Diferents dirigents socialistes recorden com, en les executives del PSC, Antoni Castells molt rarament prenia la paraula. Ni tan sols ho feia quan els seus companys de partit el criticaven obertament. La seva condició d'outsider de la formació també està fora de dubte i potser per això les seves paraules d'ahir en defensa del llegat del Tripartit van ressonar amb tota la força.

L'exconseller d'Economia va trencar sis mesos de silenci en què les finances públiques de la Generalitat s'han esmentat només per explicar-ne el seu grau de ruïna. Castells va sortir en tromba i en una demolidora intervenció de més d'una hora va atacar durament la forma com el Govern d'Artur Mas ha criticat la gestió econòmica del Tripartit i va reivindicar el seu llegat en aquesta matèria.

Castells trenca mig any de silenci amb Montilla, Carod i quatre exconsellers

L'exconseller i catedràtic d'Economia va dedicar bona part de la seva intervenció a atacar els esforços de l'executiu convergent de presentar un panorama negre en l'aspecte econòmic i de fer-ne responsables els gestors del Tripartit. Així, va acusar el Govern de 'dedicar-se amb fruïció, i gairebé amb caràcter preferent, a l'admirable tasca de destruir el llegat rebut del Govern anterior'.

En aquest sentit, Castells va acusar fins i tot la nova Administració d'actuar amb revengisme: 'En alguns moments he hagut de fer vertaders esforços per resistir la temptació de contestar, davant de la desmesura i de la distorsió de la realitat que projectaven algunes de les afirmacions injustes i infundades, i molt sovint amb un sabor revengista que a mi sempre m'ha disgustat'.

A menys de dos metres d'on Castells pronunciava el seu discurs, titulat Per mirar cap endavant, la meva part de la veritat, l'escoltava el portaveu del nou Govern, Francesc Homs, erigit en una de les bèsties negres del PSC en aquesta legislatura.

Homs va poder sentir en una primera fila on també hi havia l'expresident José Montilla, l'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, l'expresident del Parlament Joan Rigol, i quatre exconsellers Joaquim Nadal, Marina Geli, Josep Huguet i Ernest Maragall les dures acusacions de Castells.

Segons va dir l'exconseller, l'estratègia de Mas ha situat 'les finances de la Generalitat en el focus de l'alarma de tot el món, situació que només podia tenir uns grans perjudicats, que són la mateixa institució i la solvència del país'. Castells es va recordar també de passada del PP per prosseguir amb els seus atacs: 'La política que han adoptat l'actual Govern i els partits que li donen suport respecte al llegat del Govern anterior i la gravetat de la situació financera és contrària a la realitat de les dades, impròpia del comportament institucional que caldria esperar d'un Govern i completament contraproduent'.

Montilla, Carod, tres exconsellers i Àngel Ros escolten els durs atacs a CiU

Castells no va trigar a entrar en matèria de xifres per rebutjar la suposada manca d'informació de què va ser víctima la nova Administració respecte a la situació financera que va deixar el Tripartit.

Especialment dolgut, Castells va assegurar que 'alguns s'han dedicat a alimentar la idea que el Govern anterior no va proporcionar tota la informació o la va donar intencionadament de manera incorrecta'. I va afegir que 'de totes les insinuacions que s'han fet, aquesta és probablement la més insidiosa i malintencionada'.

Per defensar la seva posició, el catedràtic va voler recordar que les dades d'execució del pressupost del 2010 dels mesos de setembre i novembre proporcionaven un nivell de dèficit 'relativament reduït i en línia amb l'objectiu de dèficit del 2,4%. Malgrat això, segons va dir, el Departament d'Economia va incloure una previsió de tancament de l'exercici on s'indicava que 'en el dèficit es produiria una desviació d'entorn d'un punt del PIB'.

Tanmateix, va recordar que va ser el Govern central, i no el de la Generalitat, qui 'va donar compte de l'estat d'execució dels pressupostos de totes les comunitats autònomes al juny', quan sí que s'acomplia l'objectiu de dèficit. 'Mirin si n'és de diferent la història de com alguns l'han volguda explicar', va concloure.

Castells va voler aclarir que el dèficit català no té a veure amb una despesa descontrolada sinó, segons va repetir, 'en la recessió i la caiguda d'ingressos'. Com a exemple, va oferir una dada: l'any 2006, abans de l'esclat de la crisi, l'impost de transmissions patrimonials va representar un 20% dels ingressos de la Generalitat. I, com va apuntar, aquest impost ha caigut en els dos darrers anys prop d'un 65%.

Castells va vincular aquesta abrupta caiguda en els ingressos amb l'enfonsament del sector immobiliari: segons va dir, l'economia catalana patia una 'malaltia crònica' que quedava 'emmascarada' pels rendiments fiscals que proporcionava aquest sector .

La vocació acadèmica de Castells va fer també acte de presència al Cercle d'Economia, on va teoritzar sobre la importància del dèficit. L'exconseller va recordar que els Estats Units han apostat de manera clara per buscar el creixement econòmic per sortir de la crisi, mentre que Europa 'va optar per un mix clarament diferent, inclinat inequívocament a prioritzar la reducció del dèficit per damunt del creixement'. En aquest sentit, es va mostrar partidari de compatibilitzar totes dues solucions: 'Hem de reduir el dèficit, sí, però també hem de tornar a créixer'.

Castells també va criticar el Govern central per no pagar el Fons de Competitivitat corresponent al 2011 a Catalunya i va fer una crida als agents socials i partits per tirar endavant 'sacrificis i, a la vegada, reformes radicals que permetin millorar la productivitat i la competitivitat'. L'exconseller es va mostrar partidari d'un 'reformisme fort' i va llançar una advertència: 'Ara no s'hi valen els canvis cosmètics. No s'hi val l'estratègia lampedusiana a la qual tan aficionat és aquest país'.

Per evitar confusions, Castells va voler aclarir que no té cap intenció de ser 'candidat a res' perquè 'en deixar el Govern' va 'tancar una etapa'. L'escoltava i l'aplaudia l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que apareix en diferents enquestes com a possible candidat del PSC a la presidència de la Generalitat el 2014.

També va aplaudir Homs, que poc després restava importància a les paraules de Castells i afirmava que era 'previsible' que defensés la seva gestió. Però l'exconseller sí que va deixar un missatge: el Govern derrotat a les urnes està convençut d'haver actuat amb responsabilitat i no restarà impassible a les crítiques que rebi.