El projecte de l'hotel del Palau va néixer fa molts anys com una iniciativa de la Fundació del Palau de la Música. L'objectiu era donar un allotjament als músics que venien a actuar. Però poc abans que l'Ajuntament de Barcelona en donés el vistiplau va passar a mans de l'empresa privada Olivia Hotels, deixant en evidència l'interès lucratiu de l'operació. Aquest canvi de mans, però, que hauria hagut de fer sospitar l'ajuntament, no es va comunicar i el projecte va continuar endavant.

El tinent d'alcalde Ramon García-Bragado va insistir ahir davant de la jutge que instrueix el cas que no va saber que els terrenys havien canviat de mans fins a l'agost del 2009, a partir de la trucada d'una periodista. I va afegir que si hagués sabut que l'operació ja no depenia de la Fundació del Palau de la Música tot hauria estat diferent: 'Aquest hotel tenia sentit si era del Palau', va declarar. A partir de les declaracions d'ahir, el cas se centra ara a confirmar si García-Bragado diu la veritat i realment desconeixia el canvi de propietari i, si és així, esbrinar qui ho va silenciar i per què.

Cal esbrinar qui va silenciar el canvi de propietat i per què ho va fer

A la declaració que es va fer a finals de juny, el director jurídic d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Enric Lambies, va declarar que Olivia Hotels li va comunicar que era el nou propietari del terreny l'any 2008 i ell ho va comunicar a Ramon Massaguer, gerent d'Urbanisme. Però ell ho nega. L'advocat de l'acusació particular que exerceixen els veïns, Àlex Solà, va explicar ahir: 'Entre Lambies i Massaguer es trenca la cadena'. Un dels dos menteix. Enric Lambies havia de declarar també ahir, després de Massaguer i García-Bragado, però com que la sessió es va allargar massa, la jutge Míriam de Rosa va decidir ajornar-ho fins a la setmana vinent.

A part d'aquesta contradicció entre els dos alts càrrecs, la fiscalia està convençuda que Jordi Montull, mà dreta de Fèlix Millet, va enviar una carta a Massaguer l'any 2008 en què li explicava el canvi de titularitat. Però a l'ajuntament no hi ha cap registre d'aquesta carta, de manera que és difícil de demostrar. I encara hi ha més indicis que apunten que el Departament d'Urbanisme havia de tenir constància del canvi de propietari: durant els anys 2008, 2009 i 2010 va ser Olivia Hotels qui va pagar l'impost sobre béns immobles (IBI) d'aquells terrenys, de manera que l'Ajuntament de Barcelona tenia documents oficials que acreditaven el traspàs. També se sap que algú de l'ajuntament però es desconeix qui va consultar el registre de la propietat per saber qui era l'amo d'aquests terrenys el febrer del 2008. Finalment, l'últim indici que fa gairebé increïble la versió de l'ajuntament és que Olivia Hotels va arribar a demanar una llicència d'obres municipal per actuar sobre els terrenys.

Avui hauran de comparèixer Fèlix Millet, Montull i Carles Díaz

La investigació haurà de determinar si qualsevol d'aquests indicis demostra que algun dels imputats menteix. Per arribar fins al final, avui els que s'hauran de sotmetre a les preguntes dels advocats, el fiscal i la jutge són Fèlix Millet, Jordi Montull i també l'arquitecte Carles Díaz, del despatx d'Óscar Tusquets, que era darrere del projecte.

Tant Massaguer com García-Bragado van començar aquest procés com a testimonis arran de la denúncia de l'Associació de Veïns del Casc Antic i de la posterior investigació del fiscal. Després de la declaració que van fer el passat mes de juny, però, De Rosa els va imputar. La jutge considera que sabien perfectament que els terrenys de l'hotel del Palau havien canviat de mans i que ho van silenciar per afavorir una 'operació especulativa'. Segons la interlocutòria, Massaguer, García-Bragado i Carles Díaz, 'van faltar a la veritat en la tramitació, amagant una operació especulativa existent, a favor d'un tercer'. Els dos polítics van posar el seu càrrec a disposició de l'alcalde i aquest els va acceptar i els va apartar de les seves funcions, cosa que va provocar un terratrèmol polític dins de l'ajuntament.

Arran d'aquest possible cas de prevaricació, tràfic d'influències i falsedat documental, Millet i Montull van haver d'estar 13 dies a la presó, per evitar que intentessin influir en la investigació. Per l'altre procés obert, el desfalc del Palau de la Música que es va descobrir el juliol del 2009, ni Millet ni Montull han entrar mai a la presó.

Els terrenys de la polèmica eren inicialment propietat de La Salle Comtal. La Fundació del Palau de la Música li va oferir a l'escola una reforma de les instal·lacions a canvi de la cessió d'uns terrenys per fer-hi un hotel. La Salle va acceptar i l'ajuntament i la Generalitat hi van posar totes les facilitats. Quan tot el projecte ja estava encarrilat gràcies a les bones relacions que tenien Millet i Montull, van buscar una empresa hotelera per tancar l'operació. Olivia Hotels es quedava amb els terrenys i els podria explotar. A canvi, per les gestions fetes, l'empresa hotelera havia de pagar 3,5 milions d'euros a la Fundació del Palau. El 31 de juliol del 2009, quan oficialment l'Ajuntament de Barcelona coneix el canvi de titularitat, des d'Urbanisme van demanar explicacions a la Fundació del Palau, que va dir que preferia deixar estar el projecte.

Ahir, després de sotmetre's durant més d'una hora i mitja a les preguntes de vuit advocats, el fiscal i la jutge, García-Bragado va explicar als periodistes que acabava de defensar 'l'honorabilitat' de tots els imputats i va celebrar haver tingut l'oportunitat de 'contestar a totes les preguntes'. Quan els periodistes li van preguntar si hauria tirat endavant aquest projecte si des d'un principi hagués sabut que al darrere hi havia una empresa hotelera, va respondre que s'hauria hagut de fer un nou expedient i després decidir-ho.

En una declaració anterior, García-Bragado va explicar que el Palau era una entitat 'important, admirada i de confiança' i per aquest motiu l'ajuntament va cometre un error 'per un excés de confiança'. Quan el juliol de l'any passat els Mossos d'Esquadra van entrar al Palau de la Música, 'va començar una altra pel·lícula', segons el tinent d'alcalde que, pels càrrecs que ha ocupat, ha seguit el procés des de l'ajuntament i des de la Generalitat.

L'advocat de Jordi Montull, Jordi Pina, que també hi va participar durant les dues declaracions, va explicar que en cap cas es pot parlar d'un delicte de prevaricació, perquè els promotors van intentar convèncer els implicats i l'equip de govern va convèncer la resta de partits de l'ajuntament.

Al marge de la investigació judicial, que continua el seu curs, l'Ajuntament de Barcelona va crear abans de l'estiu una comissió d'investigació per arribar al final d'aquest cas. El primer pas per iniciar aquesta investigació paral·lela va ser demanar una auditoria de tot el procés. Segons les previsions, l'informe es presentarà la setmana vinent i immediatament després començaran les compareixences de totes les persones implicades en el cas.

Malgrat tot, segons el reglament, a diferència de la investigació judicial, ningú no està obligat a comparèixer si no ho vol. Es dóna la circumstància que tots els partits polítics de l'Ajuntament de Barcelona van votar a favor de l'hotel, menys ERC.