Ja és dijous, ja han passat quatre dies des de la consulta barcelonina per la independència i ja n'han passat moltíssims més des del primer dia, a Arenys de Munt. Tot el que se'n pogués dir ja s'ha dit. Han quedat clares totes les postures. I, curiosament, les que es van establir el primer dia no han canviat, no hi ha hagut una evolució del pensament sobre el fenomen provocat per la implementació de la mateixa experiència.

La dreta catalana espanyolista continua insistint en l'absurd de menysprear el procés tot qualificant-lo d'il·legal. És una bajanada perquè, efectivament, aquest procés de consultes no ha buscat mai cap legalitat. La dreta espanyolista catalana dramatitza el fet i tiba buscant la complicitat de la por. És la seva reacció i la seva actitud. Però val a dir que és una posició molt feble, perquè des de l'inici s'ha dit que la iniciativa era estrictament privada. I allò que els diaris espanyols en general afirmaven per desqualificar-la, és a dir, que tenia tant de valor com si un casal d'avis demanés l'opinió sobre si la gent preferia moqueta o parquet al menjador, també continua sent vigent. Sí, la consulta és equivalent a això perquè ni vol ni ha volgut entrar en la via de la legalitat. Però és que d'aquí és d'on treu la seva immensa força.

Les consultes han trencat el tabú de la independència i han posat la qüestió en termes de normalitat

'Charlotada', deien? Pura por, pur cangueli. Però ja en tenien l'endemà del dia de la consulta d'Arenys de Munt. Només des del reaccio­narisme més ranci poden qualificar d'aquesta manera una iniciativa popular d'aquestes característiques i d'aquest volum. Això és societat civil en estat pur. Bé, si vostès volen, en un noranta per cent (els partits polítics, més o menys, han intentat fer-se seva la iniciativa, però no se n'han sortit). Els centenars de milers de persones que han votat (respectant sempre els que no han considerat convenient de fer-ho) al costat de les desenes de milers que s'hi han compromès, no són una cosa que s'hagi de menysprear. I en el fons ho saben. Ep, igual que ho saben els partits polítics catalans: ara per ara és una força dispersa políticament parlant, però el dia que deixi de ser-ho, ni que sigui en una proporció mínima, les coses poden canviar. Si més no, el que les consultes han aconseguit és trencar el tabú de la independència. El fet de posar la qüestió en termes de simple presència pública, de simple normalitat, és un avenç tan gran que encara ara no hi ha prou perspectiva per mesurar-ho.

I, avui, quan el procés de consultes sobre la independència ha arribat al seu punt àlgid amb els resultats de la ciutat de Barcelona, deixin-m'ho dir: la pregunta és massa llarga i pomposa i busca el que no hauria de buscar: l'aparença d'una solemnitat que, precisament, no quadra amb el que és aquesta consulta, que és paral·lela, popular i no oficial: 'Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea' seria, si de cas, i com a molt, el text del referèndum per la independència, el de debò, el definitiu. Avui dia, demanant si vols que la nació catalana esdevingui un Estat de dret independent ja n'hi ha prou. Ja se suposa que vols que sigui democràtic i social i que estigui integrat en la Unió Europea. Ja se suposa que la majoria no volem una Catalunya independent no democràtica, no social i no integrada en la Unió Europea.