El juliol del 1976, Jordi Dauder Guardiola, exiliat a París, escriu a l’advocat Josep Solé Barberà per saber com està el seu expedient per poder tornar a residir a Espanya. Dauder li diu que “el río vietnamita tiene muchos afluentes” i l’emplaça, amistosament, a una nova cita al Parc de la Ciutadella (on es trobaven clandestinament) ja que “nos queda pendiente una discusión sobre el asunto del Bloc Obrer i Camperol”, el partit de procedència de l’històric dirigent del PSUC. Més enllà d’anunciar-li “cambios en mí mismo también, tanto organizativos como familiares”, la carta traspua el desig de tornar a casa: “Me urge volver, como a todos, (aunque) hoy no es aún completamente aquel mañana de ayer, que decía Machado”.

Nascut el 1938 a Badalona, en plena Guerra Civil, dins d’una família d’origen valencià represaliada pel franquisme, Jordi Dauder va estudiar belles arts i es va haver d’exiliar de ben jove a França. Es va casar amb Nicole Boyer i es va integrar a la Quarta Internacional, de caràcter trotskista. L’any 1963 Víctor és enviat a Espanya per fundar i dirigir el Partido Obrero Revolucionario, com a secció de la Quarta Internacional, i editar el portaveu Lucha. L’any següent aconsegueix escapolir-se de la policia i fugir gràcies a la resistència de la seva dona davant la policia. D’aquesta caiguda en sortirà mal parat el PSUC, ja que una llibreta requisada plena de noms permetrà la detenció de tot el Comitè Universitari (Andreu Mas-Colell inclòs).

L’any 1966 Dauder, en rebel·lia, és condemnat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP) a 6 anys i 1 dia per associació il·lícita i a 6 mesos i 1 dia per propaganda il·legal. A l’exili esdevé un professional de la política, viu intensament el Maig del 68 i participa en la fundació de la Lliga Comunista Revolucionària, liderada per Alain Krivine.

La veu poderosa i característica de Gregory Peck, Richard Harris i Nick Nolte no va callar mai, ni davant el cop d’Estat de Tejero, a les portes de la Generalitat, ni davant la il·legal i hipòcrita guerra d’Iraq. L’any 2004 no va dubtar a comprometre’s, encara més, com a candidat d’ICV-EUiA al Parlament Europeu. Dauder era un d’aquells revolucionaris brechtians imprescindibles.