Aleksiévitx veu un "futur inquietant" per la deriva de Rússia però creu que Ucraïna guanyarà: "Els dictadors no poden vèncer"

La periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx ha escoltat al llarg de dècades milers de veus que parlen sobre la vida i la mort als territoris soviètics, abans i després de la caiguda de la URSS. Per la seva obra, on els testimonis relaten directament la seva vivència dels esdeveniments històrics que han marcat aquest espai i la seva gent al segle XX, com la segona guerra mundial o l'accident nuclear a Txernòbil, va rebre el Premi Nobel de Literatura el 2015.

L'escriptora viu a Berlín, exiliada per les crítiques a Lukaixenko

Enmig de la guerra d'Ucraïna que no cessa, Aleksiévitx visita Barcelona per rebre el Premi Internacional Catalunya i participar en la Biennal de Pensament. L'escriptora no té cap dubte que Ucraïna guanyarà el conflicte amb Rússia perquè "els dictadors no poden vèncer". "Tot això és un trauma enorme, però veig que a les autoritats russes això no els para", ha lamentat. En una atenció als mitjans al Palau de la Generalitat, Aleksiévitx ha assenyalat que tot i que amb l'esfondrament soviètic van creure "sortir vencedors" del comunisme, això no ha estat així i encara n'arrosseguen les conseqüències: "Nosaltres vam sortir de la presó però encara no som lliures".

Aleksiévitx viu actualment a Berlín, exiliada del seu país natal per les crítiques al president bielorrús Aleksandr Lukaixenko, alineat amb Vladímir Putin en la guerra contra Ucraïna. Hores abans de rebre el Premi de mans del president Pere Aragonès, Aleksiévitx ha afirmat que veu el futur "molt inquietant" pels països de l'antiga URSS, però també en general, per l'ofensiva russa i l'opció que Putin activi el "botó nuclear".

Tot i això, l'escriptora no té cap dubte que Ucraïna guanyarà el conflicte perquè  "els dictadors no poden vèncer". Segons l'autora, el factor temps "està en contra" els dictadors i això farà que Rússia no pugui imposar-se en el conflicte. "Però quant de temps trigarà, no ho sabem".

La propaganda i la lluita per la pau

Aleksiévitx ha valorat que el Nobel de la Pau hagi reconegut aquest 2022 el pres polític bielorús Alés Bialiatski, l'ONG russa Memorial i el Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna: "Tots aquests pobles estan en una situació de guerra que no han desenvolupat ells i per això aquest premi és molt important", ha afirmat. L'escriptora ha expressat la seva "admiració" pel poble ucraïnès perquè, ha dit, no s'esperava que la guerra pogués allargar-se tant. "Jo els hi dono suport i els hi desitjo la victòria", ha reblat. "Ucraïna lluita pel nostre futur i per la pau", ha afegit, a més d'advertir que els plans de Putin no es limiten a aquest espai exsoviètic.

Considera que la propaganda russa ha generat un "deliri" als ciutadans

L'escriptora ha destacat el paper que ha tingut la propaganda del règim rus en els últims 10 anys, que ha provocat una mena de "deliri" als ciutadans: "La gent ha deixat de pensar". Aleksiévitx ha explicat que la manca d'opositors -el principal líder, Alexei Navalni, està a la presó – i la fugida de l'elit russa dificulta que hi hagi referents: "Els russos de moment no pensen en la revolució".

Tot i que ha obert la porta a què això pugui canviar, perquè hi ha russos que sí que n'estan començant a parlar i també centenars de milers de persones han marxat del país, ha explicat que la situació a Bielorússia és "diferent". Durant les protestes contra Lukaixenko, molts joves van sortir al carrer, una cosa que a Rússia encara no està passant, ha dit.

Això aboca les persones a buscar solucions individuals: "La gent s'escapa. A les ciutats, els joves no volen anar a la guerra. A Rússia, ara cada persona intenta salvar-se a si mateixa". Això provoca cert xoc generacional, en cases en què els pares consideren "traïdors" els fills per negar-se a lluitar. "Entrar a casa de la gent i fer que es posin d'acord és difícil. Això passa a Rússia, a Bielorússia i a Ucraïna", ha apuntat l'escriptora.

Del periodisme a la "novel·la col·lectiva"

Aleksiévitx va néixer el 1948 a la ciutat ucraïnesa d'Ivano-Frankivsk, llavors territori soviètic, de pare bielorús i de mare ucraïnesa. Va estudiar Periodisme a la Universitat de Minsk, i després d'exercir com a periodista en diferents mitjans es va començar a inclinar per la literatura. Englobats dins el corrent de l'anomenada novel·la col·lectiva, els seus llibres donen veu directament als testimonis dels fets històrics que relaten, com l'accident nuclear a Txernòbil, la participació de les dones a la segona guerra mundial o la caiguda de la Unió Soviètica.

"Escolto les veus i intento convertir-les en art"

Sobre el gènere que cultiva, l'escriptora ha desgranat que ella escolta les veus i a partir del que considera una "experiència musical", crea l'obra. "Jo escolto les veus i intento convertir-les en art", ha explicat. El seu primer llibre, La guerra no té rostre de dona, va ser publicat el 1985 i Raig Verd el traduïa al català el 2018. Després van venir Últims testimonis (1985; Raig Verd, 2016), Els nois del zinc (1989; Raig Verd, 2016), La pregària de Txernòbil (1997; Raig Verd, 2016) i Temps de segona mà. La fi de l'home roig (2013; Raig Verd, 2015).

El llibre sobre Txernòbil, on parlen els qui vivien allà en el moment de l'accident i els "liquidadors" que s'hi van desplaçar per contenir l'incendi, ha estat traduït a 20 idiomes i encara avui continua prohibit a Bielorússia.

Des del 2020, Aleksiévitx viu a Berlín. Enmig de la fugida cap a l'exili, en què la van ajudar diplomàtics de diferents països, al seu escriptori de Minsk va quedar el manuscrit en què treballava. Es tracta d'un llibre sobre l'amor del qual no sap què se n'ha fet però que espera, un dia, poder acabar. Mentrestant, segueix treballant en una "enciclopèdia", com l'anomena, sobre l'"home roig", continuant una tasca que ja va plasmar a Temps de segona mà. La fi de l'home roig i en la qual porta immersa tres dècades. "Últimament estic estudiant molt la maldat i la violència, pertanyo a un país que encara no ha pogut sortir d'aquest cercle viciós", ha conclòs.