Público
Público
emergència pel coronavirus

Acollir en temps de coronavirus

La fundació Barcelona Actua posa en contacte voluntaris que volen acollir gent en situació de vulnerabilitat, com ara sol·licitants d'asil, migrats humanitaris o persones sense llar. En plena crisi provocada pel Covid-19, hi ha famílies que donen refugi a persones que viuen al carrer a la capital catalana.

L'Abdelali, l'Agnese i en Gerardo. Els dos últims han acollit durant uns dies a l'Ali, qui vivia als carrers de Barcelona, per protegir-lo de l'epidèmia del coronavirus.
L'Abdelali, l'Agnese i en Gerardo. Els dos últims han acollit durant uns dies a l'Ali, qui vivia als carrers de Barcelona, per protegir-lo de l'epidèmia del coronavirus. Imatge cedida per l'Agnese Miselli. 

El Covid-19 ha impactat amb força a Catalunya. Ja són 7.864 els casos de coronavirus. Les víctimes mortals s'incrementen fins a 339, un total de 658 persones estan greus i s'han donat 755 altes. Mentrestant, les persones migrades i sol·licitants d'asil s'exposen a una malaltia que no entén de fronteres ni nacionalitats. Gent que arriba sense saber la llengua, referents familiars, i moltes d'elles, sense llar. Davant d'aquesta situació, la responsable d'immigració i refugi de la fundació Barcelona Actua, Griselda Bereciartu, ha explicat a Públic que durant el 2019 la fundació va atendre 365 persones migrades. Encara que l'entitat està dividida en diferents àrees, la de refugi és una de les principals i té diferents nivells d'implicació: una persona pot acollir a un "alumne" a casa, pot ser el seu referent o pot ser voluntari ocasional. I, tot i la por i l'emergència sanitària, la solidaritat no s'ha aturat pel coronavirus. 

Una casa que et refugia del coronavirus i del carrer

Ara mateix hi ha uns 60 referents i 10 voluntaris que acullen persones migrades a casa. Una de les voluntàries és l'Agnese Miselli, que quan percep que la crisi del coronavirus comença a ser més greu que una grip, decideix acollir una persona que viu al carrer. "Volia ser útil", explica Miselli a Públic. A Catalunya, més de 5.500 persones viuen al carrer o dormen en albergs, segons xifres recollides el 2017 per la fundació Arrels. A Barcelona, com a mínim 1.200 persones viuen al carrer i més de 2.100 pernocten en els recursos privats i públics que hi ha a la capital catalana.

"Tenen por a la convivència, però no al contagi. Es renten les mans i mantenen les mesures de seguretat"

Miselli, que resideix amb la seva parella i té un petit estudi aïllat del pis principal amb lavabo i cuina, contacta amb la fundació Barcelona Actua davant la seva inquietud. En aquell moment la Griselda parla amb ella i li proposa acollir l'Abdelali (Ali), un noi de 24 anys del Sàhara, que viu amb ells des de dijous passat. Segons la responsable, les persones que acullen no tenen por al contagi, ja que la majoria són gent jove, viu sense pares i són població de baix risc. "Tenen por a la convivència, però no al contagi. Es renten les mans i mantenen les mesures de seguretat", ha explicat.

L'habitació de l'Ali a casa de l'Agnese.

"Hem renunciat a una habitació, però com que està separada ens permet mantenir la distància de metre i mig de seguretat. Ha estat molt senzill. El que és més difícil és el concepte d'agafar una persona que viu al carrer, però són iguals que nosaltres", ha destacat l'Agnese, qui ha assegurat que l'Ali és "extremadament amable" i que "és un plaer tenir-lo" a casa. La voluntària, que va treballar amb persones que vivien al carrer a Buenos Aires, ha especificat que ni ella ni la seva parella tenen contacte amb gent gran perquè les seves famílies són de fora (Itàlia i Veneçuela respectivament), així que no posaven en risc a ningú acollint-lo.

"Tinc por perquè tothom té casa i jo no tinc casa, dormo al carrer i tinc por del coronavirus perquè és perillós"

Fa dos mesos i mig que l'Ali va arribar a Barcelona, i durant aquest temps ha viscut al carrer, tot i que no els hi ha dit res als seus pares per no preocupar-los. Abans havia passat per Melilla, Guadalajara i Madrid. Ell coneix Barcelona Actua gràcies a diversos amics del Sàhara que també viuen a Barcelona, que li expliquen que allà ensenyen castellà. Tot i això, ell continua dormint al carrer quan el Covid-19 arriba a Catalunya. "Tinc por perquè tothom té casa i jo no tinc casa, dormo al carrer i tinc por del coronavirus perquè és perillós", lamenta al diari Públic. Li explica la situació al seu referent, el Cesar, amb qui queda "cada setmana per fer cafès amb llet". Ell, preocupat, li comunica a la Griselda, i és ella qui el contacta amb l'Agnese.

"Entro a casa el 18 de març. Estava molt content i alegre", ha recordat. El seu dia a dia és rutinari: llevar-se, estudiar una mica i fer alguna cosa de la casa. "El primer dia vaig netejar el cotxe, el segon dia les bicicletes perquè no hi ha res a fer", ha detallat. D'altra banda, parla amb la meva família cada dia perquè aquí té internet. "Estan preocupats per mi i em diuen que no surti de casa. Jo no els hi he dit mai que he estat al carrer, es preocuparien molt", conclou l'Ali, qui ha vingut a Barcelona per buscar feina i ajudar a la seva família a tenir una vida millor.

Una amiga en temps de crisi

A més dels voluntaris que acullen, també hi ha les referents com la Sara Campanales, biòloga compromesa amb el canvi climàtic. Ella coneix la fundació l'octubre del 2019, i allà comença a treballar com a professora d'interacció lingüística. Ara s'ha convertit en coordinadora de les classes de castellà, i com té contacte directe amb els alumnes, sent que ha "de fer alguna cosa més fora de les classes". És per això que fa quatre mesos decideix ser referent d'en Bakary, un noi de 21 anys que no és alumne seu però que va al centre on ella dona classes. Ell només sap bambara (llengua de Mali), i no parla francès ni castellà.

Abans del confinament el tracte ja és difícil per la diferència idiomàtica, i per això queden sempre amb un altre exalumne de Mali, amb un nivell alt de castellà, perquè els hi fes de traductor. Amb les mesures establertes per l'estat d'alarma, aquestes trobades s'han limitat. "Ara és més complicat perquè no sap escriure ni llegir gaire bé. La comunicació per WhatsApp és molt bàsica i limitada", ha explicat. Tot i això, la Sara parla amb ell diàriament. "És un contacte molt important per a ell, que em segueix parlant i m'envia fotos. No hi ha una comunicació fluida però és especial", ha raonat.

Per a ella, és important que en Bakary mantingui un contacte amb l'exterior, perquè són persones que no acostumen a tenir vincles afectius a l'Estat espanyol i mantenir la relació "amb persones amb qui han connectat és molt important". La voluntària està tranquil·la perquè sap que ell està en un bon centre allà els nois han fet pinya, però segons li expliquen "estan molt avorrits". És per això que, tot i que no el pot portar pels seus racons preferits de Barcelona, el continuarà trucant per fer-li el dia a dia més animat.