6 nous còmics per iniciar el curs amb bon peu

Que el còmic té més presència que mai en el panorama literari català ho demostren els nombrosos actes que, al seu voltant, ofereix la Setmana del Llibre en Català d'enguany. Des de presentacions de novetats (com la majoria de les que trobareu en aquest article) fins a xerrades sobre la presència i la importància del manga en català o sobre les particulartitats de la traducció de còmic al català. A continuació, us presentem sis novetats per iniciar el curs amb bon peu.

'Vinyetari 3', diversos autors (Editorial Finestres)

Per primera vegada, l'Editorial Finestres es fa càrrec de l'edició d'una selecció de les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic de No-Ficció en Català. El nou recull l'encapçalen Els homes són llops, denúncia sobre les violències sexuals amb què l'expressivitat, les textures i l'ambientació inquietant de Glàfira Smith es va endur el primer premi; i la finalista Big Bang, historieta que amb guió assagístic de Jordi Carrión i dibuix experimental de Robert Massó traça una sintètica panoràmica sobre el cosmisme, moviment rus que a principis del segle XX va plantar les bases científiques i filosòfics dels viatges interplanetaris. La resta de peces les signen Raül Balen i Alejandro C. Santana, Pep Boatella i Martí Sales, Sergi Moreso, Pere Joan, Gerard Nel·lo, i Rosa Codina.

Aquest mes, Finestres també publicarà Roaming, títol amb què les guardonades amb els premis Ignatz i Eisner Jillian i Mariko Tamaki recorren la ciutat de Nova York des del prisma de l'amistat i el temps en què tot és possible, i l'esperadíssim Mònica, de Daniel Clowes.

'Noceà. Hola Avatar!' (Volum II), de Ricard Efa (Mai Més)

Havíem deixat la jove Atari i la seva nova amiga Tika lluitant per canviar la deriva (no tant) distòpica d'un planeta terra amenaçat per l'augment del nivell del mar, l'esgotament dels recursos naturals i el control de la població per part d'una poderosa coalició de corporacions anomenada Systema. Ara totes dues s'hi confrontaran estirant el fil de la misteriosa mort d'un nen sense llar i d'un videjoc anomenat Hola Avatar que té enganxats a desenes d'infants.

Amb les virtuts del primer volum realçades (aventures, ritme trepidant i un dibuix espectacular), el sabadellenc Ricard Efa segueix explorant temes com el control social, el poder de les tecnològiques o les contradiccions de les lluites antisistema. Una gran saga per enganxar joves i no tan joves al món del còmic.

'Ombres de colors', d'Oriol Malet (Comanegra)

Diu Oriol Malet que no es tractava tant d'explicar amb un còmic què passa dins la nostra realitat educativa i social i què s'hi està fent al respecte, com de "fer un còmic per arribar a un públic que d'una altra manera és molt difícil que ho faci, un públic que a més és víctima potencial de la problemàtica que tractem".

Amb el seu estil inconfusible i a través d'un personatge de ficció (una jove estudiant apassionada pel dibuix que no té clar per on tirar), Malet s'endinsa en el món de l'abandonament escolar prematur. Fugint de l'estigma i fent èmfasi en la diversitat de raons que nien al seu darrere, Malet s'ha capbussat en els informes de la Fundació Bofill i en els seus diàlegs amb docents i estudiants en risc d'abandonament escolar per tramar el guió d'Ombres de Colors, el seu primer còmic en solitari.

'Jo no soc Mikel Laboa', d’Harkaitz Cano, Unai Iturriaga i Josevisky (Pol·len edicions)

"El cor és una casa de quatre cambres… una casa fràgil, ho veu? El seu és massa gran. Pateix de tenir un cor massa gran". I el diagnòstic del petit Mikel agafa una altra volada. L'escena pertany a Jo no soc Mikel Laboa, còmic que, amb guió d'Harkaitz Cano i Unai Iturriaga i dibuix (versàtil, líric, voluptuós: fantàstic) de Josevisky, repassa la vida i obra d'una figura fonamental de la cultura basca. Amarat d'esperit lliure, la biografia del cantautor donostiarra es construeix a través de breus escenes que, entre l'oníric, el realista i el poètic, van encaixant les múltiples facetes del cantautor i les vivències que nodriran el seu repertori.

De l'horror dels bombardejos feixistes a la coneixença de la cançó catalana, passant per la paternitat i la relació amb la seva companya de vida Marisol Bastida. Amb aquesta nova traducció (a càrrec de Jon Elordi), Pol·len edicions amplia la seva aposta per la literatura i el pensament basc, també en el món del còmic. En aquest gènere ha publicat recentment El procés de Burgos. Revolució i viure! i Ainhoa. Black is beltza II.

'Les aventures d’en Massagran' (Volum I i II), de Josep Maria Folch i Torres, Ramon Folch i Camarasa i Josep M. Madorell (Combel)

Qui no recorda l'intrèpid, espigat i bondadós Massagran? I el seu gos Pum? Qui no recorda les seves aventures a l'Àfrica o al Pol nord? Qui sigui massa jove per recordar-ho, ara té l'oportunitat de llegir un clàssic que ha marcat un bon grapat de generacions. 42 anys després de l'aparició dels primers còmics protagonitzats per aquest simpàtic antiheroi novel·lesc creat el 1910 per Josep M. Folch i Torres, l'editorial Combel recupera en tres volums i amb la col·laboració de la Fundació Folch i Torres totes les historietes guionitzades pel seu fill, Ramon Folch i Camarasa, amb dibuix de Josep M. Madorell.

Diu el periodista Xavier Grasset al pròleg que acompanya els dos primers volums (el tercer es publicarà el 2024) que, malgrat la mirada eurocèntrica del moment en què van ser ideades aquestes històries, "el personatge de Massagran ens ha ajudat a entendre el món des d'un seguit de valors que, com destacava Joan Castells, 'van des de l'amistat, el respecte als altres, la simpatia, l'ajuda mútua o el valor de la diferència'". Toca recuperar-lo per a les noves generacions.

'Rotunda', de Candela Sierra (Andana Gràfica)

No és ben bé una novetat, perquè va ser publicat a finals de juny, però el darrer Premi València de Novel·la Gràfica de la Institució Alfons el Magnànim posa sobre la taula algunes de les misèries que no poca gent pateix en tornar a la feina. A Rotunda, òpera prima de Candela Sierra, se'ns mostra el creixent maltractament que rep la jove Brisa quan, per fi, deixa la seva feina de cambrera per entrar a treballar en un estudi aparentment modèlic dedicat al disseny de rotondes.

Aviat, el somni de viure d'un treball d'acord amb les pròpies expectatives s'ensorra. El seu cap Delfín, tragicòmic fill d'un corrupte amb contactes polítics, desplega un exhaustiu repertori d'actuacions manipuladores, masclistes i discriminadores que determinarà les relacions entre els treballadors i el futur laboral de la Brisa. Un còmic sòlid amb denúncia i humor àcid que ens descobreix una autora a tenir molt en compte.