"Cada cop que vaig a Itàlia tot ha empitjorat"

Avui salparà de Barcelona un vaixell provinent de Tànger amb destí Gènova que transportarà tant famílies de magribins de vacances com d'activistes italians i catalans (sí, molts viatjaran en família) que han reservat "uns 600 bitllets" per tal d'atracar demà al vespre, muntar una festa amb col·legues vinguts de Londres, París, Bussel·les... i, l'endemà, demanar pels carrers més drets per als italians. Els organitzadors defensen que això és una iniciativa ciutadana desjerarquitzada si bé hi ha coordinadors i portaveus com Andrea de Lotto, que va arribar a Barcelona fa tres anys, professor de primària, clàssic dels "moviments populars de resistència" tant a Milà, com a El Salvador "on vaig iniciar-me en la llengua espanyola", São Paulo o ara Barcelona.

"La dreta radical està mobilitzant millor els ideals dels joves, ens hem d'espavilar"

Han de ser els italians a l'estranger els que facin reivindicacions davant Berlusconi?

També hi participaran molts ita­lians que viuen a Itàlia. Però és veritat que des dels països de fora es pot parlar amb més sinceritat que des del propi. A la premsa espanyola llegim coses tan fortes... I pateixes dos cops: sents que no pots fer res, i cada vegada que viatges al país veus que la cosa ha empitjorat i la gent no reacciona... perquè no se n'adona! És com la granota que es fica dins d'una olla que es va escalfant i quan podria adonar-se'n ja és morta.

Per què un vaixell?

Volem comunicar en un llenguatge diferent. Mobilitzar emocions, la imaginació. La dreta radical està mobilitzant millor els ideals dels joves, així que ens hem d'espavilar.

Sortiu de Barcelona perquè hi viuen molts italians?

Home, hi ha ajudat. Hi ha moltíssims joves del sud d'Itàlia que van haver d'abandonar el país per treballar i aquí han trobat feina.

De veritat?

Malgrat la crisi, les condicions laborals són millors a Espanya. I altres coses: a Itàlia, la influència de la tele és... els agressius transmeten agressivitat i això es tradueix a tot arreu. A Espanya el to és més moderat i els percentatges de corrupció permeten que les relacions siguin normals. Però a Itàlia! Si l'alcaldia de Catània no tenia diners per pagar la llum i es van quedar a les fosques! On eren els diners públics? A més, l'homofòbia creix i utilitzen els immigrants com si fossin la causa de tots els mals. Donen a la gent allò que vol. Seguint els instints de la gent es pot arribar molt lluny, però on arribaràs?

Després de les sorolloses manifestacions de fa uns anys en aquesta ciutat no sembla que s'hagi aconseguit gaire cosa.

L'esperança és que això arreli d'alguna manera a les institucions,tot i que hi ha un cert sentiment d'impotència per la desunió dels últims anys. La idea del vaixell és posar en contacte diverses entitats que resisteixen a Itàlia.

Diuen que la dreta i l'esquerra d'ara són una mica el mateix.

La crisi fa que toqui un avanç de la dreta. Amb aquest sentit de la propietat exacerbat que tenim no pot sortir un projecte ben d'esquerres, així que sí, ara tots som una mica de dretes. Si bé el cardenal de Milà va dir una cosa brillant: "El món no es divideix entre els que creuen i els que no creuen sinó entre els que pensen i els que no pensen". I jo dic: gairebé en prefereixo un de dretes que pensi. S'ha de sortir de l'etiqueta. El meu esforç és intentar pensar.