En una esperadíssima resolució, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquest dimarts al matí la seva resposta a les qüestions prejudicials plantejades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena arran de la negativa de Bèlgica a executar l'ordre d'extradició contra l'exconseller Lluís Puig. I, com era de preveure, la sentència presenta nombrosos grisos i s'obre a diverses interpretacions. La resolució és important perquè fixa el terreny de joc de cara a les hipotètiques extradicions de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, a banda de la del mateix Puig.

D'entrada, el TJUE conclou que Bèlgica no podia negar-se a l'extradició de Puig argumentant que el Suprem, com a òrgan jurisdiccional, no era competent per demanar-la. De fet, determina que un país membre de la UE no pot negar-se a una euroordre d'extradició si no hi ha "objectius fiables, precisos i acreditats" que demostrin que el seu sistema judicial presenta "deficiències sistèmiques o generalitzades". Aquest apartat suposa un aval, almenys parcial, a la tesi defensada per Llarena, que també va rebre el suport de l'advocat general de la UE. 

Alhora, però, obre la porta a la denegació de les euroordres si hi ha "raons serioses i fundades" de vulneració de drets d'un individu i "deficiències" que "afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a les que pertany l'interessat. I justament la consideració dels dirigents independentistes com a "grup objectivament identificable" era una de les línies reclamades per les seves defenses, que en general han fet una valoració força positiva de la resolució. 

Per tant, es pot interpretar que la resolució del TJUE aplana el camí perquè Llarena torni a presentar una euroordre contra Puig, de la mateixa manera que també permet a l'exconseller defensar-se i a Bèlgica estudiar-ne la denegació. Pel que fa a Puigdemont, Comín i Ponsatí, Llarena ja havia avançat que no estudiarà presentar noves euroordres fins que el Tribunal General de la UE (TGUE) es pronunciï sobre la seva immunitat com a eurodiputats, una decisió que hauria d'arribar al març.  

El matís que qüestiona Llarena

En la línia del que ja va apuntar l'advocat general de la UE en la seva opinió no vinculant, la sentència defensa que cal que la persona reclamada demostri "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema judicial de l'estat emissor. Ara bé, Luxemburg introdueix un matís que permetria denegar les euroordres: que l'individu demostri "de forma concreta i precisa" que hi ha "raons serioses i fundades per creure que la persona en qüestió tindrà un risc (de vulneració de drets fonamentals) en cas que sigui entregada". A més, també remarca que es pot denegar si hi ha "deficiències que afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al que pertany l'interessat".

Pel que fa a la competència del Tribunal del Suprem per jutjar els implicats en l'1-O, Luxemburg apunta que la justícia belga no ha qüestionar "en principi" aquesta competència. Segons el tribunal, la justícia de l'estat receptor "no pot comprovar" si una euroordre ha estat emesa per una autoritat judicial competent o no i rebutjar-la per aquest motiu. Ara bé, en cas que dubti de la competència, el TJUE diu que la justícia belga ha de demanar informació al Tribunal Suprem abans de rebutjar la petició d'entrega.

Pel que fa a si l'informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU és un element prou sòlid, Luxemburg considera que es una prova més, però no única per demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals. Finalment, el TJUE avala que el Tribunal Suprem pugui emetre noves euroordres contra els exiliats. Ara bé, sempre que les noves peticions siguin "proporcionades" i no suposin una "vulneració" dels drets fonamentals.

Què preguntava el magistrat del Suprem?

La sentència d'aquest dimarts del TJUE respon a les set preguntes prejudicials que Llarena va presentar al març del 2021, en les quals exposava els seus dubtes sobre la interpretació que van fer els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres en el cas de l'exconseller Lluís Puig. Dos mesos abans, la Justícia belga havia denegat l'extradició de Puig, que Llarena havia acusat de sedició, mentre que ara només el processa per malversació i desobediència, arran de la reforma del Codi Penal. 

Concretament, Llarena va preguntar al tribunal si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. En cas que fos així, també demanava aclarir si l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU era un element prou sòlid per acusar Espanya de vulnerar els drets fonamentals, i fins a quin punt Bèlgica podia rebatre la competència del Suprem per jutjar els implicats en el cas de l'1-O. A la pràctica, la resolució marca el terreny on actuar en les causes contra els exiliats polítics independentistes.