qual ve menys de gust cuinar i, quan ho fem, apostem per plats no només refrescants, sinó preferiblement poc calòrics.

Per això, us proposem set plats refrescants a l'abast de qualsevol, també per aprofitar els ingredients de temporada. De clàssics com l'ajoblanco o l'amanida de pasta, fins a una sopa de meló i menta o un flam de síndria. Receptes fàcils, ràpides i ben fresques per gaudir a la fresca amb amics i família.

Gaspatxo de síndria

Si el gaspatxo és una de les elaboracions ideals per refrescar-nos i alimentar-nos a l'estiu, encara serà més refrescant i divertit si el fem a base de síndria. És una elaboració andalusa a base de tomàquet, germana del salmorejo, que té fanàtics absoluts, però també grans detractors.

Farem el gaspatxo de síndria amb tomàquet i síndria a parts iguals, pebrot verd, una mica de ceba tendra, un gra d'all, vinagre de vi blanc, oli d'oliva i, si ho volem, una mica de cogombre. Hi podem afegir una mica de pa, si ens agrada més espès, i una mica d'aigua, si el necessitem més lleuger, fins a la textura desitjada. Si el fem més aviat líquid, el podrem colar sense problemes i ens quedarà més fi.

Amanida de pasta

És un dels clàssics de l'estiu, fàcilment transportable, que agrada a petits i grans i que podem posar-hi el que més ens vingui de gust: tot hi quedarà bé! L'amanida de pasta la podem guardar sense problemes a la nevera uns quants dies.

L'ideal es bullir la pasta seguint les instruccions del fabricant, escórrer i refredar a la nevera amb un raig d'oli perquè no s'enganxi. Habitualment s'hi afegeix tonyina, olives, tomàquets i ous durs, però hi podem afegir el que més ens agradi. Ho amanirem amb les nostres aromàtiques preferides, a més d'oli, sal, pebre, vinagre i mostassa.

Ajoblanco

Es tracta d'una altra sopa espessa o una crema lleugera d'arrel andalusa, per bé que menys coneguda que el gaspatxo. L'ajoblanco s'elabora amb base d'ametlles crues, que algunes versions més actuals opten per torrar prèviament.

Per cada 200 g d'ametlles torrades farem servir uns 500 ml d'aigua i uns 100 ml d'oli d'oliva verge extra, a més d'un gra d'all (o mig, al gust). S'hi pot afegir una mica de pa, però potenciarem el gust del fruit sec si optem per no introduir-lo. I també ens demanarà un raig de vinagre de xerès i una punta de sal. Ho triturarem tot ben fi en un processador d'aliments, afegint més o menys aigua en funció del que ens demani i la textura que vulguem. És tradicional emplatar amb una mica de raïm obert per sobre, i un raig d'oli bo.

Flam fresc de síndria

La síndria és sinònim d'estiu, i per això qualsevol elaboració serà i ens semblarà ben refrescant, i aquí és una manera diferent i original de consumir-la. Es tracta d'una recepta ben senzilla del darrer número de la revista Cuina, el número 271, el flam fresc de síndria.

Hidratarem durant uns 10 minuts 10 fulles de gelatina aproximadament la meitat d'uns 125 ml de llet freda (60-65 ml). Posem a escalfar l'altra meitat i, quan comenci a bullir, i hi integrem la llet amb gelatina. Triturem 500 g de síndria i hi afegim la llet amb gelatina, i tornem a batre. Ho posem tot en gots o bols, i deixem quallar a la nevera un mínim de 4 hores. Ho servirem sempre molt fred, i podem afegir boles o daus de síndria i fulles de menta.

Cremes fredes de fruites i verdures

Si el gaspatxo i l'ajoblanco es consideren més aviat sopes, també cal destacar que les cremes són una bona opció per refrescar-nos a l'estiu. I no les cremes de tardor o d'hivern, ben calentes i amb ingredients de temporada com la carabassa, per exemple. Si no cremes que ens puguem prendre fredes, traient de la nevera una estona abans de consumir-les.

Funciona perfectament la crema de carabassó o de porros (la clàssica vichyssoise), però podem provar amb el que més ens agradi. Nomes haurem de sofregir una estona la verdura que ens agradi, afegir una mica de patata, cobrir amb aigua i bullir fins que comenci a estar tova, i triturar tot plegat amb una mica d'oli. Podem texturitzar amb mantega, llet o crema de llet, i posar al punt de sal i pebre.

Amanida de llegums

El més habitual és utilitzar llenties i cigrons, però per fer amanides de llegums també en podem utilitzar d'altres com mongetes, el que vindria a ser un empedrat. Tan sols haurem d'utilitzar uns 200 g per persona de llegums, als quals afegirem verdures fresques: pebrot vermell, pebrot verd, pastanaga, ceba tendra, carabassó…

Ho amanirem amb oli d'oliva i especialment amb vinagre, que li donarà un toc molt refrescant. I podem afegir all en pols, espècies com comí o pimentó, així com herbes en fresc o en sec, com orenga o alfàbrega. Ho deixem reposar a la nevera una estona, i ja ho tindrem llest.

Sopa de meló, llima i menta

I acabem amb una recepta que no pot ser més fàcil, una sopa de meló, llima i menta. Simplement, haurem de triturar el meló que ens vingui de gust, afegir una mica de suc de llima (o de llimona), així com unes fulles de menta, tot al gust. L'acabarem posant al punt de sal i pebre, el que donarà un plus de sabor a la recepta.

Si volem una textura més cremosa, hi podem afegir iogurt natural o d'estil grec. L'ideal és consumir-la freda, poc després de sortir de la nevera. I la podem acabar amb uns daus de meló, fulles de menta i ratlladura de llima, que també mengem per la vista.