Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Aprenentatge per àmbits: les aules valencianes avancen cap a la descompressió horària

Quantes vegades sona el timbre en un institut? Quantes exposicions públiques, treballs d’investigació o visualització de pel·lícules es queden en interrupció? L’organització dels temps als centres, causa directa del fracàs escolar. Al País Valencià, l’agrupació d’assignatures en àmbits de coneixement més amplis i la codocència guanyen terreny el curs vinent.

Una imatge de la campanya 'Capgirem l'ESO'.
Una imatge de la campanya "Capgirem l'ESO".

Fusionar assignatures i ampliar els temps de treball. Organitzar l’aprenentatge per àmbits de coneixement per tal d’afavorir una major flexibilitat i aprofundir en la creació de ciutadans crítics. La idea, estesa en el nostre entorn, podria sonar fins i tot revolucionària en unes coordenades, les de l’Estat espanyol, que es caracteritzen per tenir un dels sistemes educatius més rígids en la distribució de càrregues lectives. Segons les investigacions dels professors a la Universitat de València Daniel Gabaldón i Sandra Obiol, la compartimentació de les matèries en classes d’uns 50 minuts fatiga amb major intensitat professorat i alumnat, comporta pèrdua de més temps per a l’aprenentatge, requereix més suport fora de l’escola i suposa una deterioració del rendiment.

Esperonats per aquesta filosofia i tenint en compte les experiències dels centres que ja l’apliquen, la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana ha decidit desplegar el treball per àmbits per als alumnes de primer de l’ESO a partir del pròxim curs 2020-2021. Miquel Soler, secretari autonòmic d’aquest departament, considera fonamental una organització del temps que beneficie el treball per projectes i la codocència, per tal de desenvolupar al màxim les competències bàsiques de l’etapa. La mesura s’aplicarà en tots els centres docents del País Valencià sostinguts amb fons públics i afectarà un total d’uns 57.000 alumnes.

Des de la Conselleria també emmarquen la resolució en la situació excepcional generada per la Covid-19. En aquest sentit, argumenten que servirà per a facilitar la transició entre etapes i la recuperació d’aprenentatges no abordats en sisè de Primària a causa de la suspensió temporal de l’activitat lectiva presencial. Educació recorda que el treball per àmbits ja s’aplica amb molt bons resultats en diversos centres de Secundària d’arreu del territori, ja que ho contempla l’actual normativa educativa.

No debades, expliquen que l’organització curricular serà similar a l’existent en l’actualitat en els programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment (PMAR) de tercer de l’ESO i en els programes de reforç de quart de l’ESO (PR4), que agrupen la majoria d’assignatures en àmbits de coneixement: lingüística i social, d’una banda, i científic, matemàtic i tecnològic, de l’altra. Les combinacions que es preveuen en la nova norma, però, poden ser variables. La Conselleria posa l’accent en què aquesta nova disposició organitzativa s’adreçarà a la totalitat de l’alumnat, ja que presenta beneficis "no sols amb l’alumnat amb dificultats, sinó també amb l’alumnat amb més motivació i capacitat per aprendre".

Educació subratlla, així mateix, que el professorat estarà acompanyat en tot moment per un pla de formació en el treball per àmbits i de generació de materials per part dels Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (CEFIRE). Hi jugaran un paper clau aquells instituts amb experiència. Igualment, els centres també podran proposar una organització curricular excepcional en els cursos en què es considere escaient reforçar o consolidar els aprenentatges afectats per la situació del tercer trimestre d’aquest curs.

Donar sentit

La integració de matèries en àmbits que ara implementa l’administració educativa fa anys que habita en alguns centres com a vertadera palanca de transformació. "Capgirem l’ESO" és una xarxa d’instituts de Secundària que propugna formes alternatives d’organització per ajustar-se a les demandes educatives actuals. Inspirats per iniciatives referencials com l’aliança Escola Nova 21 a Catalunya, les raons són clares: consideren que el coneixement i la cultura no es poden assolir amb dotze caps diferents que, cada 50 minuts, tracten i avaluen, de forma inconnexa, dotze matèries amb lògiques i demandes diferents.

Fa uns dies, aquest moviment aconseguia reunir més de mil persones en línia (ara ja van més de 4.000 visualitzacions) en una taula rodona que advertia la necessitat d’un "temps de qualitat" per ensenyar i aprendre. Per als integrants d’aquestes experiències, l’ensenyament unidireccional ha perpetuat les desigualtats socials i la segregació. Centres com el Ramon Muntaner de Xirivella, Bovalar de Castelló de la Plana, Jaume I de Borriana o Andreu Sempere i Cotes Baixes d’Alcoi (aquest darrer, protagonista del documental de SUICAFilms, Picades contra el vidre) conformen un mapa d’assajos i temptatives pioneres que, durant anys, han batallat contra les estantisses estructures heretades del segle XIX.

"És apassionant el que tenim al davant; hi ha un moviment de professorat que, juntament amb alumnat i famílies, està convençut que cal canviar el sistema", afirma Francesc Ruiz, un dels impulsors del programa. L’institut en el qual actualment exerceix com a coordinador de l’ESO —l’IES Font de Sant Lluís de València— porta set cursos treballant per àmbits en tots els grups del primer cicle de l’etapa. Amb els pares com a punta de llança i uns alumnes activament implicats, la iniciativa li ha valgut al centre un dels premis Baldiri Reixac que atorga la Fundació Carulla a projectes que transformen l’educació. Ruiz aplaudeix la decisió del govern valencià però adverteix que la idea hauria d’estendre’s a tots els nivells.

"Aquesta organització dona sentit a la professió de professor. Així venen moltes ganes d’anar a treballar", reconeix l’ensenyant; i hi afig: "Implica que hem de crear coneixement, posar-lo en comú i buscar xarxes de compartició. El produeixes amb el teu alumnat, no l’imposes després d’haver estat cuinat per un altre". Ruiz, qui ostentava la direcció del centre el curs en què es va fer el salt als àmbits, reivindica la necessitat de construir una professió que supere la visió del docent com un mer "transmissor" i remarca que, per a això, cal avançar en l’estabilitat del professorat. D’aquesta manera, comenta, s’afavorirà la sistematització i la coherència dels programes que es posen en marxa.

Adeu a les assignatures?

"En la vida hi ha problemes i en l’escola hi ha assignatures. Però la gent no respon els problemes amb assignatures. A l’escola hem d’enfrontar els problemes que té el món i, per fer-ho, ens calen molts coneixements", expressa Ruiz. En els seus grups, aquests coneixements s’han desempallegat de la cosificació en el llibre de text per revalorar-los a través de la resolució de problemes amb vista a la vida real. Els continguts, doncs, són la geografia i la història, i els instruments, el valencià i el castellà. "Quan ho enfoques d’aquesta manera, el concepte d’assignatura perd el seu sentit. Els meus alumnes no són conscients que estudien llengua; l’entenem com un instrument de comunicació. A qualsevol país normal d’Europa, tot professor, de fet, és professor de llengua", exposa.

A l’Estat espanyol, un de cada tres alumnes ha repetit almenys una vegada abans dels 15 anys, la qual cosa suposa una de les taxes de repetició més altes dels països del nostre entorn. Gabaldón i Obiol adverteixen al seu treball que aquestes dades, al costat de l’alta taxa d’abandonament, tenen a veure amb la manca d’equitat del nostre sistema. Ruiz assenyala cap a un model caduc que mostra els seus descosits: "Joves del segle XXI que treballen amb esquemes del segle XIX. És normal que mantinguen una oposició radical a una organització que no entenen. No esperen res del sistema educatiu que els explica en cinc hores allò que podrien veure en un vídeo a YouTube".

"Capgirem l’ESO" segueix endavant amb la seua aposta per conscienciar la comunitat educativa. A l’horitzó, unes transformacions que busquen expandir-se a través de la interlocució amb tots els actors socials. L’objectiu final és impedir que la Secundària esdevinga, tal com apuntava el cèlebre mestre i sindicalista Vicent Esteve, el cementiri de la pedagogia.