La falta de col·laboració de les caixes d'estalvis ha fet de moment inviable el pla impulsat per la Generalitat que pretenia frenar els desnonaments de persones que passen per dificultats econòmiques i no poden fer front als pagaments de la hipoteca. L'augment de l'atur ha fet créixer la xifra de ciutadans en aquesta situació i la Generalitat havia impulsat la creació d'un servei en el marc del Pla Nacional per l'Habitatge aprovat el gener passat.

L'oficina que la conselleria d'Habitatge havia previst crear ja hauria d'estar en fun­cionament, però la falta de col·laboració de les caixes no ho ha fet possible. Es tracta del servei Ofideute, que té com a missió fer de mitjancer entre els particulars i la banca per trobar solucions que permetin alleugerir la situació límit de propietaris que poden veure's al carrer. Les solucions passen per pactar moratòries amb les entitats i oferir ajuts públics als titulars de les hipoteques que els permetin abonar els pagaments. Amb aquest objectiu la conselleria ha intentat des del gener, sense èxit, signar un conveni marc amb les entitats.

El principal objectiu de l'Ofideute és renegociar les hipoteques mitjançant els instruments de què disposen l'administració i la banca per evitar el desnonament. En cas de pactar la conversió de la hipoteca en lloguer, la Generalitat aportaria a la banca i al llogater totes les garanties i ajuts que ja té en marxa per fomentar l'arrendament a preus assequibles. Es tracta de l'aval-lloguer, que garanteix a l'entitat financera com a nova propietària el cobrament de sis mensualitats si el llogater deixa d'abonar la renda mensual. També ofereix a l'afectat ajuts al pagament del lloguer, sempre que el preu no superi el 30% dels ingressos per unitat familiar, així com una línia d'ajuts per pagar la hipoteca i el lloguer per a persones que de sobte s'han vist abocades a l'atur.

Com a segona opció, el programa planteja a les entitats la cessió a l'administració del pis en forma de lloguer social, cosa que els permetria, segons Habitatge, 'rendibilitzar el seu parc d'habitatges en risc de mora'. L'entitat cobraria un lloguer reduït durant el període de cessió, i el pis entraria a formar part de la xarxa de lloguer social de la Generalitat. Aquests habitatges van destinats a persones amb risc d'exclusió que cobren una renda mensual.

El conseller d'Habitatge i Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha convocat la Federació de Caixes, que agrupa les deu entitats catalanes, a una reunió en els propers dies per desencallar la qüestió. La conselleria vol fer complir l'esborrany de protocol de col·laboració que ja va tractar amb la Federació que recollia la creació d'aquest servei. No obstant això, la realitat és que el pla antidesnonament del Govern no figura entre les prioritats de les entitats, que estan immerses en el procés de reordenació del sector. 'No hi ha unanimitat', assenyalen fonts de la Federació. La Caixa i Caixa Catalunya són algunes excepcions, ja que en aquests moments ja recondueixen situacions d'impagament amb ampliacions de carència o transformació de la hipoteca en contracte de lloguer. Tot i les dificultats, la conselleria encara confia a poder tancar un acord i vol evitar en aquests moments qualsevol tipus de confrontació.

La Generalitat ja té en marxa un conjunt d'ajuts a fons perdut per fer front a rebuts de lloguer impagats o quotes d'amortització hipotecària, que s'aplicarien també a les persones usuàries de l'Ofideute.

La prestació més coneguda és l'ajut de fins a un màxim de 240 euros per pagar el lloguer d'un pis. L'objectiu és que les famílies amb pocs ingressos no hagin de destinar més d'un 30% del seu sou al lloguer.

Un altre ajut molt poc conegut és la prestació d'especial urgència. Va dirigit al titular d'un contracte de lloguer o d'una hipoteca del seu habitatge habitual que per circums­tàncies sobrevingudes deu les rendes o quotes d'amortització. L'ajut és puntual i és d'un màxim de 3.000 euros. El 2009 es van donar 1.164 ajuts d'aquest tipus.