El recurs que va presentar el PP de Barcelona al TSJC després de les eleccions municipals ha canviat la distribució del futur Ajuntament. Des d'ahir, el PP té un regidor més (es queda amb 9) i CiU un de menys (14). Aquest canvi obligarà els nacionalistes a formar el govern més minoritari de la ciutat des que va acabar la dictadura. A l'Ajuntament de Barcelona la majoria se situa a partir dels 21 regidors.

Aquest petit canvi de distribució pot alterar algunes votacions importants, ja que els convergents, en cas d'arribar a algun acord amb ERC, com tot sembla indicar, es quedaran amb 16 regidors, els mateixos que sumen el PSC i ICV-EUiA. Això donarà al PP la clau per decantar la balança cap al govern o cap a l'oposició.

Conscient d'això, la portaveu del PP a Barcelona, Àngels Esteller, va comparèixer ahir davant la premsa per destacar que es tracta 'd'una gran notícia' i que amb la nova distribució es queden només a dos regidors dels socialistes. Esteller va aprofitar l'altaveu dels mitjans de comunicació per avisar CiU que 'les forces han canviat' i per recordar-li que els populars han tingut la mateixa progressió que els convergents, ja que han crescut dos regidors respecte a les eleccions anteriors. Després dels comicis, el PP confiava que formaria govern amb CiU, però Xavier Trias va refusar aquesta opció i va anunciar que governaria en minoria, com sempre havia defensat.

Els que ahir no estaven tan contents eren els convergents, que després de guanyar les eleccions municipals es volien posar a treballar de seguida, però el recurs del PP els ho va impedir. La resta d'ajuntaments catalans (tret del de Girona, que té un conflicte similar) es van constituir el passat dia 11.

El portaveu del grup municipal de CiU, Joaquim Forn, va anunciar ahir que ja estan preparant un recurs, que presentaran demà al Tribunal Constitucional, per intentar recuperar el quinzè regidor que els ha pres del PP. Forn es va mostrar convençut que el recurs els donarà la raó, però, sigui com sigui, l'Ajuntament de Barcelona s'haurà de constituir el proper 1 de juliol i, aquell dia, Xavier Trias només comptarà amb 14 regidors. Forn va assegurar ahir que la pèrdua d'aquest regidor no canvia les coses perquè, de totes maneres, haurien necessitat pactes puntuals amb el PSC o el PP per arribar a la majoria.

Els convergents, que durant tota la legislatura han acusat de 'feble' el govern de Jordi Hereu, es troben ara amb menys regidors que els que tenien els socialistes. PSC i ICV-EUiA sumaven 18 regidors davant dels 14 que tindrà el govern de CiU. 'La diferència és que nosaltres actuarem conscients que tenim 14 regidors i sabent que necessitem pactar. Ells només en tenien 18 i es pensaven que tenien majoria', va raonar Forn.

A més de complicar les votacions per una qüestió aritmètica, la pèrdua d'aquest regidor també obligarà CiU a sobrecarregar els regidors amb diverses carteres, una cosa que preocupa, i molt, Xavier Trias. Els 14 regidors hauran de gestionar els deu districtes de Barcelona i totes les àrees de la ciutat, una tasca que es preveu molt difícil.

En una nota emesa ahir, la portaveu del PSC, Assumpta Escarp, va dir que 'Xavier Trias presidirà el govern més feble de la història de Barcelona' i va pronosticar que 'no podrà amagar gaire més temps quina és la seva parella de ball: el PP més conservador que representa Fernández Díaz'.

El líder d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, va dir que aquest canvi farà que la victòria de CiU sigui 'més modesta', mentre que ERC va proposar fer un govern d'unitat on hi hagi totes les forces, tret del PP.

En el recurs, els populars reclamaven 66 vots que s'havien considerat nuls. La decisió del TSJC fixa que 57 d'aquests 66 són vàlids. I a partir de 56, el regidor passava als populars. Els vots que el TSJC no ha considerat vàlids són els que tenien frases escrites amb bolígraf. Segons la sentència, alguns electors havien escrit frases com ara 'T'estimo, Alícia, guapa' (en referència a Alícia Sánchez-Camacho). També s'han rebutjat algunes paperetes on havien escrit 'No ens representeu' o 'Lladres'. El PP va recórrer primer a la Junta Electoral, que no li va donar la raó, de manera que va traslladar el recurs al TSJC.