Després de la Diagonal, l'Ajuntament diu que torna a apostar pels projectes de proximitat. Aquesta és la llista que li fan arribar els veïns.

Trinitat Vella. Seguretat i neteja

Ciutat Vella demana que tots els barris obrin les seves narcosales

La pressió turística i les realitats socials converteixen Ciutat Vella en un districte molt diferent de la resta. Els veïns de la part més antiga de la ciutat reclamen ambulatoris i poli­esportius, com a la resta de barris, però, a més, tenen algunes reivindicacions molt específiques. Una és que la resta de districtes obrin les seves narcosales, per reduir la pressió que té el Raval. També exigeixen més fermesa a l'hora de des­articular alguns punts de venda de droga que hi ha a la zona. Als entorns de la Rambla, en canvi, demanen que es reguli la prostitució i que se solucioni el problema de la gent sense sostre, que es renovi el paviment i que es millori l'aspecte en general per poder aconseguir que la Unesco declari la Rambla Patrimoni de la Humanitat.

Des del barri Gòtic, els veïnsfa temps que reclamen que es tanquin els apartaments turístics, ja que consideren que n'hi ha massa i que el barri pateix una invasió de turistes, especialment als mesos d'estiu. Segons els veïns, Ciutat Vella és el districte amb més apartaments turístics de tot l'Estat espanyol i necessita una atenció especial. Els veïns de la Barceloneta volen ajuda de les administracions contra l'assetjament immobiliari que practiquen algunes promotores.

L'Eixample té problemes de trànsit i vol regular la prostitució

Eixample. Mobilitat

Al districte més poblat de la ciutat comparteixen alguns dels problemes de Ciutat Vella. L'impacte del turisme també comporta inconvenients, però no pels apartaments, sinó per les cues que provoquen els autobusos que visiten la Sagrada Família. A més, reclamen que es reguli la prostitució, que afecta molt Sant Antoni, i que es destinin més recursos als serveis socials, a la mediació, a la immigració i a l'exclusió. Un altre problema que comparteixen amb Ciutat Vella és el dels robatoris i la falta de seguretat.

L'impacte de les vies del tren és massa agressiu a Sants

A l'esquerra de l'Eixample hi ha, en canvi, una de les reivindicacions més històriques del districte: el trasllat de la presó Model, previst el 2013. L'objectiu és que es traslladin els presos i s'enderroqui una part de l'edifici però mantenint el panòptic. A l'espai alliberat s'hi han d'aixecar equipaments i zones verdes. Les associacions demanen que, per incrementar l'espai lliure, s'acceleri la construcció dels equipaments que s'han de construir al solar del convent de les Germanetes i han sol·licitat formalment que no es desallotgin els okupes de la Gran Via. A Fort Pienc, necessiten més escoles i equipaments, i en tot el districte en general preocupa molt la mobilitat i la falta d'aparcaments per als cotxes.

Sants-Montjüic. L'impacte de les vies

Les Corts vol que s'agilitin els equipaments aprovats al barri

A Sants el cobriment de les viesdel tren continua sent una de les principals preocupacions dels veïns. L'associació veïnal fa anys que reclama a les administracions que minimitzin l'impacte dels trens al barri, sobretot ara, amb l'arribada de l'alta velocitat. Com en la majoria dels barris, des de Sants també reclamen més equipaments i zones verdes. Part d'aquesta manca d'espais s'hauria de solucionar amb la reconversió de l'antiga fàbrica de Can Batlló. En aquest gran recinte s'hi han de fer 1.615 pisos nous (630 dels quals seran de protecció oficial), el Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme, un gran parc de cinc hectàrees, escoles, un equipament esportiu, residències per a la tercera edat, centres d'assistència sanitària i la nova conselleria de Medi Ambient.

Des de l'Associació de Veïns de Sants van explicar que estan a favor de pacificar els carrers, però denuncien que arran d'aquest canvi han perdut en poc temps 190 places d'aparcament als voltants del carrer Olzinelles. La seguretat, especialment a l'Estació de Sants i al Poble-sec, preocupa molt als veïns. També al Poble-sec hi ha alguns problemes de convivència i d'incivisme.

Les Corts. Equipaments

El Parc Güell i la Sedeta centren les reivindicacions gracienques

La reivindicació veïnal més important de les Corts és la polèmica requalificació del Miniestadi del FC Barcelona, que s'ha d'aprovar en el proper ple municipal. Aquests terrenys estaven qualificats com a equipaments per construir serveis, però, arran d'un acord entre l'Ajuntament i el Barça, finalment s'hi faran 1.624 pisos, 812 dels quals seran de protecció oficial. El club esportiu, segons l'acord, haurà de compensar la requalificació comprant un terreny a Montcada i Reixac on es construiran els equipaments que havien d'anar a les Corts. Els veïns, segons que va explicar el seu advocat, Eduard Moreno, ja han presentat les al·legacions al projecte. Un altre problema que denuncien els veïns és la lentitud amb què s'està desenvolupant el projecte de la Colònia Castells, que es remunta a l'any 1999. Des de llavors, s'intenta reallotjar al mateix barri les 210 famílies afectades per fer-hi després una gran zona verda. El pla Anglesola també va per mal camí, segons els veïns, perquè encara no s'han començat a construir els pisos on s'han d'ubicar les 20 famílies que hauran d'anar fora.

Sarrià-Sant Gervasi. Bus de barri

A Nou Barris preocupa l'atur, l'accés a l'habitatge i els serveis socials

Els veïns del districte més ric de la ciutat també reivindiquen. Demanen més seguretat i vigilància a la zona de les Tres Torres, que s'adaptin les voreres als vianants amb mobilitat reduïda a Vallvidrera i que millori el transport públic a Sarrià. Concretament, reclamen un bus de barri que connecti la part alta de Sarrià amb la part baixa, perquè els veïns de la zona de Manel Girona puguinanar fins al centre del nucli antic, on hi ha el mercat. A la zona de Sant Gervasi sud i al Putget torna a aparèixer la necessitat d'equipaments públics.

Gràcia. Parc Güell i la Sedeta

Una de les principals preocupacions de Gràcia se centra en el Parc Güell. Segons els veïns del Coll-Vallcarca, l'Ajuntament vol limitar l'accés al parc per reduir l'impacte turístic. Per fer-ho caldria instal·lar uns torns i això ha posat els veïns en peu de guerra. Tenen por que a la llarga s'obligui a pagar per entrar-hi i defensen que el Parc Güell és un espai públic i volen que continuï així. Tot i que des del Districte han desmentit que vulguin fer pagar per entrar al recinte, els veïns han creat una nova plataforma i han recollit firmes.

Al Camp d'en Grassot i Gràcia Nova la protesta també és en favor d'un espai lliure. Els veïns d'aquesta zona estan mobilitzats per evitar que es construeixin equipaments als Jardins de la Sedeta. Reclamen que aquest espai ha de continuar sent una plaça i demanen que es reformi i es qualifiqui com a zona verda. Els veïns estan a favor dels equipaments, però volen que es facin en un altre lloc, ja que la Sedeta és una de les poques places que té el barri. A la Vila de Gràcia, els veïns demanen que es retirin les reixes de la plaça de les Dones del 36 i els més joves s'oposen al tancament del Casal de Joves de Gràcia, al carrer Ros de Olano.

Horta-Guinardó. Parc dels Tres Turons

Des de fa temps a molts barris d'Horta-Guinardó preocupa el pla dels Tres Turons, que vol unir el turó de la Rovira, amb el del Carmel i el de la Creueta del Coll. El projecte ja està acordat, però tant l'Ajuntament com els veïns han volgut deixar una porta oberta per a futurs canvis. Segons el pla pactat, s'han d'expropiar 476 habitatges per convertir el parc en una zona verda sense habitatges.

Al Carmel, els veïns estan recollint firmes per un centre geriàtric, i una mica més avall, a la part baixa del Guinardó, els veïns reclamen des de fa anys una escola bressol, que podria construir-se entre la travessera de Gràcia i Sardenya. Molt a prop de les antigues casernes, al Jardí dels Prínceps de Girona, els veïns volen que l'Ajuntament tregui el llac que hi ha al parc, ja que ningú l'aprofita i prefereixen espais perquè hi juguin els nens.

Nou Barris. Feina i habitatge

A Nou Barris un dels principals problemes és l'atur. Es tracta del districte amb la renda més baixa de Barcelona. La falta de feina genera un problema econòmic i incrementa la dificultat per accedir a un habitatge. A més d'aquests maldecaps estructurals, els veïns reclamen diferents equipaments a tots els barris del districte. També hi ha una antiga reclamació que els veïns no es cansen mai de recordar: que la línia groga de metro pari a Virrei Amat. De fet, el metro ja hi passa i només caldria fer-hi una estació. A més del metro, molts punts de Nou Barris reclamen que es millori la xarxa de transport públic. A la Prosperitat, el barri més poblat de Nou Barris, reclamen un poliesportiu que ja estava aprovat per l'Ajuntament i s'oposen al tancament del Casal de Joves. A més, volen més educadors de carrer i més assistència social.

Sant Andreu. Serveis

A Sant Andreu el que més preocupa als veïns torna a ser la manca d'equipaments. El 2005 es van pactar moltíssims serveis als terrenys que ocupaven les casernes de Sant Andreu i, per ara, només han fet l'escola i la comissaria dels Mossos d'Esquadra. Els veïns recorden que encara falta un ambulatori, amb diferents serveis sociosanitaris; una residència de gent gran, una biblio­teca, un centre cívic, un poli­esportiu i pisos de protecció oficial. Aquesta reivindicació és molt similar a la dels veïns de l'antiga fàbrica Fabra i Coats, on des de fa temps s'han de fer més serveis, alguns dels quals seran per a tota la ciutat. A més, els veïns demanen que el pla Sant Andreu - Sagrera,que amb l'excusa de l'arribada de l'alta velocitat ha de transformar tota la zona, hauria de preveure nous equipaments. Des del barri també estan consen­suant amb el districte els límits del casc antic per protegir­-lo i conservar-lo.

Sant Martí. Habitatges socials

Als barris de Sant Martí centren els seus esforços en els equipaments que l'Ajuntament havia de fer a l'entorn de la plaça de les Glòries, just al costat de l'edifici Ona, el que l'alcalde ja ha anunciat que no farà durant aquest mandat. En aquest solar s'hi ha de fer una biblioteca, un casal de barri i un ambulatori. Els veïns també critiquen el retard en la construcció dels pisos protegits del 22@, i denuncien que les oficines i les pisos de mercat lliure sí que s'han construït de seguida. Com a Sant Andreu, al Poblenou també hi ha un projecte per delimitar el casc antic per protegir-lo i conservar-lo.