Un any després de l'assalt al Capitoli, la democràcia dels EUA està en crisi

Micheline Mendelsohn, Carolyn Gallaher i Joseph Young, igual que la majoria de nord-americans, van veure l'atac del 6 de gener al Capitoli en viu per televisió. Mendelsohn, una de les encarregades del negoci familiar We, the Pizza, recorda en una conversa amb Públic com un empleat del seu local de l'avinguda Pennsilvània li va trucar per preguntar si tancava a causa de les revoltes que s'estaven donant a només uns metres. "Sincerament, va ser com una experiència extracorporal, tot era molt surrealista".

Gallaher estava teletreballant a casa seva i reconeix que després de rebre un missatge d'un amic preguntant-li si estava seguint l'esdeveniment no es va poder desenganxar de la televisió durant les quatre hores següents. "En certa mesura no va ser del tot inesperat, els Proud Boys (grup d'extrema dreta), juntament amb altres persones, portaven protestant a Washington DC des que es van començar a conèixer els resultats de les eleccions del 2 de novembre del 2020 (que van donar guanyador al demòcrata Joe Biden davant de Donald Trump). Era una cosa per la qual estàvem preocupats, però mai vaig pensar que s'arribaria a aquest punt", confessa a Públic la degana adjunta de la Universitat American School of International Service a la capital.

Young, que és professor del departament de Justícia, Dret i Criminologia de la mateixa universitat, temia que passaria alguna cosa violenta, sabia que el llavors president sortint Donald Trump havia convocat els seus seguidors per protestar a la ciutat sota el lema "Save America (Salvem Amèrica)" i el pretext d'un frau electoral (ara demostrat fals). El que més el va sorprendre, segons relata a Públic, va ser que ni la policia ni l'FBI estiguessin prou preparats per fer front al que va acabar passant.

Atac, motí, insurrecció o conspiració

Tot i que el 6 de gener de fa un any tothom es portava les mans al cap sorpresos per la brutalitat, que va deixar cinc morts i uns 140 agents agredits, un any després als Estats Units no hi ha una versió unànime sobre el que va passar. Un estudi de NPR/Ipsos poll indica que el 32% dels nord-americans creu que l'assalt va ser un intent de cop d'Estat o una insurrecció, mentre que el 28% considera que va ser un motí que es va escapar del control. Si més no, un 17%, creuen que es va tractar d'una conspiració, que el succés va estar controlat i organitzat per seguidors de Donald Trump, per membres del grup d'extrema esquerra Antifa, o fins i tot per agents del mateix Govern de Trump.

El 32% dels nord-americans creuen que l'assalt va ser un intent de cop d'Estat, segons una enquesta

"Sigui quin sigui el terme que usem és important que reculli com de greus i seriosos van ser els esdeveniments que van succeir aquell dia", destaca a Públic Peter Romaniuk, professor de Ciències Polítiques del Programa de Justícia Criminal de la Universitat de Nova York (CUNY) , que assegura que molts polítics republicans han optat per treure ferro al perill que la democràcia dels Estats Units va viure aquell dia. "Si això hagués passat als Estats Units en qualsevol altre context diferent d'un pro-Trump, la gent estaria enfurismada", afegeix.

Per a Gallaher, que és una experta en violència organitzada per actors no estatals, el que va passar el 6 de gener va ser una insurrecció fallida o un intent de cop fallit. "Crec que un atac és massa general, ja que l'objectiu era evitar que Joe Biden fos declarat el guanyador formal de les eleccions. Semblava un motí o disturbi, però aquests solen ser espontanis, per exemple, moltes vegades veiem que se saquegen botigues, però no és perquè estan en contra d'aquestes, sinó per un odi a una altra cosa, com pot ser un tiroteig policial, però en aquest cas l'objectiu era el Capitoli perquè hi havia el Col·legi Electoral".

Per la seva banda, Young, expert en terrorisme i guerra civil, subratlla que un dels motius pels quals no s'arriba a un consens és perquè aquell dia, d'una banda, es van produir disturbis violents i, de l'altra, hi havia un grup que buscava donar un cop per intervenir al sistema democràtic del país. El que sí que té clar és que el que ha passat no es pot qualificar d'un atac terrorista. "No van atacar civils per enviar un missatge al Govern o un grup rebel. Estaven atacant el govern per canviar el govern", assenyala.

L'extrema dreta no es va desmantellar

L'Oficina del Fiscal Federal per al Districte de Columbia ha presentat càrrecs contra més de 700 persones per aquells fets. Una de les cares més famoses de l'assalt, Jacob Chansley -qui es va autoproclamar el "xaman de QAnon" i va recórrer el Capitoli tors nu, amb la cara pintada dels colors de la bandera dels Estats Units i una gorra de bisó- ja va rebre la seva condemna: 41 mesos de presó. En paral·lel, la Cambra de Representants -controlada pels demòcrates- està investigant què va passar fa avui un any al Capitoli i els dies precedents al fatídic 6 de gener a la cúpula del Govern.

A data d'avui, els grups ultradretans Proud Boys i Oath Keepers que estaven darrere de la cara més violenta i perillosa de l'assalt no s'han desmantellat. D'acord amb Young, aquest tipus de grups que estaven molt presents als mitjans i xarxes socials el 2020, tant en les protestes relacionades amb les falses acusacions del frau electoral com en les protestes contra el racisme i brutalitat policial, han fet un pas enrere per sortir del centre datenció. "Però no han canviat i estan dient les mateixes coses i volen les mateixes coses", explica el professor.

La democràcia, la més perjudicada

La fragilitat de la democràcia és una cosa que preocupa els Estats Units independentment del partit amb què se simpatitzi. Una enquesta de NPR/Ipsos poll apunta que el 64% de la població creu que la democràcia està en crisi i corre el risc de fracassar. Consens que es recolza fins i tot si se separa els ciutadans per ideologies, ja que hi ha un ampli consens entre demòcrates (68%), republicans (79%) i independents (67%).

"El més curiós per a mi d'aquesta enquesta és que totes les parts veuen la fragilitat de la democràcia però per raons molt diferents. Els republicans diuen: 'És clar, la democràcia està en perill perquè les eleccions van ser fraudulentes. Tenim un líder que no va ser legalment elegit'. Mentre que els demòcrates ho justifiquen pel que va passar el 6 de gener", conclou Gallaher.