Público
Público

Girona perd la batalla

Prostitució. Recorregut pels escenaris d'una xacra social

LLUÏSA FUENTES

A les carreteres de les comarques gironines hi ha localitzats 140 punts de prostitució, segons les dades amb què treballen els Mossos d'Esquadra. Aquests llocs, on habitualment una o més prostitutes es col·loquen per oferir serveis sexuals, han augmentat un 31% en els últims dos anys. Precisament, va ser fa dos anys quan la Generalitat va encarregar per primera vegada un informe complet sobre la prostitució de carretera en què van participar els departaments de Treball, Interior i Salut i organitzacions no governamentals. Aleshores es van detectar 107 punts on es mercadejava amb el sexe.

La proximitat amb la frontera, la crisi econòmica i el fet que a França està prohibit exercir la prostitució, són els arguments que expliquen l'augment que ha experimentat aquesta zona en els últims anys. Davant la falta d'ac­cions que haurien d'adoptar altres administracions supra­municipals, molts ajuntaments de les comarques gironines han aprovat normatives per intentar frenar la prostitució de carretera. El consistori paradigmàtic d'aquesta lluita és el de la Jonquera, on el ju­liol passat van engegar una normativa que preveia multes de fins a tres mil euros per a les prostitutes que fossin enxampades exercint a la via pública, però també per als clients.

Els ajuntaments no tenen prou competència per frenar el problema

'Hem posat 600 sancions i no n'hem cobrat pràcticament cap, i això representa una feina administrativa que no podem assumir. La policia municipal no es pot dedicar només a perseguir prostitutes', explica l'alcalde, Jordi Cabezas, que s'ha vist obligat a susprendre la normativa. L'alcalde justifica la decisió argumentant que 'no podem portar al jutjat algú que incompleix les ordenances municipals. Són noies sense un domicili fix i cobrar les sancions amb aquestes condicions és díficil', assegura.

Al llarg dels 55 quilòmetres que separen Girona de la Jonquera es poden veure una desena de punts de prostitució. A l'encreuament de la carretera N-II amb Medinyà, entre un restaurant i una gasolinera, hi ha la Nàdia. Diu que fa pocs mesos que va arribar de Bulgària i que té 28 anys, però n'aparenta uns quants més. 'Avui no he tingut cap client', lamenta la Nàdia amb un castellà molt precari. 'Hi ha molta crisi i ara no faig més de tres o quatre serveis diaris. És catastròfic', afegeix.

La manca d'un mínim de condicions higièniques és el principal inconvenient que pateixen les prostitutes de carretera. Un altre dels problemes, segons expliquen els habituals d'aquesta via, són els accidents de trànsit provocats pels conductors que s'aturen a mirar o a parlar amb les noies. Precisament, Juan Antonio, un transportista que cada dia circula per la N-II explica que a la cruïlla que va cap a Vilajoan 'fa dues setmanes un conductor es va aturar a parlar amb una d'elles i va fer bolcar un altre camió'.

Les noies pateixen unes condicions higièniques deplorables

A la cruïlla de l'accident hi ha la Daniela, una romanesa de 25 anys. Explica que fa cinc anys que exerceix en aquest mateix punt, però que aviat deixarà la carretera perquè té planejat casar-se amb el seu nòvio i tornar a Romania, on hi ha la seva filla d'un any. La Daniela es prostitueix a la carretera perquè 'es guanyen més diners que en un club'. Assegura que ella no està notant la crisi: 'Acostumo a tenir 10 o 15 clients cada dia, els mateixos que abans. Els cobro de 20 a 30 euros, en funció del tipus de servei que em demanen', aclareix.

Pocs quilòmetres més amunt hi treballen la Beatriz i la Sònia (noms triats per preservar la seva identitat). 'A Bulgària guanyes 200 euros al mes i aquí pots fer 100 euros al dia', revelen.

Ut nis nonsed dolore feu facincin et dolor se euis adiat lobortin

A mesura que el conductor s'acosta a la Jonquera, la presència de les prostitutes s'intensifica. Al poble, l'Ajuntament en té comptabilitzades una trentena, la majoria dels països de l'Est, sobretot de Bulgària, Romania i Polònia.

L'Annie, de Búlgaria, és una de les noies que fa més temps que treballa en aquests indret fronterer. Explica que va provar de treballar en un club però que prefereix la carretera perquè aconsegueix més diners, abans de la crisi guanyava entre 500 i 800 euros diaris. La policia municipal de la Jonquera l'ha multat diverses vegades, però ella diu que no pot assumir les sancions perquè l'habitació de l'hotel on viu costa 25 euros al dia.

A la rotonda d'accés a la zona de l'antiga duana hi ha l'Alexandra, una romanesa de 19 anys. També comparteix l'opinió que exercir al carrer és més dur però que comporta més ingressos. Ella es queixa que l'augment de competència fa que algunes prostitutes abaixin els preus dels serveis. De moment, no es planteja deixar la prostitució, tot i que la seva il·lusió és tornar al seu país i acabar els estudis. La policia local també li ha posat multes però tampoc n'ha pagat cap, sap que si no obre cap compte corrent els agents no hi tenen res a fer.

'A Bulgària guanyes 200 euros al mes, i aquí en pots fer 100 al dia'

La situació s'ha agreujat fins al punt que hi ha transportistes que se senten assetjats. Com és el cas de l'Antonio, que lamenta que 'quan entrem a Espanya per la Jonquera el primer que veiem són les prostitutes. N'hi ha que es fiquen dins la cabina del camió per provocar, i si els dius que no i les fas fora t'insulten, és una vergonya. La permissivitat que hi ha aquí no la veus enlloc més. I el més trist és que això passa a la porta d'Europa'.

El seu company, l'Ambrosio, posa l'exemple de països com França i Alemanya, que han aconseguit prohibir la prostitució, o Holanda o Suècia, que han arribat a regular-la. No s'explica com a l'Estat espanyol les administracions no actuen per regular el tema.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias