Més enllà de fer una valoració global a l’actuació del Govern de la Generalitat, el nou baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) també posa nota als diferents àmbits d’actuació de l’Executiu autonòmic. Les millors valoracions les obtenen la situació de la infraestructures: ports i aeroports (6,43), el transport públic (6,35), la situació de la cultura catalana (6,33), la política lingüística (6,01) i el funcionament de l’ensenyament públic (5,98). A la banda contrària, en canvi, obté una puntuació molt baixa tot el que implica lluitar contra la precarietat laboral, amb un 3,84 pel que fa a la lluita contra la temporalitat dels contractes i un 4,29 en la lluita contra l’atur. Per davant trobem l’accés a l’habitatge (4,4), l’estat de l’autogovern de Catalunya (4,44) i el funcionament de la Justícia (4,60).

A l’hora de decidir quin model de gestió dels serveis públics es vol, l’opció més comuna (37,7%) és opinar que quan els gestionen empreses privades funcionen igual que quan ho fa directament l’administració pública, però hi ha més catalans (29,7%) que pensen que ho fa millor l’administració directament que no pas l’empresa privada (19,1%). Pel que fa al finançament dels serveis públics, l’opció preferida (40,9%) és mantenir els mateixos impostos per mantenir els mateixos serveis, si bé el 34,6% dels catalans està disposat a pagar més impostos per millorar la prestació dels serveis públics, mentre que el 16,8% es decanta pel contrari, és a dir, pagar menys impostos encara que sigui en detriment de la qualitat dels serveis. Els electors de la CUP (54,7%), Comuns (50,1%) i ERC (45,3%) són els més partidaris de pagar més impostos per millorar els serveis, mentre que els que menys partidaris són els del PP (17,6%) i Cs (22,1%).

Pel que fa als principals problemes de Catalunya, encapçalen el llistat la insatisfacció amb la política i els polítics (36,8%), les relacions Catalunya-Espanya (30,9%), l’atur i la precarietat laboral (23,3%) i la sanitat (19,3%). Finalment, les professions en què més confien els catalans són el personal sanitari (8,16), els científics (8,13), el cos docent (7,48) i els comerciants (6,53) i en els que menys són els sacerdots i els religiosos (2,63), els polítics (2,65), els banquers (2,75) i els cossos militars (4,46).