El 35% de catalans han d'esperar entre 10 dies i un mes per una visita al CAP
Alguns centres d'atenció primària de Barcelona i l'àrea metropolitana, com el de La Llagosta, Martorell, Cervelló i Cornellà registren esperes d'entre tres i quatre setmanes per veure el metge de família, segons Metges de Catalunya
Publicidad
barcelona,
Aquesta setmana metges i altres professionals sanitaris han fet vaga per la situació "insostenible" del sistema de salut públic a Catalunya. La sobrecàrrega de feina, la falta de professionals i l'empitjorament de l'atenció als pacients que això comporta són alguns dels principals motius que han portat prop de 10.000 facultatius a protestar als carrers durant dos dies i que faran que dimecres, dijous i divendres de la setmana vinent hi hagi noves aturades.
Publicidad
Metges de Catalunya alerta que l'espera habitual seria de dos a tres setmanes
La saturació del sistema té diverses conseqüències, i una de les més visibles és el temps d'espera per accedir a les visites mèdiques. Segons dades de Salut, el 35% de catalans ha d'esperar més de 10 dies per una visita amb el seu metge de família. En alguns territoris, l'espera es pot allargar dues, tres, quatre o fins i tot, cinc setmanes, especialment a Barcelona ciutat i l'àrea metropolitana, segons Metges de Catalunya.
Depèn de la zona, la població assignada o els professionals de baixa
L'espera depèn de la zona, de la població que té assignada cada centre, del nombre de professionals que estan de baixa... Una sèrie de factors que fa que no es tracti d'una dada estàtica. Però el sindicat ha informat a Públic que a mitjan gener els CAP Manso i Ramon Turró, a Barcelona, programaven visites pel cap de tres setmanes, igual que el CAP La Llagosta (Vallès Oriental) i el CAP Martorell (Baix Llobregat).
Publicidad
Fins a cinc setmanes d'espera al CAP Terrassa Est
Al CAP La Gavarra, de Cornellà (Baix Llobregat), l'espera s'allarga fins a quatre setmanes, igual que al CAP Cervelló (Baix Llobregat). Al CAP Lloret de Mar (la Selva), l'espera baixa fins les dues setmanes, però al CAP Terrassa Est (Vallès Occidental) estaven donant cites a cinc setmanes vista.
Publicidad
Una de les causes de tot plegat és la pèrdua de fins a 900 metges de família de l'ICS que van comportar les retallades fetes durant l'anterior crisi econòmica. A partir de llavors va començar una saturació que, amb la pandèmia, ha empitjorat. La recuperació de la feina acumulada durant els moments de més tancament, especialment pel que fa a pacients crònics, ha provocat que en els últims mesos els sanitaris hagin augmentat molt la càrrega de feina.