Público
Público

Barcelona va tancar el 2023 amb menys morts en accidents viaris, però més ferits greus

El balanç de sinistralitat apunta a un augment notable de víctimes greus que anaven en bicicleta o en patinet elèctric. La suma dels ferits greus de col·lectius vulnerables suposen un 92% del total

Un panell d'un cotxe de la Guàrdia Urbana mostra la paraula 'accident'
Un panell d'un cotxe de la Guàrdia Urbana mostra la paraula 'accident'. Blanca Blay / ACN

Barcelona va tancar el 2023 amb menys morts en accidents viaris que el 2022: l'any passat van morir en sinistres de trànsit un total de 20 persones, 18 homes i dues dones. En global, suposa que l'any passat hi va haver tres casos menys que el precedent, segons informa l'Ajuntament amb el balanç de sinistralitat. Les dades apunten a una tendència a la baixa dels 39 del 2010, tot i que els mínims del període el marquen amb 12 morts els anys 2017 i 2021, aquest marcat per la pandèmia del coronavirus.

El col·lectiu amb l'índex més alt de mortalitat durant 2023 van ser els vianants (nou) que representen el 45% de les víctimes mortals, seguit del col·lectiu de conductors de les motocicletes (vuit), que suposen el 40%. L'any passat també van morir dos conductors de vehicles de mobilitat personal i el conductor d'un turisme.

En general, el nombre de ferits ha disminuït un 3,11% respecte a l'any anterior, tot i que els ferits greus augmenten més del 30%: el consistori ho atribueix "en part" a un canvi operatiu en el procediment de sinistres de trànsit del cos de policia barceloní "que millora el seguiment dels ferits". Abans només es tenia en compte l'estat de la víctima fins 24 hores després del sinistre, i ara el cos policial fa un seguiment. Dels 216 accidents greus del 2023, van resultar lesionades de gravetat 225 persones.

Durant l'any 2023 la Guàrdia Urbana de Barcelona va intervenir en un total de 6.857 sinistres de trànsit amb víctimes, una disminució del 4,79% respecte a l'any 2022 i de fins al 16,6 % si comparem amb el tota de sinistres de l'any 2019. Els vehicles lleugers de quatre rodes (turismes, furgonetes i taxis) representen el 47,17% dels implicats, seguits pels V2RM (motocicletes i ciclomotors) amb un 32,98%. La implicació dels patinets elèctrics en els sinistres vials ha disminuït a un 10,80% i representen un 5,43% del total de vehicles.

La primera tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet, ha demanat a l'oposició fer possible l'aprovació de l'ordenança que faria obligatori l'ús del casc en els VMP (patinet elèctrics). "Continuarem reforçant el diàleg amb els grups per aconseguir el posicionament favorable i aprovar l'ordenança el més aviat possible", considerant "urgent" l'aprovació de diversos canvis.

Els col·lectius vulnerables són el 92% dels ferits greus

La suma dels ferits greus de col·lectius vulnerables suposa 207 persones, un 92% del total: parlem de conductors i passatgers de vehicles de dues rodes a motor, ciclistes, patinets elèctrics i vianants. Hi va haver 26 víctimes greus que anaven en bicicleta, 18 més que el 2022, i 11 que anaven amb patinet elèctric, sis més. Els ferits com a vianants en aquest sentit han estat quatre afectats per bicicletes (un l'any 2022) i quatre més afectats per un patinet elèctric (tres l'any 2022).

Les causes dels sinistres

La principal classe de sinistre l'any 2023 va ser per encalç, igual que en anys anteriors. Pel que fa a les causes directes de sinistralitat, pel que fa a conductors destaquen la manca d'atenció, no respectar la distàsia de seguretat, girs indeguts o desobeir els semàfors, mentre entre els vianants trobem desobeir els semàfors i creuar fora dels passos habilitats. Entre les indirectes dels conductors trobem consum de drogues, consum d'alcohol i excés de velocitat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?