Barcelona es pot comparar a Nova York? ¿En podem aprendre res d'interessant, per exemple, de la manera de gestionar els cossos policials de cara a la seguretat ciutadana? Ho diem perquè aquests darrers dies la Guàrdia Urbana del cap i casal ha obert un període de reflexió amb un ull posat en la manera de funcionar de la policia de Nova York. I el resultat d'aquesta reflexió, que encara està en curs, dissortadament ens temem que no donarà els resultats que se'n podrien esperar i que molts ciutadans desitgem.

Totes les informacions apunten al fet que el model nou serà enfocat gairebé exclusivament a enfortir la lluita contra la inseguretat ciutadana. I en aquest sentit emulant el fet que els municipals de Nova York tenen al seu càrrec tot el control policial de la ciutat s'apunta fins i tot a replantejar la relació de cohabitació amb els Mossos d'Esquadra existent fins ara.

Calen agents que vigilin la delinqüència però que també ajudin a fer una ciutat més justa i harmoniosa

Està bé tenir una guàrdia urbana potent i ambiciosa, però Barcelona no és Nova York en un punt clau: no té ni la plantilla necessària ni, encara menys, els mitjans. Si ja, avui en dia, un dels problemes greus de Barcelona és la manca de guàrdies urbans, si a més se'ls exigeix una atenció superior a la qüestió de la inseguretat, la possibilitat que no puguin atendre-ho tot és alta. En època de crisi econòmica costa molt fer una política expansiva com la que el nou gerent de seguretat municipal, el senyor Delort, té al cap. La plantilla de la Guàrdia Urbana va créixer una mica durant els últims mandats socialistes, davant l'evidència que era imprescindible, no ja pel fet d'abordar noves responsabilitats, sinó simplement per cobrir les que ja tenien.

Hi ha una cosa que qualsevol ciutadà barceloní té claríssima: la Guàrdia Urbana, que vigili la delinqüència però que també ajudi a fer una ciutat més justa i harmoniosa. Volem molts més municipals perquè vigilin, controlin i sancionin tots els conductors descontrolats, tots els que envaeixen els carrils bici i fan inútil qualsevol norma sobre el tema, i tots els ciclistes que fan l'imbècil per les voreres. Cal guàrdia municipal per sancionar durament i sense por tot el caos de circulació originat per indisciplina viària innecessària (per exemple, les furgonetes repartidores, que col·lapsen un carrer simplement perquè volen parar a repartir exactament davant del seu destí).

Mentre no es doblin els integrants de la Guàrdia Urbana, amb la seva dotació econòmica corresponent, és imprescindible i fins i tot necessari i aconsellable que els Mossos d'Esquadra estiguin desplegats per Barcelona, sols o en companyia de policia municipal. Barcelona no és Nova York per moltíssims conceptes. El tema sobre el qual ha de treballar un dels grups de dirigents de la policia del cap i casal és 'cap on ha d'anar la Guàrdia Urbana?'.

No estem gens segurs que la direcció sigui prioritzar la lluita contra la inseguretat i abandonar la de l'incivisme. Almenys mentre no ens assegurin que una directriu d'aquesta mena no va acompanyada d'una multiplicació brutal de pressupost. Com que això no serà així, almenys durant els propers anys, sense dubtar de la bona fe de l'intent i, sobretot, agradablement sorpresos davant aquesta mena d'autoreflexió tan profunda ordenada des de la cúpula municipal, som escèptics respecte als resultats possibles.