El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat per unanimitat el decret del Govern per donar resposta al 25% en castellà a l'escola. A les conclusions del dictamen, l'òrgan constata que la norma no vulnera ni la Constitució ni l'Estatut "pel que fa a l'omissió de la declaració del castellà com a llengua vehicular". El CGE també apunta que la norma no se salta la Constitució ni l'Estatut amb el criteri d'inaplicació de percentatges en l'ensenyament de l'ús de llengües. El consell executiu va aprovar el decret el 30 de maig, i ara caldrà que el Parlament el convalidi. L'informe al CGE, que no és vinculant, el van demanar Vox, Cs i el PPC.

D'acord amb el decret, el departament d'Educació assumeix la responsabilitat "legal" dels projectes lingüístics, a més de la "inaplicació" de percentatges de llengua. El text, signat pel president del Govern, Pere Aragonès, i pel conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, concreta que els projectes lingüístics i les mesures adoptades i que no s'ajustin als criteris i objectius bàsics que estableix el decret llei "han de ser revisats en el termini més breu possible" durant el curs 2022-2023 per tal que puguin adaptar-s'hi.

Anteriorment, el CGE ja es va pronunciar, també favorablement, a la llei del català pactada per ERC, JxCat, PSC i ECP, com havien demanat els mateixos grups. En aquella ocasió, l'òrgan també va constatar que la norma no vulnerava ni la Constitució ni l'Estatut en l'omissió del castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament ni tampoc en no establir percentatges de català i castellà a l'escola, que consideren una decisió "política". De fet, apuntaven que amb la nova llei es dona "un ús més ampli" al castellà a l'escola.

Aquesta maniobra va paralitzar l'aprovació de la llei a l'espera del dictamen, però finalment va ser aprovada pel Parlament. Pel que fa al decret, l'informe no ha paralitzat la norma, aprovada directament pel Consell Executiu. Pròximament, el decret haurà de ser convalidat a la cambra.

Els arguments del CGE

A l'informe emès aquest dilluns, el CGE apunta que el contingut del decret és "coincident" amb la proposició de llei pactada pels grups recentment. Les crítiques principals de Vox, Cs i PPC al decret són "la no declaració del castellà com a llengua vehicular i la seva discriminació respecte del català i la inexistència de la fixació d'un percentatge mínim del 25% del castellà com a llengua d'ús del sistema educatiu".

Pel que fa a la no declaració del castellà com a llengua vehicular, el Consell de Garanties Estatutàries resumeix que el fet que el decret faci esment només del català "no és inconstitucional i no suposa en cap cas l'exclusió de la llengua castellana com a llengua docent". Recorda que el TC va afirmar que no és inconstitucional "perquè no implica l'exclusió del castellà com a llengua docent". I fa notar que la llei estatal d'educació tampoc qualifica aquesta llengua de vehicular "i no ho ha fet mai, a excepció del període en què va estar vigent la LOMCE". També argumenta que la igualtat de llengües en l'ensenyament "no ha estat mai exigida": "Al contrari, s'ha admès amb tota naturalitat que el tractament de les llengües sigui diferent en els diversos sistemes educatius que existeixen a les comunitats autònomes".

Pel que fa al 25%, el dictamen assenyala que "la regla del mínim del 25% d'ús vehicular per a cada una de les llengües oficials, establerta en la sentència del TSJC, no es converteix en paràmetre de constitucionalitat ni d'estatutarietat que vinculi el legislador i que, per tant, l'obligui a respectar-la".

L'informe assevera que correspon a la Generalitat la regulació del tractament de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari, i que d'ells depèn "determinar la via o el sistema de com s'han de garantir". Encara més enllà, el CGE considera que tot i que fixar percentatges "pot ser un sistema legalment vàlid", no és "en absolut" l'única alternativa viable a l'hora de regular l'ús de les llengües oficials en els centres educatius".

El CGE també conclou que el decret llei, conjuntament amb la llei sobre el català aprovada al Parlament, han configurat "un sistema que descarta la imposició normativa d'uns percentatges taxats i que trasllada als centres educatius la concreció de l'ús del català i castellà en el seu si". I sosté que el sistema que defuig els criteris percentuals és fruit d'una decisió "constitucionalment legítima" del Govern.