Espectacular la resposta que està tenint la coordinadora encarregada de recollir les firmes per forçar el Parlament a convocar un referèndum per la independència. La seva intenció fóra celebrar-lo l’any vinent gràcies a la nova llei de consultes populars, que en el seu article 21 diu: “Els ciutadans de Catalunya poden promoure la convocatòria d’una consulta popular en l’àmbit de Catalunya si està avalada almenys pel 3% de la

població”.

Opinen que el resultat hauria de ser “vinculant”. Per què? N’hi ha prou que tothom que ha votat a les consultes sobiranistes signi el plec de firmes. Que aquesta convocatòria es dugués a terme, ja seria un èxit total. Què vol dir vinculant, doncs? El Parlament de Catalunya no pot proclamar la independència perquè emana d’una llei orgànica del regne d’Espanya. Sí, però, que, davant un determinat resultat, solemnement, pot adoptar una posició simbòlica de força que no deixaria de ser l’inici d’un moviment constituent.

Això és tota la vinculació que es pot exigir. Que seria molta, ja que, com tothom sap, després, tot plegat, ha de passar per Madrid. Cal aplegar les firmes necessàries i encabat aconseguir un bon resultat. I amb això a la mà no cal exigir vinculacions, les vinculacions vénen totes soles. Una cosa és clara: els pobríssims resultats de participació en la consulta sobiranista en dues capitals catalanes com ara Girona i Lleida, amb una gran massa de votants del PSC, indica que, si els socialistes no volen, aquí no passa res.

Alhora, l’enquesta recent de La Vanguardia, que donava un sentiment proper a la independència percentualment molt alt, mostra que alguna cosa està canviant. Un referèndum ajudaria a aclarir molt les coses.