Els socialistes ploren la pèrdua de Barcelona, la primera ciutat de Catalunya, però almenys han recuperat Sant Jaume de Frontanyà, l'Ajuntament més petit del país amb només 24 habitants, governat fins ara per un regidor d'ERC. Yvet Moncusí, una jove militant descendent del primer alcalde socialista del poble, amagat a mil metres entre els frondosos boscos del Berguedà, serà probablement la nova alcaldessa. Aquest cas tan pictòric podria servir de metàfora per a la regeneració des de baix del PSC, massa aferrat a les convencions i codis de la cultura urbana tradicional i la política d'aparatchik.

Però la política segueix. CiU i el PP de Catalunya es van creuar ahir els primers missatges per sondejar posicions de cara a la formació d'una majoria estable a Barcelona i altres ciutats. Els populars estan decidits a treure el màxim partit de la seva fulgurant expansió i han anticipat la seva determinació de governar a Badalona, peça emblemàtica del seu èxit electoral a cavall d'un discurs dur sobre seguretat i immigració. Diuen que no acceptaran 'intercanvi de cromos', en al·lusió a Barcelona, Badalona i Tarragona, on es concentren els moviments del mercat. De moment només tuitegen.

Duran i Lleida ofereix acords de geometria variable en cada municipi

Mentre la direcció de la federació nacionalista celebrava la seva històrica victòria, l'executiva del PSC va debatre durant quatre hores l'abast i significat del desastre, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Alguns membres de l'executiva van arribar a plantejar la inevitabilitat d'un avançament de les legislatives, però finalment el partit es va limitar a assumir la 'severa derrota' i mantenir l'actual calendari del congrés a l'octubre. Esperar no deixa de ser una forma d'actuar.

El portaveu del PSC, Miquel Iceta, va assenyalar el 'malestar social que ha castigat principalment els governs' com la 'principal causa' de la pèrdua de més de 200.000 vots i més de 450 regidors a tot Catalunya. Iceta no va dubtar a dir que les eleccions han constituït una 'sanció ciutadana molt important cap al Govern d'Espanya i la seva política', però va reiterar el suport del PSC a l'executiu espanyol. La ministra Carme Chacón no va assistir al respons perquè estava de viatge a Brussel·les.

Els populars estan decidits a treure el màxim partit de la seva expansió

La direcció de CiU s'ha declarat oberta a pactes de 'geometria variable' en funció de cada municipi, amb l'única exclusió expressa de la Plataforma per Catalunya (PxC), organització d'extrema dreta que ja ha desembarcat amb força a l'antic cinturó roig de Barcelona, com ara l'Hospitalet, Santa Coloma, Sant Boi i Sant Adrià. Després de consolidar-se al Vendrell i Vic, la seva ciutat d'origen, el partit de Josep Anglada ha fet el salt també a altres ciutats intermèdies de la segona gran corona metropolitana, com ara Manresa, Igualada i Mataró, en mans de CiU. Les dades acrediten que la inquietant expansió de PxC s'ha fet en bona part a costa del vot socialista. Ja ha passat en altres països.

A més de Barcelona, on Xavier Trias diu estar preparat per governar en minoria, CiU i PP s'enfronten a la gran incògnita de Badalona, on el polèmic Xavier García Albiol ha concentrat tot el vot de la dreta però necessita el suport de CiU per ser alcalde i esquivar la virtual aliança entre el PSC i ICV. El líder d'ICV, Joan Herrera, va fer ahir una crida formal a la resta de partits per barrar el pas al PP a Badalona i Castelldefels, on és la força més votada.

El possible joc d'aliances entre CiU i el PP s'estén també a Tarragona, on el mateix Duran i Lleida ja va insinuar diumenge un possible acord entre les dues forces per recuperar l'alcaldia i deixar amb un pam de nas l'alcalde socialista, Josep Fèlix Ballesteros. De cromos, n'hi ha.

Visiblement entonat, el PP ja ha mostrat les seves cartes: 'Nosaltres tenim dues prioritats: en primer lloc, governar i ser decisius en l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona i, en segon lloc, governar allà on el PP ha estat la llista més votada i ens correspon i ens mereixem governar', va afirmar ahir la presidenta del partit a Catalunya. Sánchez-Camacho, novament enfortida després de l'èxit electoral del 28-N, assegura que cada candidat serà autònom per decidir, però va anunciar que ella mateixa presidirà una 'comissió negociadora' encarregada de portar a la pràctica la prioritat d''apostar pel canvi' i garantir que els pactes 'no desnaturalitzin el resultat de les urnes'.

Amb 3.860 regidors (473 més), CiU es va llevar ahir triomfant a Barcelona i Girona i com a força majoritària en 29 capitals comarcals (16 en 2007). També és hegemònica en set ciutats de més de 50.000 habitants, quan fins ara només tenia Sant Cugat del Vallès i Manresa. La renda afegida és de pes, en conquerir les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona i la virtual presidència de la poderosa corporació de Barcelona, on ja és força majoritària. El sismògraf encara tremola.