Un misteriós error de càlcul d'Endesa va convertir 238.000 abonats afectats pels talls de llum en invisibles a ulls de les administracions i de l'opinió pública.

Aquesta és l'opinió del Govern, expressada ahir pel conseller d'Economia, Antoni Castells, que qüestiona el recompte que va fer en el seu moment la companyia i obre una crisi entre la Generalitat i l'empresa que distribueix el 95% del flux elèctric català.

Castells va comparèixer ahir en comissió parlamentària per donar explicacions sobre la nevada del 8 de març i els posteriors talls de llum. Segons va explicar, el nombre d'abonats afectats per la manca de subministrament va ser de 458.000, una xifra que duplica els 220.000 de què va parlar Endesa en el seu moment.

Fonts consultades d'Endesa explicaven ahir que no poden oferir una xifra definitiva de clients afectats, es referien a la dificultat tècnica del recompte i recordaven que el nombre fet públic pel Govern inclou moltes segones residències que probablement eren buides quan hi va haver la tempesta de neu.

En qualsevol cas, les dades fetes públiques pel conseller assenyalen també que els talls de llum van arribar a 363 municipis, molt per sobre dels 120 de què es va parlar al març. I cal recordar que rere cada un dels 458.000 clients afectats a Girona pot haver-hi més d'una persona.

Les noves xifres augmenten l'impacte de les nevades del març, quan dues terceres parts de Catalunya van quedar completament blanques, amb ratxes de vent de fins a 160 km/h i la caiguda del suministrament elèctric. Girona va ser la demarcació més afectada i alguns dels seus municipis es van quedar sense electricitat durant cinc dies en plena onada de fred.

La gravetat de la situació va propiciar que Joan Saura ja comparegués al Parlament per explicar la gestió d'aquella crisi, camí que va seguir ahir Castells. El conseller d'Economia es reservava una sorpresa referent a l'expedient informatiu obert a Endesa per determinar si se'n podrien derivar, més endavant, sancions.

Castells va ser clar: les primeres conclusions de l'informe assenyalen que les infra­estructures de la companyia estaven en bones condicions però qüestiona la seva 'gestió de l'emergència'. El conseller va insistir que aquest expedient encara no és definitiu i que la seva complexitat és molt superior al que ja es va fer el 2007 després de la gran apagada de Barcelona perquè, en aquest cas, les causes són 'òbvies i exògenes' i es tracta de determinar si la companyia té 'alguna responsabilitat' en la crisi.

Els tècnics del departament ja han pogut determinar que no van detectar als materials 'un estat de degradació previ que pogués ocasiones fallades a la xarxa', segons va dir Castells. I, a més, va afegir que la caiguda de les torres no va ser responsabilitat d'Endesa: segons va explicar, les estructures van haver de suportar entre el 300% i el 500% més del pes a què obliga la normativa.

Però el que sí que va retreure Castells a Endesa va ser la seva actuació quan es van començar a produir els primers talls de llum. Va acusar la companyia, adquirida per la italiana Enel, de no informar bé els usuaris i de fer unes previsions errònies. 'No vull anar més lluny i no vull dir que s'enganyés la gent, probablement no hi havia prou informació', va dir. En qualsevol cas, va ressaltar que 'els usuaris es van sentir desemparats, no sabien què estava passant ni fins quan els afectaria'.

Tanmateix, el conseller va acusar Endesa de cometre errades en la seva comunicació amb els municipis. 'Sort en vam tenir dels alcaldes i de la responsabilitat amb què es van comportar', va manifestar. 'Espero que el que va passar suposi un abans i un després en la comunicació entre l'empresa i els municipis', va concloure. En aquest sentit, fonts d'Endesa van admetre les crítiques. 'En emergències d'aquesta magnitud sempre hi ha alguna cosa que falla, de cara al futur es canviaran coses i es polirà el protocol', explicava un portaveu a Públic.

Castells va afegir que tot i que el servei 'està avui plenament restablert, no està normalitzat' i va assenyalar que 'la xarxa té punts de precarietat importants'. Al llarg de la seva anàlisi, el conseller no va assenyalar cap errada del Govern, cosa que va suposar-li un dur atac per part del diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó. 'Estic commogut per la perfecció de l'actuació del Govern, no van fer ni un error', va manifestar.

A més, va criticar el 'retard injustificat' de Castells a l'hora d'oferir les seves explicacions al Parlament i va reclamar un informe detallat de l'estat actual de la xarxa elèctrica a les comarques gironines. Fernández Teixidó no va perdre l'ocasió de mirar de burxar a l'escletxa oberta entre PSC i ICV arran de les nevades, i va recordar les paraules del director general d'Interior, Joan Boada, en què posava en dubte les inspeccions que es fan de les instal·lacions de la companyia i d'uns materials presumptament 'obsolets'.

No obstant això, Castells no va voler entrar a fons en una qüestió polèmica des del mateix moment de les nevades. Alguns membres del Govern van qüestionar aleshores la previsió meteorològica que va fer l'Institut Català de Meteorologia -vinculat al Departament d'Interior- i la resposta de Boada va provocar un fort malestar entre ell i Castells.

El conseller d'Economia sí que va aprofitar l'ocasió per rei­vindicar la línia de molt alta tensió (MAT), qüestió en què PSC i ICV no estan d'acord. 'És cert que amb la MAT això també hauria passat; ara bé, amb la MAT, l'afectació hauria estat molt menor. Conclusió: fa falta, i com més aviat millor'.

Castells va voler recordar que, a l'espera de saber si la gestió d'Endesa durant la segona setmana de març és mereixedora de possibles san­cions, aquesta companyia ja ha decidit pagar entre 60 i 80 euros als seus abonats per cada dia que van estar sense subministrament. I també va voler destacar que l'empresa ha creat un fons social d'1,5 milions d'euros per als municipis afectats, una mesura pionera a l'Estat espanyol.

En aquest sentit, el conseller va poder presumir de la feina feta després de l'apagada de Barcelona del juliol del 2007. 'A aquest Govern no se li poden donar lliçons', va dir, abans de recordar les sancions que en aquell moment van rebre Endesa i Red Eléctrica Española. Al mateix temps, Castells va defensar el compliment que s'ha fet de la llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric, aprovada el 2008.

Segons va dir, la normativa permet constatar el compliment dels plans d'inversions de les companyies elèctriques i ha multiplicat les inspeccions que en fa el Govern.