Público
Público

Savis al servei de la passió per la lectura

Estan al capdavant d'algunes de les llibreries més reconegudes i amb més història de Catalunya. La passió que tenen pels llibres ha convertit els seus establiments en tot un referent

PAU RODRÍGUEZ

Le any 1984 la Diada de Sant Jordi va caure en Diumenge de Pasqua. Atemorit per una probable caiguda de vendes es calcula que les llibreries facturen un 5% dels guanys anuals el 23 d'abril, el món del llibre va fer pressió per ajornar la festa. 'La idea semblava raonable', recorda Josep Cots, propietari de la llibreria Documenta. Finalment, es va optar per traslladar la festivitat de Sant Jordi al 27 d'abril, Mare de Déu de Montserrat. La solució semblava perfecta: la patrona de Catalunya, Montserrat, en lloc del patró, sant Jordi, acolliria la celebració. 'Però va ser un fracàs absolut', conclou Cots.

Aquest any es repeteix la situació i el sector llibreter torna a augurar una minva de les vendes. Aquesta vegada, però, els més veterans saben que les dates no s'han d'alterar. Capbussar-se en la història és la millor manera d'encarar el futur amb garanties. Per això Cots proposa, somrient, 'acceptar els designis de la lluna i la naturalesa' abans que rendir-se a la lògica comercial.

Barcelona

'Ara tenim eines diferents, però no crec que, a l'hora de triar llibres o tractar amb els clients, el meu avi fes una feina gaire diferent', opina Montse Porta, gerent de la llibreria Jaimes. El seu avi, Josep Arnau Pericàs, en va ser el fundador. Jaimes va obrir les portes fa exactament 70 anys, el dia 23 d'abril del 1941. 'L'avantatge d'una petita llibreria de tota la vida és el consell, el coneixement sobre els llibres, saber què agrada als clients', explica Porta, conscient que aquest valor afegit correspon a una llarga història de tractes personalitzats amb els lectors. La llibreria Documenta té la meitat d'anys, va néixer en plena apertura del franquisme i ha viscut diades de Sant Jordi de tots colors. 'Al principi eren més polítiques i reivindicatives valora Josep Cots, el propietari mentre que ara tot és molt més mediàtic. L'únic que ha canviat són les tendències en la societat'.

Els llibreters saben que la relació entre venedor i comprador pot derivar en un idil·li literari. 'Tenim clients que vénen des de fa 50 anys i conversem molt', explica Miquel Colomer, director de Catalònia. Qui sap si aquestes tertúlies pretenen emular les discussions que havien encetat Josep Pla i Josep Maria de Sagarra sota el mateix sostre on es troba ara la llibreria, a la ronda de Sant Pere. Sovint els dos escriptors traslladaven les seves disquisicions literàries de l'Ateneu cap a la Catalònia, llavors seu de l'editorial Selecta. Josep Cruzet, propietari de l'editorial, sempre va mantenir una gran relació amb Pla i Sagarra.

Tanmateix, en un món d'evolució tan moderada, les noves tecnologies han situat, de sobte, un abisme a les portes de cada llibreria: els e-books i e-readers, el llibre electrònic i el seu suport, respectivament. Després de 70 anys, Montse Porta no s'imagina una llibreria Jaimes sense la presència del paper inundant cada racó de l'establiment, però tampoc no gira l'esquena als canvis. 'Variarà el suport, però la filosofia dels llibreters continuarà essent la mateixa, emprant els mateixos criteris', augura. De fet, la majoria de llibreries van adquirir fa més d'un any els llibres electrònics, però la demanda continua sent anecdòtica. 'S'està avançant de mica en mica, però a nivell d'editorials i distribuïdors encara no s'ha establert com s'organitzarà', relata Porta, conscient que la transició cap als e-books és tan llunyana com imparable.

Girona

Entrar a la llibreria Geli de Girona és com endinsar-se en un ordre dins del desordre de milers i milers de lectures. N'hi ha de tot tipus, encabides en qualsevol racó, des de les últimes novetats literàries fins a exemplars per ajudar a aprovar el nivell C de català, situats just a tocar el lavabo. 'Ja ho diuen els gironins: el que no trobis a la Geli no ho trobaràs enlloc', explica el seu propietari, Pere Rodeja.

La llibreria va obrir el 1879 i durant aquest 132 anys ha viscut dues dictadures, una guerra civil, dos aiguats el 1940 i als anys seixanta, que va destruir quasi tot el seu fons i alguna crisi provocada per l'obertura de grans superfícies. Tot i els entrebancs, però, manté les mateixes lleixes de color fosc en què les obres s'apilonen des del primer dia. 'Si fos per mi ni les pintaria. Molts turistes ens demanen entrar només per poder fer fotografies', explica en Pere.

El que sí que ha canviat són els coneixements literaris del lector. Fa 30 anys comprava l'exemplar que li recomanava el llibreter, ara té les idees molt clares. El motiu, assegura Rodeja, és que té molta més informació gràcies a les revistes especialitzades, internet i els suplements dels diaris. 'Tot i així, intentem mantenir la figura del llibreter perquè no som una fàbrica de vendre obres, sinó d'aconsellar quines són les millors. Volem ajudar a fomentar la cultura', insisteix.

Per les centenàries parets de la Geli han passat des del gironí que fa anys que cada setmana compra el llibre de torn fins a personatges com ara Gala, la dona de Salvador Dalí. 'L'edat també és molt àmplia, tot i que sempre hi ha hagut un buit entre els 12 i els 16 anys. Pot ser que els llibres que els fan llegir a l'escola no siguin els més apropiats perquè els captivi la lectura', argumenta.

Tot i voler mantenir l'essència de l'establiment, en Pere té clar que no pot donar l'esquena a les noves tecnologies. De moment ja es poden comprar llibres via correu electrònic i e-books per encàrrec. 'N'hem venut molt pocs perquè a la gent li continua agradant tocar paper. Suposo, però, que de cara al futur acabaran convivint tots dos i, de retruc, les llibreries passaran a ser més petites perquè no necessitaran tant d'espai'.

Està convençut que el futur està garantit, però dubta que les editorials mantinguin els 60.000 títols nous que cada any treuen al mercat. 'És una xifra molt elevada pel segon país que menys llegeix de tot Europa i més tenint en compte que als setanta només en sortien una cinquantena'.

Tarragona

La Capona és la campana principal de la catedral de Tarragona i també és el nom d'una de les llibreries més emblemàtiques de la ciutat, al carrer Gasòmetre. A l'aparador, crida l'atenció l'espai i el protagonisme que donen aquí a la literatura infantil. Llibres que s'intueixen divertits, preparats per desvetllar la curiositat, amb il·lustracions delicioses i edicions plenes de detalls i sorpreses. 'És el tipus de llibre que més ha evolucionat', diu Pitu Rovira, un dels tres socis de La Capona i president del Gremi de Llibreters de Tarragona.

Tot un planter de lectors que ara amaga recursos impensables fa uns anys: 'Són interactius, es poden manipular d'un munt de maneres diferents, ofereixen tactes, sons, llums... fins i tot olors. Han innovat molt més que el llibre per a adults', comenta.

Tot i ser un degoteig constant de vendes i la gran estrella de Nadal, Reis i Sant Jordi, 'passa de puntetes, no crida l'atenció dels mitjans de comunicació, ni es fan llistes ni rànquings', diu Rovira.

Ell constata que els suggeriments que es fan des dels suplements dels diaris funcionen. 'El lector els fa molt de cas'. En canvi, ha baixat la presència d'aquelles persones àvides de recomanacions directes, potser com a excusa per fer-la petar de literatura. 'Si és per consum propi, ja saben què volen i com poden triar i remenar, ho fan a gust'. Tan a gust que la llibreria és 'un punt de trobada habitual entre amics, queden aquí en lloc de quedar en una cafeteria, però diria que això s'ha fet sempre i cap altra botiga és capaç d'imitar-ho'. Però altres vegades la trobada la inspira la mateixa llibreria, per assistir a la presentació d'un llibre, una tertúlia poètica o poder tafanejar les últimes novetats.

'La narrativa mai passa de moda, és una constant en un espai com el nostre, en què no saps per on aniran les tendències, i qualsevol tema que triomfa de seguida se satura, com va passar amb els llibres de cuina', adverteix Rovira. També reculen 'els autors mediàtics' i, en canvi, 'es venen molt bé els premis Sant Jordi, que equivalen al Planeta d'abans'. La crisi va picar una mica més tard a les portes de les llibreries. 'No sabem per què, però des del punt de vista comercial vam ser dels últims a notar-ho', diu Rovira.

L'especialització és un gran què, perquè el llibre és un producte, però singular. La Capona té la cooperativa Abacus al davant, fa uns mesos s'ha inaugurat El Corte Inglés, es diu que Fnac també obrirà botiga a Tarragona. 'No ens importa, per a ells el llibre és accessori, la prova és que als grans magatzems mai està a les zones calentes de venda, a l'entrada, on és més fàcil accedir'. Dit d'una altra manera, 'nosaltres som llibreries i ells, a més a més, venen llibres', conclou Pitu Rovira.

Lleida

A punt de complir el centenari, la llibreria Caselles de Lleida es converteix en la més antiga de la ciutat, juntament amb la Fregola. Les seves prestatgeries, guarnides amb prop de 100.000 obres, envolten 500 metres quadrats d'un vell edifici de sis plantes, al bell mig de la ciutat. Va ser Bonaventura Caselles, el 1914, el primer d'aquesta nissaga de llibreters que va establir un quiosc de diaris als portals de la plaça Paeria, per traslladar-se després als 'porxos', i finalment, l'any 1934, a la casa familiar, en ple eix comercial del carrer Major.

Tres generacions han sabut preservar el caràcter familiar del negoci i eixamplar la botiga, que ha anat menjant terreny a l'habitatge dels Caselles fins a fer-los fora de l'edifici, ara dedicat completament als llibres. El negoci el porten dos néts, Ramon i Jordi Caselles, aquest darrer també president del Gremi de Llibreters de Lleida. 'Constantment hem hagut d'evolucionar i ara no podem estar d'esquenes en el debat del llibre digital', assevera el nét de Bonaventura Caselles. Sant Jordi representa un 8% de les seves vendes anuals, però reconeix que el consum del llibre ha disminuït, i que cal estar molt alerta de les novetats 'perquè no acabin en un magatzem', diu. Un magatzem que té més de 5.000 llibres apilats un cop han quedat desfasats durant aquests cent anys d'història. Només aquest fons ja podria ser motiu d'una exposició. En Jordi s'ho està pensant.

Manresa

No és la llibreria més antiga de Catalunya, ni de bon tros. Tampoc és la més gran, ni la més moderna. Però sí que és una de les poques que ha aconseguit mantenir durant quatre dècades una àrea d'influència en el seu entorn amb el llibre com a únic pal de paller. Fundada el 1973 per Marià Pardo i Francesca Circuns, la llibreria Parcir de Manresa és un dels últims reductes que queden a la Catalunya central de promoció de la lectura i de dinamització cultural, després que en els últims anys hagin abaixat la persiana emblemes literaris del Bages com eren Xipell i Boixeda.

Antoni Daura, que dirigeix el negoci al costat de la seva dona, Dolors Pardo, filla dels fundadors, explica que tot el reguitzell d'activitats paral·leles al comerç estricte del llibre són la clau per 'mantenir un cert pes i una certa referència'. No en va, no hi ha mes que no facin una presentació o una xerrada amb un autor. L'última, L'home de la maleta, de Ramon Solsona. Les properes, Jordi Molist, Najat El Hachmi i Albert Casals. Tot amb un sol objectiu: 'Fer sortir la gent de casa, posar-los en contacte amb els autors', una empresa 'difícil' en una societat que 'cada vegada és menys presencial'.

Però Parcir aguanta 'i d'aquí dos anys ja en farem 40'. Els inicis, recorda Daura, 'van ser durs perquè, curiosament, a Manresa hi havia moltes més llibreries que ara'. També per l'aposta que van fer, i que encara mantenen, de dedicar-se en exclusiva a la venda al detall. Actualment es pot triar i remenar entre un fons permanent de 20.000 llibres i trobar totes les novetats en català i castellà. A més, des del 2005 compten amb el Petit Parcir, un espai dedicat a la literatura infantil i juvenil, als còmics i a les edicions de butxaca.

Parcir va venent, 'abans més que ara', edita obres d'autors locals o vinculades a la història del territori, i va emmagatzemant records. Remenant entre els calaixos del seu despatx, Daura posa sobre la taula quilos d'àlbums que guarden, en cada cas, la fotografia de l'acte. Quim Monzó, Josep Maria Terricabras, Xavier Grasset, el recent desaparegut Santi Santamaria, el Mag Lari o Andreu Buenafuente són alguns dels que han passat per Parcir. Daura recorda amb una satisfacció especial la presentació del llibre de monòlegs d'Andreu Buenafuente, Digue'm agosarat. 'Va ser una de les més sonades, amb gent fent cua al carrer'.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias