Una nit entre turistes i indigents a l'aeroport del Prat

A dos quarts d'una s'apaguen els llums de la terminal 1 de l'aeroport del Prat. Només queda en marxa una il·luminació molt tènue que convida a dormir als que encara no ho fan a aquella hora. El silenci regna a l'espaiós vestíbul de la terminal, on una cinquantena de persones dormen repartides entre els bancs i els racons més foscos. La majoria són turistes que agafen un dels primers vols del matí i es volen estalviar l'hotel, però n'hi ha d'altres que han fet de l'aeroport la seva llar. Ni els uns ni els altres podran dormir a l'aeroport a partir de mitjans de febrer, quan Aena tancarà els accessos a les dues terminals entre les dotze i les cinc de la matinada per evitar aquesta situació.

A la terminal 1, un dels indigents dorm senzillament assegut en un banc amb una jaqueta per sobre i una petita bossa de plàstic on guarda les seves pertinences més bàsiques. Davant seu, dues joves dormen plàcidament amb un carretó ple de maletes. Pràcticament al seu costat, un home de mitjana edat amb corbata i auriculars a les orelles es treu les sabates i s'estira entre els seients per passar la nit de la manera més còmoda possible. Més enllà, un canadenc, David Fultz, toca la guitarra suaument, tractant-la amb serenor, sense voler molestar la resta de persones que són a prop, ni tan sols la seva parella, la Rachel, que dorm aliena a tot. Han estat dos mesos voltant per Alemanya, Dinamarca, el Marroc i Espanya amb un pressupost ajustat i no és la primera vegada que dormen en un aeroport. "Em sento més segur que al Canadà, on hi ha més indigents dormint i voltant", explica en David, mentre fa temps per agafar un vol que surt a les deu del matí. A les dues de la matinada, tan sols la seva guitarra i una màquina de neteja posen so a un silenci que durant tot el dia és impossible de sentir en un lloc pel qual passen gairebé 30 milions d'usuaris al cap de l'any.

"Em sento més segur que al Canadà, on hi ha més indigents dormint i voltant"

La tranquil·litat de la nova terminal contrasta amb la situació a l'antiga terminal, on els passatgers de baix cost comparteixen espai amb un nombre més alt d'indigents. Allà la llum no s'apaga en tota la nit i a les tres de la matinada un grup de sense sostre, amb clares evidències d'embriaguesa, conversa en veu alta. Una vintena d'indigents dormen envoltats de carretons, amb mantes i en grups d'entre quatre i sis, la majoria a prop de la zona d'arribades. No volen parlar amb estranys i fins i tot insulten alguns dels passatgers que passen massa a prop seu mentre comparteixen una ampolla de cervesa pràcticament buida. És la primera imatge de Barcelona que es troben els viatgers d'un vol que arriba des de Dublín a les tres de la matinada. Un dels treballadors de la terminal reconeix que "acostuma a haver-hi problemes amb els indigents". Una de les persones que embala maletes explica que "durant el dia no donen gaires problemes, però moltes nits arriben beguts i llavors criden, es barallen entre ells o fins i tot increpen els turistes que estan al seu aire".

Segons en Josep, nom fictici d'un sense sostre que des del novembre viu a la terminal 1 de l'aeroport i que prefereix restar en l'anonimat, "la nova terminal és molt més tranquil·la i segura que l'antiga". Pel Josep, "el principal problema de molts dels que dormen aquí és l'alcohol". Ell no beu, però explica que és molt fàcil trobar alcohol a l'aeroport. "Molts turistes deixen ampolles mig plenes de whisky a les papereres, qui no s'emborratxa és perquè no vol", com és el seu cas. Segons els seus càlculs, a la nova terminal hi dormen una dotzena de persones, i la majoria s'emborratxen sovint. "La setmana passada, un d'ells anava molt borratxo i va començar a anar d'una banda a l'altra amb un carretó fins que va trencar un vidre i va venir la policia a detenir-lo", explica en Josep a tall d'exemple. Tot i això, assegura que la situació és molt més greu a la terminal 2.

És fàcil emborratxar-se, els turistes deixen ampolles mig plenes a les papereres

En Josep vivia a Barcelona, provenia del sector agrícola, però es va quedar sense feina i al cap d'uns anys tots els estalvis es van anar acabant fins que no va poder fer front als deutes que tenia i va ser desnonat. Abans d'arribar a l'aeroport, va dormir uns mesos a l'Estació del Nord de Barcelona. A l'octubre els van prohibir dormir dins de l'estació entre la una i les cinc de la matinada. "Als bancs de fora no s'hi estava malament, però de vegades feia massa fred".

Quan un company li va parlar de l'aeroport, es va animar a provar-ho una nit. Des de llavors, ha passat totes les nits a la terminal, un espai que no dubta a comparar amb "un hotel de cinc estrelles, amb lavabos netejats cada hora, seguretat i una temperatura idònia". Res a veure amb l'estació d'autobusos, on "feia una pudor insuportable".

En Josep passa el dia a Barcelona i a la nit torna a l'aeroport. Llegeix sovint el diari i està al corrent del que passa a la plaça Tahrir del Caire, però dissabte a la nit encara no s'havia assabentat del tancament nocturn de l'aeroport anunciat per Aena. Després de mostrar-se preocupat, assegura que si els fan fora tractarà de dormir en algun lloc de l'església. Es queixa de la manca d'ajuts que li donen tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona i assegura que cada dia busca feina. Mentre no en trobi, en Josep continuarà vivint del menjar que li donen a les cases de caritat i a la botiga d'un conegut. I a les seves preocupacions, des d'ara n'hi suma una altra no menys important: quan arribarà el moment que el facin fora de l'aeroport i què farà a partir de llavors.